Els periodistes joves sovint se senten perduts, sense mentors que els dirigeixin. En aquest article recopilem alguns consells de professionals veterans destinats als que comencen a exercir en aquest ofici:

Llegeix molt

La setmana passada, el mexicà Guadalupe Robles, doctor en dret de la informació, escrivia un article a un mitjà digital del seu país en el qual donava un consell que molts professionals de la informació veterans subscriurien: «Llegiu. I molt. Per escriure bé cal llegir. Tot bon periodista és un bon lector, i més a l’era del periodisme digital. De la lectura neixen les idees, les frases, les metàfores. Neix la imaginació. Els bons reportatges i les bones preguntes. El periodisme es nodreix de la història dels altres, dels pensaments dels altres, dels somnis i les imperfeccions dels altres. Llegiu novel·les, poesia, assaigs, contes, lleis i manuals. Llegiu diaris. Converteixi la lectura en una mania».

Escriu!

Un mitjà digital dirigit a adolescents com The Teen Magazine va publicar mesos enrere un article amb consells a joves aspirants a periodista. Un d’ells era tan evident com important: escriu-re. Sota el títol Escriu, escriu, ESCRIU!, s’assegurava que «sembla un consell obvi, però és molt crucial». I s’explicava que era clau per millorar l’estil d’escriptura. «Ningú vol llegir una cosa mal escrita», es deia, per després assegurar que la marca personal de cadascú també venia determinada, en el cas dels periodistes, pel tipus d’escriptura. «Són aquestes petites coses les que donen caràcter als vostres articles i fan que les vostres obres siguin reconeixibles a l’instant», concloïa l’article.

Prova nous mètodes narratius

Tres anys enrere, en plena pandèmia, la Xarxa Internacional de Periodistes va publicar una sèrie d’articles, un dels quals es focalitzava en consells per joves periodistes aportats per professionals veterans. Un d’ells era provar nous mètodes narratius. «Instagram, però també els podcasts, són àrees on les persones estan aprenent noves maneres d’explicar històries. Pot semblar que ja és un mercat saturat, però aquest tipus d’habilitats són força valuoses i els periodistes haurien d’experimentar», afirmava Nabeelah Shabbir, editora a The Correspondent.

No descuidis l’ètica

El reconegut periodista i escriptor mexicà Juan Villoro, és una de les veus més destacades de la crònica i la literatura hispanoamericana contemporània. Guanyador del Reconeixement a l’Excel·lència Periodística dels Premis Gabo 2022, feia una sèrie de recomanacions als joves periodistes durant una conversa amb l’escriptora argentina Leila Guerriero en el Festival Gabo de l’any passat. Una de les recomanacions es referia a l’ètica, un aspecte en el qual sovint els joves no pensen molt. «El periodisme no és només una lliçó d’ofici, sinó també d’ètica. No pots falsejar a l’altra, has d’aprendre d’ell», assegurava.

Troba un llenguatge propi

Villoro també reivindicava poder trobar quelcom tan difícil com important: un llenguatge propi. «La realitat del periodista no està en els fets, sinó en el llenguatge, en aquesta capacitat d’inventar el món a través de les paraules», assegurava. «La clau –afegia– està a crear un llenguatge privat, un llenguatge únic que només li pertanyi a l’escriptor».

Cuida la vida fora de la feina

El periodista Tom Huang, editor a The Dallas Morning News, va escriure un article a Poynter Institute –entitat que defensa la llibertat d’expressió i el periodisme de qualitat– amb consells als joves que s’estrenen als mitjans de comunicació.  Un d’ells anava sobre el que feien fora de la redacció. «No deixis que el teu treball sigui més important que la teva família i amics. Rodeja’t d’amics i estigues compromès amb la teva família. El treball és bo, però no serà un bon lloc per ‘aterrar’ després d’un llarg dia. Els periodistes que tenen una vida fora de la redacció es mantenen feliços i productius, i aporten aquest punt de vista humà a les seves històries», assegurava. Han passat onze anys d’aquell article i el consell encara és vigent.