El Dia de les Nacions Unides (ONU) se celebra cada 24 d’octubre des de fa anys, tot coincidint amb el 79è aniversari de l’entrada en vigor la Carta de les Nacions Unides. Aquest és el document fundacional que  el 1945 signaren els 51 estats membres fundadors, incloent-hi els cinc permanents del Consell de Seguretat, França, Gran Bretanya, la Xina, Estats Units, i l’URSS (actualment Rússia). Des de llavors el poder, la influència i l’estructura de l’ONU han crescut, així com el nombre d’estats membres, que actualment ja s’enfila fins a 193.

Com tota gran institució, l’ONU té un departament de comunicació que canalitza  les seves actuacions i les fa accessibles als mitjans de comunicació i a la ciutadania.  “La nostra funció principal és fer de pont entre l’ONU i tothom que en vulgui saber alguna cosa: Estic en contacte constant amb els mitjans de comunicació, però també atenem qualsevol persona interessada que ens contacti”, explica Letícia Álvarez, responsable de comunicació de l’ONU per a l’estat espanyol i Andorra.

Línies de treball i oficines diverses

Nacions Unides té moltes línies de treball, programes i diferents agències específiques com ACNUR, UNICEF, l’OMS o la UNESCO. Tot això convergeix en el departament de Comunicació Global de la ONU, capitanejat des del 2019 per la secretària general adjunta de Comunicació Global, Melissa Fleming.

D’aquest gran departament se’n deriva la xarxa de Centres d’Informació de les Nacions Unides (CINUs), que opera a seixanta països. “Estem dividits en subequips segons les àrees i territoris amb els quals ens relacionem”, destaca Álvarez. Aquestes oficines s’encarreguen de la comunicació oficial de les Nacions Unides amb les persones i mitjans als territoris; elaboren estratègies de comunicació per als temes destacats i teixeixen vincles amb entitats i altres organitzacions no governamentals.

Del Departament de Comunicació Global en neixen tres divisions:

• la Divisió de Campanyes i Operacions en els Països, que “treballa per garantir que les Nacions Unides utilitzin les comunicacions de manera eficient i assessora sobre els entorns en crisi i la gestió de la reputació”.
• la Divisió de Notícies i Mitjans d’Informació, que “redacta notícies i realitza reportatges relacionats amb l’ONU i les seves prioritats”, i genera continguts en diferents suports (televisió, premsa digital i escrita, audiovisual i xarxes socials).
• la Divisió d’Extensió, que promou les accions de l’ONU, així com les aliances amb el món educatiu i la societat civil, i l’edició de publicacions com la revista Crónica ONU o l’Anuari de les Nacions Unides.

Pel que fa al recull de la informació: “a cada missió hi ha companys que informen des del terreny sobre la situació, els canvis i les accions que s’emprenen des de l’ONU. També assistim a les conferències i reunions internacionals”, afegeix Álvarez.

Llibres d’estils, directius i neutralitat

Un dels reptes d’informar des de les Nacions Unides és conèixer a fons totes les institucions que n’emanen i fer servir correctament l’argot específic. “Hi ha diversos llibres d’estil, segons el tipus d’informació que donem. “Jo estic en constant formació. Fa dos anys que vaig entrar al departament de comunicació i encara tinc molt per aprendre sobre el funcionament intern de les diverses institucions i departaments que formen l’ONU”, confessa Álvarez, qui admet que la seva feina demana d’una formació constant.

Així mateix, comunicar des de l’ONU té unes directrius essencials que divergeixen del periodisme habitual. “Tota la informació ha de provenir de la mateixa ONU. Si no és així, ha d’estar molt justificat i, evidentment, ha de sortir d’una font oficial contrastada per l’ONU”, explica Álvarez.

Així, les Nacions Unides volen garantir una neutralitat en totes les seves comunicacions, que han de reflectir totes les perspectives possibles implicades. En aquest sentit, la vida personal de l’equip humà de Nacions Unides també ha de reflectir aquesta vocació d’imparcialitat. “Els treballadors estem sotmesos a diverses limitacions. Una de les més evidents és que no podem participar de cap reivindicació popular o manifestació. Això, com a periodista, és difícil, però ens demanen ser el més neutrals possibles, també fora de les oficines, ja que l’ONU és una institució políticament neutral”, explica Álvarez.

Més enllà de les particularitats d’informar de les accions que realitzen les diverses oficines i entitats de l’ONU, Álvarez assegura que el que fa no és periodisme, sinó comunicació. L’esperit crític que caracteritza el bon periodisme a l’ONU es transforma en voluntat de servei. “El repte és explicar de manera planera tot el que fem, i des de totes les perspectives implicades”, afirma Álvarez.

Álvarez, que va entrar al departament de Comunicació de les Nacions Unides coincidint amb la maternitat i fugint de la precarietat del periodisme, recorda que la seva és una plaça pública, amb convocatòria oberta, on qualsevol persona amb prou perseverança hi pot accedir i destaca que és una feina exigent. “Et demana estar actualitzada constantment del que passa a dins i a fora”, conclou.