La COVID no és l’únic repte al qual s’enfronta el periodisme en general, i els mitjans de comunicació en concret. Aquesta seria la principal conclusió amb la qual acaba l’any el Reuters Institute, que ha publicat un article on apunta quines de les tendències que s’han observat al sector durant aquest any es mantindran i seran rellevants durant el 2022.

El que els investigadors del Reuters Institute titulen com “vint-i-una troballes” s’han resumit en els següents cinc reptes que periodistes i editors hauran d’enfrontar si volen que el 2022 no sigui només l’any de la recuperació econòmica i de la sortida de la pandèmia sinó, també, l’any en què el periodisme va recuperar la confiança de la ciutadania, els ingressos perduts i el respecte de col·lectius que se senten infrarepresentats.

1. Recuperar la confiança

Si es vol que el model de negoci dels mitjans de comunicació rutlli, potser cal començar amb el que en els darrers anys –abans fins i tot de la pandèmia– s’ha convertit en el principal repte de la professió: la pèrdua progressiva de la confiança i la credibilitat per una part cada cop més important de la població. Només el 44% dels ciutadans creu en les notícies, segons dades del darrer Digital News Report, publicat pel mateix Reuters Institute l’estiu d’aquest 2021. Malgrat tot, aquesta xifra suposa sis punts més de confiança respecte a l’any anterior. El que es pregunten des d’aquesta institució és si estem davant d’una recuperació puntual provocada per la pandèmia –en el darrer any ha crescut la preocupació per la desinformació–  o ens trobem davant d’una tendència que millorarà encara més durant 2022.

Proporció de ciutadans que confien en la majoria de les notícies la major part del temps. Font: Reuters Institute

El que sí que se sap és com són aquelles persones que menys confien en les notícies. “Majors, amb menor nivell d’estudis i menys interessades en la política”, descriuen en l’article publicat a la web oficial del Reuters Institute. Viure a les ciutats també és un factor decisiu, ja que els qui creuen en les notícies estan dotze punts per sobre dels quals no hi creuen mai si parlem de grans ciutats, mentre que als petits pobles la desconfiança guanya per nou punts a la confiança.

2. Apostar per una dieta més variada

Una demanda creixent entre els ciutadans és la varietat de la seva dieta informativa. No tant per escapar d’un cert biaix de confirmació i ideològic, sinó respecte als canals pels quals els ciutadans s’informen. Malgrat que la televisió continua sent el principal canal d’informació, les fonts digitals, sumades, ja superen a la petita pantalla. L’aspecte que destaquen els investigadors és el fet que la ciutadania no s’informa a Internet consultant els seus mitjans de referència –això només ho fa un 25%– sinó que busca la informació o bé a les xarxes socials o bé emprant cercadors com Google. Aquesta tendència s’accentua en el cas dels més joves de trenta-cinc anys, el 34% dels quals considera les xarxes socials com la seva principal eina digital per informar-se.

Proporció de ciutadans que diuen quina és la seva principal font per informar-se. Font: Reuters Institute

Destaquen des del Reuters Institute que ja al juliol d’aquest 2021 un estudi realitzat per Richard Fletcher i Rasmus Kleis Nielsen avançava que eren precisament els qui s’informen més per xarxes socials, cercadors i agregadors de notícies els qui tenen una “dieta informativa més variada respecte als qui busquen les notícies directament als llocs web dels mitjans”. Entre les causes, destaquen els dos investigadors que “les plataformes han de buscar notícies en un ampli ventall de fonts”, el que evita visitar “una vegada i una altra” el mateix portal de notícies.

3. Augmentar el nombre de subscriptors

Pel que fa al model de negoci, les dades amb les quals es tanca 2021 donen una notícia negativa i una de positiva. La negativa és que la majoria dels ciutadans prefereixen no pagar per informar-se i, seguint l’històric d’aquestes dades, té pinta que això es perpetuarà. L’any 2021 no ha estat, precisament, un any de fort creixement en el percentatge de ciutadans que paguin per informar-se. Això sí, la bona notícia és que cada cop “hi ha més gent que paga per les notícies a Internet”, com subratllen des del Reuters Institute. Des d’aquesta institució apunten que una de les principals raons per aquest increment es troba en el fet que grans mitjans de comunicació, com El País, hagin impulsat en el darrer any fortes estratègies per captar subscriptors de pagament.

En línia amb aquest canvi d’estratègia de capçaleres importants, i sumats els efectes econòmics de la pandèmia, s’entén que un 76% d’editors del tot el món posin els ingressos provinents dels lectors com el principal objectiu del seu mitjà, deixant enrere el 66% que continua confiant preferentment en la publicitat.

La subscripció es considera ara la font d'ingressos més important, per davant dels anuncis. Font: Reuters Institute

4. Impulsar la igualtat d’oportunitats

Si es tracta de llistar reptes de futur, la igualtat d’oportunitats és quelcom que afecta l’economia en general, també al periodisme. Segons un estudi publicat al passat mes de març pel Reuters Institute, només el 22% dels editors de les cent vuitanta publicacions més rellevants del món eren dones. En el cas d’Espanya la situació és encara pitjor, on només el 8% d’editors de les principals capçaleres investigades en aquest estudi eren dones. Però no es tracta tan sols d’una qüestió de gènere, sinó també de raça: un altre estudi revela que només el 18% dels principals editors són persones no-blanques, una xifra que “no ha variat substancialment” en els darrers anys, com alerten des del Reuters Institute.

Percentatge de dones editores en diferents països. Font: Reuters Institute

Percentatge d’editors no-blancs en diferents països. Font: Reuters Institute

5. Potenciar el teletreball

A mesura que la pandèmia semblava controlada i es relaxaven mesures, es posava de manifest el debat sobre si les redaccions tornarien a omplir-se de periodistes o bé s’optaria per un model híbrid on el teletreball, o com a mínim una part de la jornada, havia arribat per quedar-s’hi. A mitjans de novembre, un 57% dels màxims responsables de mitjans de tot el món reconeixien que encara estan en procés de decidir quina és la millor manera de treballar per al seu mitjà i els periodistes que hi formen part. Per la seva banda, un 34% d’editors afirmava que el seu mitjà ja s’havia adaptat a un model híbrid i que, per tant, en major o menor mesura el teletreball seria una realitat de present i futur, mentre que només un 9% dels enquestats afirmava que el més probable era que el seu mitjà tornarà a curt termini a un model previ a la pandèmia.

La indústria de notícies actual pensa en el treball híbrid. Font: Reuters Institute

Les diferents onades de la COVID i el fet que més de la meitat de mitjans encara no tinguin clar quin serà el model a aplicar, deixa per al 2022 aquesta qüestió, així com la resta de reptes esmentats i que són determinants per, d’una banda, recuperar la confiança d’una societat que no es veu representada ni hi confia i, de l’altra, per la supervivència dels diferents projectes periodístics com a model de negoci.