El 8 de gener es va fer pública la decisió del Grupo Zeta de tancar dues emblemàtiques revistes, Interviú i Tiempo. La primera, amb més de 40 anys de vida, va suposar un proposta periodística innovadora durant la Transició i ha estat, des d’aleshores, un referent del periodisme d’investigació i el reporterisme a Espanya. Repassem la importància d’aquesta publicació a partir de cinc de les investigacions més conegudes d’aquest mitjà.
El ‘Cas Vinader’
Sens dubte, la biografia del periodista d’investigació Xavier Vinader estarà sempre lligada a Interviú. Al 1979 hi va publicar tres reportatges on destapava la vinculació entre l’extrema dreta i les forces de seguretat al País Basc en la lluita contra ETA. Era el germen del que anys després serien els GAL. Setmanes després, ETA va assassinar a dos ultres que apareixien al reportatge. Després d’una campanya de l’extrema dreta contra Vinader i Interviú, un jutge d’extrema dreta va processar-lo per col·laboració amb banda armada i inducció a l’assassinat, convertint-lo en boc expiatori per silenciar a la premsa combativa. Vinader va marxar a l’exili, on va estar entre 1980 i 1984. En tornar a Espanya va ser condemnat i després de quasi dos mesos a Carabanchel fou indultat. Es convertia així en el primer periodista de la democràcia que va patir presó i exili.
L’escàndol dels nens robats
L’any 1982 Interviú publicava el resultat d’una profunda investigació centrada en un hospital de Madrid i que destapava una xarxa de robatori i venda de nens durant la segona meitat del franquisme. Anys després, i arrel d’aquesta investigació, diferents mitjans de comunicació van tornar a posar el tema a l’agenda mediàtica, fet que va provocar que la justícia actués per esclarir els fets i durant mesos les televisions van posar cares a desenes de casos reals de qui van ser ‘nens robats’.
Comprar LSD és fàcil
El fins aquest gener director adjunt de la revista, Alberto Gayo, va realitzar un reportatge en profunditat ara fa més de 10 anys en el qual destapava la facilitat amb la qual es podien adquirir pastilles d’LSD i altres drogues a la majoria de discoteques d’Espanya. El reportatge alertava de com els joves veien en els ‘tripis’ un element sine qua non de les seves festes de cap de setmana.
Els inicis de la Gürtel
“Vam publicar el primer reportatge de la ‘trama Gürtel’ abans de dir-se Gürtel”. Així presumia el director de la revista, Alberto Pozas, l’any 2016, amb motiu del número 2.000, del fet que Interviú havia destapat abans que ningú els primers indicis de la xarxa de corrupció que ha acabat afectant a diferents càrrecs del Partit Popular. Tot va començar gràcies a un reportatge (“Las amistades peligrosas de Alejandro Agag”), publicat el març de 2005, que revelava l’existència d’una trama de persones i empreses que es beneficiaven contínuament d’adjudicacions a la Comunitat de Madrid i també en alguns ajuntaments, com el de Majadahonda. Francisco Correa admetria anys després que aquell reportatge va provocar que Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre prescindissin dels seus serveis.
Destapant els GAL
Va ser l’octubre de 1986. Els periodistes Antonio Rubio y Manuel Cerdán publicaven una entrevista y una extensa investigació que relacionava a la Guardia Civil amb l’organització dels GAL. Bona part del que van publicar Rubio i Cerdán es basava en dades exposades per l’exdirector de la Guàrdia Civil, José Velázquez Soriano, qui afirmava haver estat part dels GAL. Un any després, quan l’Audiència Nacional va engegar una investigació contra ell, Velázquez es va desdir de les seves declaracions a Interviú.
Aquesta només és una selecció dels centenars de reportatges i investigacions d’Interviú. Des de la redacció ja s’ha anunciat que la web queda activa per a que qualsevol persona pugui consultar la seva hemeroteca.
