Cilla Benkö és la directora de la ràdio pública sueca, modèlica en quant a estructura i funcionament i amb unes dades d’audiència envejables. Durant una estada a Barcelona, Benkö treu uns minuts per parlar al Col·legi de Periodistes del seu treball i de com veu els mitjans al sud d’Europa en comparació al nord, en especial els públics.

Va parlar al Cicle Futur sobre l’estat dels mitjans públics i el futur d’aquests mitjans. Ens pot fer un resum de la seva visió del tema?

A vegades és depressiu, però, a la vegada, penso que és tot un repte. Crec que aquesta situació és molt diferent depenent del país que estiguis mirant.

I en el cas dels països nòrdics?

Entre aquests també hi ha diferències. A Islàndia, per exemple, els mitjans públics estan molt condicionats, ara per ara, per les retallades als pressupostos i la reducció de personal. A Suècia és bastant diferent. Tenim un govern conservador des de fa poc i la situació no és dolenta, potser perquè la nostra situació econòmica és estable. Els nostres mitjans públics no tenen regulacions que l’estrenyin i estan molt presents a les xarxes socials. Crec, per tant, que estem en una bona posició dins els mitjans suecs.

Però si, per exemple, tornem a mirar altres països nòrdics, com Dinamarca o Noruega, la situació es ben diferent. No tots els països nòrdics tenen la mateixa situació i d’altres països s’han vist més afectats per la pressió d’uns pressupostos ajustats, com ocorre, sobretot, al sud d’Europa, o bé per pressions polítiques, com a Hongria o Romania. I en alguns països trobem ambdós tipus de pressions.

Però, amb la seva llarga trajectòria a la ràdio pública del seu país, considera que a Suècia hi ha aquesta pressió política de la que parlem?

No, en absolut. Tenim una veritable independència a Suècia. No estem controlats pel Parlament, sinó per una fundació. Per tant, no tenim una influència directa dels poders polítics. Fins i tot, la ràdio i la televisió pública estan separades. Jo estic al càrrec de directora de la ràdio pública nomenada per aquesta fundació que, a més, no està formada per cap càrrec polític. En resum, que cap polític em pot acomiadar. Malgrat tot, que no estigui controlada directament pels poders polítics no vol dir que no treballi amb pressió política. Quan governaven els socialdemòcrates, els conservadors ja parlaven sobre què fer amb la ràdio pública. Afortunadament, quan van entrar al govern al 2006 van canviar la seva opinió. Ara tenen una millor visió dels servei públic que representen els mitjans públics.

Sona molt envejable, però qui decideix el pressupost de la ràdio sueca?

El Parlament. Però, això si, existeix una “llicencia”, semblant a una taxa de  200 euros per casa per finançar-la. Semblant al sistema de la BBC al Regne Unit. Al Parlament es decideix quina aportació addicional es fa. Aquest pressupost per als mitjans públics es fa per 6 anys, amb el que les quantitats futures son planejades i, en el nostre cas, augmenten el pressupost anualment un 2%. Si la inflació és baixa, com actualment, els salaris no pugen gaire i el 2% està prou bé. Però si tinguéssim un boom a l’economia que inflés els salaris un 6% i la inflació s’incrementés, per exemple, un 8%, aleshores aquest 2% d’increment al pressupost es quedaria curt. Podem dir, per tant, que entre 2000 i 2010 el pressupost de la ràdio pública sueca ha disminuït. És cert que ha incrementat nominalment, però el cost de la vida ho ha fet encara més.

I en aquests anys en que el pressupost no igualava el cost de la vida, quantes persones van ser acomiadades?

Al voltant d’unes 200 persones. Però s’ha de tenir en compte que no només durant aquest període es varen retallar llocs de treball, també ens vam enfrontar amb la revolució tecnològica, el que suposava canviar la mentalitat dels treballadors.

Aquesta revolució digital significa no necessitar tants periodistes?

A Suècia tenim lleis bastant elaborades en relació el treball, així que és difícil parlar directament d’acomiadaments. Els acomiadats es formen i cobren un subsidi mentre tu et recuperes per poder re-contractar. El problema de la baixada real en el pressupost va ser que de cada cinc persones que fèiem fora, només podíem re-contractar a 4. I, a aquests quatre, calia canviar-los la mentalitat i adaptar-la al món digital.

En una entrevista anterior, com també al Cicle Futur, va parlar dels smartphone, d’internet i d’aquesta revolució digital que parlem. Per vostè, aquest canvi digital que patim és un repte important pel periodisme o una simple evolució de la professió per aconseguir major difusió?

Ambdós. És un repte però també una molt bona oportunitat. El repte ve perquè és una oportunitat per a molta gent normal de produir contingut. Si tu analitzes un reproductor de ràdio, és només això, un reproductor de ràdio. Però amb un smartphone estàs competint amb tothom, tant al teu país, com globalment. Hi ha molta més competència per a la ràdio pública sueca com productora de continguts, però a la vegada moltes més oportunitats. Al 2010 nosaltres vam decidir que calia treballar per treure el màxim profit d’aquestes oportunitats. Vam començar a treballar de valent a les xarxes socials i en una relació més propera amb el públic. Ara, per mi, el telèfon és el receptor de ràdio. A Suècia, per exemple, el 90% de la població té un smartphone.

Si per un mitjà privat el principal repte d’internet és aconseguir trobar un model de negoci, quin és el principal repte per un mitjà públic a la xarxa?

Dos coses: seguir sent important per a la població perquè saps que ara tenen molta més oferta on escollir. Això ho has d’aconseguir amb una alta qualitat de contingut i amb la credibilitat. L’altre objectiu és crear treball periodístic en diferent manera del que es feia tradicionalment. Em refereixo a que es pot fer molt més utilitzant les xarxes socials per al teu treball com a periodista. Si t’envoltes del públic al crear contingut, l’estaràs fent millor i més interessant.

Parla de credibilitat i la pregunta és fins a quin punt és important aquesta credibilitat als mitjans públics.

És crucial. Encara més a Suècia. Si tu depens de les persones que paguen la llicència per escoltar ràdio i televisió pública, ells no te la pagaran si no creuen en tu. Si, a més, et guanyes la credibilitat dels ciutadans, és molt més difícil que els polítics t’ataquin. A Suècia cada any es realitza una macro enquesta preguntant per la confiança dels ciutadans envers les institucions com els mitjans, les universitats, bancs i altres. Doncs resulta que la ràdio pública és la institució amb millor nota de totes. Per mi això és molt important, tot i que alhora representa un repte perquè trigues molt en construir aquesta credibilitat però la pots perdre en res.

Li noto molt orgullosa del mitjà que encapçala

Sí, clar! Estic ben orgullosa! Però, això sí, continuo tenint constants discussions per millorar. Sobretot a l’hora d’utilitzar les xarxes socials. Pensa per exemple en Twitter. La majoria de l’equip de la ràdio pública estem en aquesta xarxa o tu pots ‘retuitejar’. I això és molt perillós perquè has de saber que si ho fas, ho estas fent sota la marca de la ràdio pública. Has d’estar molt segur de que el que retuiteges és correcte i important. És molt fàcil quedar com un idiota a Twitter i s’han d’evitar els errors a les xarxes socials.

Mira cada dia les xarxes socials per controlar aquests errors?

Be, com pots controlar als 1.700 treballadors a cada moment? El que has de tractar és de conscienciar aquests treballadors del que estàvem dient. Crec que no he de controlar la meva gent, però si discutir i parlar sobre el tema per evitar aquestes situacions. Per exemple, aquest any és any electoral a Suècia així que aquest tema és especialment important. La ràdio pública té un llibre d’estil, que es pot descarregar d’internet, on aquest tema també està regulat.

Mirant la resta de mitjans públics europeus, creu que alguns han perdut aquesta credibilitat i confiança del ciutadà?

Potser sí. Cada mitjà ha de definir dins el seu país per què és útil, en què contribuirà a la societat democràtica. No és suficient dir “tot el que fem és servei públic”. Has d’intentar mantenir-te al marge de pressions polítiques i financeres, perquè si no, no seràs útil a la societat. Tampoc et pots conformar pensant que ho estàs fent bé, perquè la teva realitat canviant. El millor exemple d’això és Kodak, una de les companyies d’imatge més importants del món, però quan es varen canviar les càmeres analògiques a digitals, ningú més va parlar de Kodak.

I parlant d’aquests mitjans públics, a Europa hem vist el tancament de la televisió grega i al País Valencià el tancament de la RTVV, a més del tall de les emissions de Catalunya Ràdio. Quina és la seva opinió davant això?

Tornem a la importància de ser totalment independent. A Grècia, per exemple, la televisió es va tancar amb accions semi militars sota ordres polítiques. Aquesta no és la manera d’organitzar el servei públic dels mitjans. Si els dirigents polítics creuen que els mitjans públics no aporten cap servei a la societat, tenen el dret a pensar-ho, però les seves actuacions han de ser racionals i mitjançant el debat i el diàleg. Ara els grecs tenen un nou mitjà públic que encara no ha començat a rodar realment però el gran dubte quan porti temps en funcionament és si aconseguirà ser realment independent.

Quin és el principal repte per recuperar la credibilitat i independència d’aquests mitjans públics?

Has de ser, en la mesura del possible, el màxim d’independent del poder polític. Francament, a Europa actualment el que es demana es una major credibilitat dels mitjans públics. És important una regulació política però els ciutadans han de pressionar els partits per aconseguir que els seus mitjans públics siguin independents. No conec bé el sistema espanyol, però si els diners dels mitjans depenen directament del polític, no podem parlar d’una independència vertadera.

Què creu que sentirien els suecs si la seva ràdio o televisió pública tanqués?

Estarien molt furiosos, per sort. Si ja estan furiosos si un petit programa desapareix de la graella.

Això suposa un avantatge per vostès

Sí, però ha estat un dur treball. La ràdio pública porta en marxa des de 1925. I, per exemple, al 2007 va haver-hi un conflicte tant gros a la ràdio que el director va haver-hi de dimitir.

Una mitjà públic ha de generar beneficis?

Has de generar beneficis amb el teu treball, però no cal que sigui en forma de diners. Has de generar benefici social, que es pot quantificar amb indicadors com el de la confiança o l’audiència.

Vostè mira cada setmana l’audiència de la ràdio?

Sí, ho faig. Però les estadístiques són una cosa i la credibilitat una altra. Ara mateix tenim 5 milions de persones escoltant la ràdio pública, d’una població de 9 milions. Tenim una audiència diària del 60%. És una bona dada però hem de recordar que ara, amb els smartphones, aquestes estadístiques poden no ser molt reals. Així que no miris només les estadístiques. Si vols ser un mitjà públic exitós en el futur hauràs de tenir en compte moltes més coses que les simples estadístiques d’audiències.

Vostè que pensa de Wikileaks?

Aporta  coses bones i dolentes. Estan molt be certes filtracions que poden ser d’interès públic. Però defenso que cal el treball del periodista per treballar totes aquestes informacions, comprovar-les i mostrar-les d’una manera interessant per al públic. Cal vigilar i filtrar.

Però publicaria informacions que perjudiquessin els interessos suecs?

Si són veritat i han estat treballades pel meu equip, per què no?

Per acabar, voldria parlar de la possible consulta catalana el pròxim 9 de novembre. Malgrat la consulta està recolzada per una majoria, l’opinió sobre la independència està realment dividida. Com a directora d’un mitjà públic, com creu vostè que s’ha de tractar un tema d’aquesta implicació i que manté dividida bona part de l’opinió pública?

Amb imparcialitat. Tractant totes les informacions que tenen a veure amb el tema amb vertadera imparcialitat. Tornem al tema de la credibilitat. No conec bé la realitat concreta de Catalunya però crec que pot ser interessant conèixer tots els punts de vista. No vol dir parlar amb tothom, però si donar veu a tota persona amb alguna cosa interessant a dir.