Milers de seguidors de Trump van assaltar el 6 de gener el Capitoli de Washington. Sens dubte una de les imatges més virals del succés ha estat la d’un home amb un barret de pell i banyes de bisó. Es tracta de Jake Angeli, un jove de vint-i-set anys d’Arizona seguidor de QAnon, una de les principals teories conspiranoiques de l’extrema dreta nord-americana. Des de la seva creació el 2017, QAnon ha crescut com l’escuma als Estats Units i ha passat de ser un lloc de “culte virtual” a un fenomen global que ha liderat l’assalt al Capitoli. Que els ciutadans vivim en una bombolla informativa no és nou, però, com una bombolla com QAnon ha aconseguit ocupar el màxim símbol de la democràcia dels Estats Units?

Trump, un actor clau

24 hores després de l’assalt, Angeli es va entregar voluntàriament a l’FBI en una trucada telefònica on va declarar que hi va assistir “com a patriota”, seguint la crida de Trump. “Les bombolles tenen força, però el més determinant és que el creador de la bombolla és, ni més ni menys, que el president dels Estats Units”, explica Antoni Bassas, corresponsal de TV3 a Washington entre el 2009 i el 2014. Per la seva part, Albert Elfa, director de documentals al Sense Ficció de TV3 i que va precedir uns anys abans a Bassas en el càrrec, coincideix amb l’anàlisi. “En aquest cas és absolutament diferent de qualsevol altre perquè tot està guiat pel president dels Estats Units”, apunta Elfa.

L’assalt al Capitoli no sorgeix de la nit al dia. Durant el seu mandat, Trump ha insistit que “els mitjans són l’enemic del poble” i ha legitimat bombolles mediàtiques com la de QAnon. Entre altres postulats, QAnon defensa que Trump lidera la lluita contra una secta d’elits polítiques i econòmiques o que dins el Partit Demòcrata s’hi amaga una xarxa de pederàstia i tràfic de persones. Amb tot, l’FBI va qualificar la teoria com “terrorisme domèstic” però això no ha evitat que, fins i tot, QAnon s’obri pas a les institucions. La republicana Marjorie Taylor Greene serà la primera militant de QAnon que entrarà al Congrés dels Estats Units després que al novembre guanyés un escó pel districte de Geòrgia. “Enhorabona a la futura estrella republicana”, va escriure Trump com a felicitació quan Greene va ser escollida.

Trump ha donat veu a la teoria i als seus seguidors diverses vegades. L’agost del 2018 va rebre a la Casa Blanca a Michael Lebron, més conegut a les xarxes socials com a Lionel, un dels líders de QAnon.

There are simply no words to explicate the profound and ineffable honor of meeting @realDonaldTrump in the tabernacle of liberty, the Oval Office. @LynnShawProd and I so appreciate @POTUS’ kindness and courtesy. #MAGA pic.twitter.com/9rfxca2Kbd

— 🇺🇸Lionel🇺🇸 (@LionelMedia) August 24, 2018

Abans de l’arribada de Trump, però, tant Bassas com Elfa fixen en l’eclosió del Tea Party, partit ultradretà que va començar reunint un grup d’activistes, com un altre dels actors clau que han provocat el convuls escenari actual.

Xarxes alternatives

A poc a poc QAnon ha guanyat adeptes, esperonats per Trump i també per famosos nord-americans. A més, les xarxes socials han estat clau perquè la teoria s’organitzi i propagui el seu missatge. “L’assalt al Capitoli ha demostrat el perill de les bombolles informatives i també el perill de les comunicacions en xarxa”, constata Elfa.

Instagram, Twitter o YouTube van decidir prendre mesures contra els comptes vinculats a QAnon en considerar que el grup d’extrema dreta estava darrere moltes de les notícies falses que s’escampaven pels Estats Units. Tan sols a Twitter, al juliol ja s’havien eliminat 7.000 comptes vinculats a QAnon. El mateix va passar amb Proud Boys, una de les altres organitzacions que van participar en l’assalt. Es tracta d’una associació conservadora i ultradretana formada tan sols per homes i està vinculada al supremacisme blanc.

Malgrat les mesures preses per les principals xarxes socials, l’extrema dreta nord-americana ha sabut trobar canals de comunicació alternatius com Gab i Parler, dues xarxes socials que van ser clau en l’assalt al Capitoli. Tal com explica el New York Times, moments abans de l’assalt els seguidors de Trump van difondre en aquestes xarxes socials en quins carrers es podia evitar la policia o quines eines eren necessàries per forçar les portes del Congrés nord-americà.

“Convé entendre l’enorme difusió que pot tenir una idea a través d’una plataforma, sobretot si l’impulsa el president dels Estats Units. Una idea pot ser com un misto, aquesta és la gran novetat”, detalla Bassas. En la mateixa línia, la investigadora de l’Observatori d’Internet de la Universitat de Stanford especialitzada en moviments a la xarxa, Renee DiResta, tuitava hores després de l’assalt al Capitoli: “Per si algú continua preguntant-se si la propaganda i la desinformació tenen algun impacte. Si les teories de la conspiració en línia preocupen. Si QAnon i altres comunitats relacionades fossin ‘tan sols gent en línia’”, i ho acompanyava de les imatges de succés.

Viure en una bombolla

Elfa assegura que als Estats Units les bombolles mediàtiques tenen un clima favorable i són especialment significatives durant els períodes electorals. “Les bombolles als Estats Units funcionen molt bé, gairebé com van funcionar en el seu moment les religions estranyes. Un munt d’adeptes que s’ajunten al voltant d’un líder o al voltant d’una manera de veure el món i allà dins s’hi senten còmodes perquè la llei els autoritza a tenir armes, a tenir determinades creences, a viure d’una determinada manera i a ensenyar als seus fills amb una educació determinada”, explica Elfa. A més, si aquestes bombolles se senten emparades pel poder, encara es creuen més el que difonen i és aleshores quan es poden radicalitzar.

Ara bé, això no és quelcom nou. “Gent que ha dit mentides i gent que ha falsejat la realitat i ha anat a unes eleccions basant-se en mentides n’hi ha hagut tota la vida, la diferència és que ara els altaveus són molt més grans”, apunta Bassas.

El paper dels mitjans

Davant d’aquest escenari la tasca dels mitjans no és fàcil, i encara menys quan punxar discursos de Trump ha donat audiència a les televisions nord-americanes i la desinformació està a l’ordre del dia. “Hi ha una corresponsabilitat en l’emissió de missatges bàsicament falsos”, reconeix Bassas sobre el paper dels mitjans en l’emissió dels discursos de Trump.

Amb tot, com han d’actuar els mitjans de comunicació? Bassas considera que els mitjans tradicionals tenen cinc desafiaments; no deixar-se emportar per les emocions, reportar tan equilibradament com sigui possible, mantenir el seu punt de vista editorial sense faltar a la veritat, actuar com a plataformes de pluralisme en les que tothom s’hi pugui expressar i intervenir obertament quan algú menteix. Per la seva part, Elfa ho resumeix: “s’ha d’aconseguir rigorositat i seriositat, i això redunda en credibilitat”.

No obstant això, el debat entre llibertat d’expressió i censura és complicat. Ja va estar sobre la taula per la interrupció del discurs de Trump després de les eleccions, quan tres cadenes nord-americanes van interrompre’l assegurant que deia falsedats. “La llibertat d’expressió és una d’aquestes llibertats que no ens podem deixar rebaixar, però sobretot no ens la podem deixar rebaixar per part d’aquells que, el dia que tinguin el poder, ens la rebaixaran i se la carregaran. És un equilibri molt difícil, ja el sabem, i hem de procurar no prendre mal”, apunta Bassas.

Bassas analitzava al diari ARA que amb l’assalt al Capitoli “el populisme ha tocat un dels seus límits”. “Tots aquells que s’adrecen a l’opinió pública han d’entendre que avui dia poden arribar a crear aquest tipus de reaccions violentes”, alerta. La primera potència mundial ja ha vist com el populisme i les bombolles mediàtiques més tòxiques han atacat les institucions. “Les imatges de l’assalt actuaran com a vacuna”, afirma Bassas. Si més no, és un atac sense precedents perquè ha estat liderat pel president dels Estats Units, que ha legitimat bombolles tòxiques i ha posat a prova l’ús incendiari que poden tenir les xarxes socials.