Ja ho diuen que el periodisme és el quart poder i no els falta raó. Informar-se, contrastar i explicar es posicionen com els pilars d’aquest ofici i els seus professionals tenen el deure que així sigui. En aquest sentit, el Reuters Institute posa nota cada any de la situació del periodisme en el món i els resultats d’enguany són preocupants. El Digital News Report ha detallat que cada vegada hi ha menys interès, menys confiança i més evasió per a les notícies. Quins són els motius? Cristina Sánchez, doctora en Sociologia, i Juan Manuel García López, director de l’Institut Europeu de Ciències del Comportament, responen a aquestes incògnites.

Desconfiança en els mitjans

En la seva onzena edició, el Digital News Report ha entrevistat poc més de 90.000 persones de quaranta-sis països diferents. Hi ha dades generals i concretes i tenen en compte la majoria de les sensibilitats. La gent gran, els adults i els joves, dinàmiques que s’incrementen, les xarxes socials i una situació mundial que no se n’escapa ningú.

Després de més de dos anys de pandèmia, Occident es va trobar de ple amb la guerra d’Ucraïna. El conflicte bèl·lic ha estat el detonant per acabar d’enfonsar l’economia, que ja venia tocada d’anys anteriors i la inflació continua disparada. En aquesta línia, al periodisme també li ha tocat rebre. La informació s’ha convertit en un bé preuat en aquests temps d’incertesa i el periodista ha de saber quina és la funció que li pertoca en tot moment.

Una escassetat de notícies provoca que la societat vagi perduda i no tingui la imatge completa de la situació, mentre que un excés d’informació genera rebuig per a la població. “La gent necessita saber què passa, però és inabastable saber què passa en tot el món”, assegura Sánchez, que exerceix de professora a la Universitat de Girona. Ni blancs, ni negres. En els grisos hi ha la clau de tot plegat. No obstant això, no és senzill i és aquí on sorgeixen els problemes.

L’informe del Reuters Institute remarca que la gran majoria dels enquestats veuen que els mitjans de comunicació estan influenciats pels poders polítics i, només una petita minora creu que aquestes organitzacions aposten pel que és millor per a la societat per sobre dels interessos comercials.

Por i la fatiga informativa

El coronavirus ha vingut per quedar-se. No només com una altra malaltia a tractar, sinó que ha canviat la manera d’interaccionar i d’actuar. Hi ha hagut superabundància de notícies relacionades amb la covid, a totes hores i amb tota mena d’estadístiques. Era quelcom nou per als mitjans i es van arribar a punts extrems. La reacció no va ser sempre l’adequada, segons la sociòloga, i afirma que va haver-hi un rerefons en tot plegat. “Hi ha hagut un interès a fer por a la societat perquè així pots controlar millor. Fer por és una de les eines més antigues que existeixen i necessites que algú et salvi d’aquella situació o et quedes tancat a casa”, detalla. Per la seva part, García López es refereix a com aquesta sensació de temor ha afectat els ciutadans. “Davant la por, les nostres prioritats canvien, de la mateixa manera que ho fa la nostra manera de pensar i ens tornem més controlats”, assegura.

La gran majoria d’Occident no havia viscut mai una pandèmia i Sánchez puntualitza que abans del coronavirus “érem una societat que vivia d’esquena a la mort”. Estàvem, remarca, més que acostumats a veure morts en el cinema, però no en la vida real. Tot i que al principi de la pandèmia, el març de 2020, va haver-hi un increment exponencial en interessar-se sobre aquesta temàtica, la gran majoria ha acabat tenint fatiga informativa.

Esgotament, discussions i impotència

Així doncs, s’ha passat de voler estar informat a evitar les notícies, i ja hi ha una mitja d’un 38% dels enquestats que actuen d’aquesta manera. Els seus motius, segons recull l’estudi, és que es desanimen, pateixen una sensació d’esgotament i, a més, provoca discussions que no volen o que els genera una sensació d’impotència.

El director de l’Institut Europeu de Ciències del Comportament atribueix el consum de notícies negatives als trastorns d’ansietat. “La pandèmia i la guerra augmenten l’estrès i això ens pot arribar a generar ansietat. Conec diversos casos de persones que han estat una temporada sense consumir notícies i no tenen ansietat”, comenta. Ara bé, el contrapunt el posa ell mateix: “No puc viure sense estar informat. Em produeix més estrès la incertesa, no saber com van les coses, que informar-me. Si no tinc la informació puc pensar que la situació ha anat a pitjor i això m’afecti més”, admet. En definitiva, destaca que tot plegat es tracta “d’un exercici d’autoavaluació i autodiagnòstic”.

Un altre dels motius d’evasió de notícies és que un percentatge significatiu de joves diuen que els hi costa d’entendre. Els mitjans de comunicació, doncs, haurien de centrar els seus esforços a adreçar-se correctament a aquesta franja d’edat i adaptar el seu llenguatge, ja sigui amb plataformes exclusives dedicades a la generació Z o amb una manera diferent d’explicar-se. “Els joves haurien d’estar informats i ens convé que així sigui. S’hauria d’actualitzar el llenguatge sense perdre l’essència. A veure si per guanyar aquests lectors, en perdem d’altres”, afirma García López. D’altra banda, Sánchez no ho veu així. “No és tant un problema de llenguatge com de donar-li els que demanen. Els mitjans s’haurien d’adaptar a les seves necessitats”, apunta.

L’ús de les xarxes socials

El Digital News Report d’enguany també detalla que els menors de trenta anys no accedeixen als mitjans directament, sinó que prioritzen les xarxes socials. Facebook continua sent la xarxa social més utilitzada per a les notícies, però les generacions més joves prefereixen plataformes més visuals, com Instagram o TikTok. En aquesta línia, la companyia xinesa és la que més creix: arriba al 40% dels joves entre 18 a 24 anys i un 15% d’aquests la fa servir per informar-se. El que està clar és que el telèfon intel·ligent s’ha convertit en la forma dominant mitjançant la qual la majoria de persones enquestades consumeixen notícies.

“Les xarxes socials són una arma de doble o triple tall. Més enllà dels mitjans oficials, la gent ho utilitza per opinar, algunes notícies estan esbiaixades”, admet García López. Per la seva part, Sánchez remarca que les xarxes serveixen perquè la gent es retroalimenti en allò que creu. “Els joves se centren en el que els arriba per les xarxes i això provoca que no tinguin un sentit crític. Hi ha hagut una pèrdua de credibilitat en els mitjans i no s’ha fomentat un sentit crític”, afegeix.

A més, les xarxes i Internet no ajuden en el procés d’informar i contrastar. Els lectors exigeixen immediatesa i per García López aquest és un dels “grans problemes”. A banda de les notícies, la societat s’està acostumant a tenir el què vol al moment i això provoca que “aquesta persona no gestioni bé qualsevol incertesa”. “La incertesa és una pregunta que no es resol immediatament. Els més joves no s’avorreixen amb tot el que tenen a l’abast i això comporta que no tenen temps d’imaginar i, per tant, ser més productius. M’arriba a espantar perquè no veig cap solució”, alerta.