Els laboratoris d’idees –els anomenats think tanks– tenen la missió d’analitzar i proposar polítiques públiques per ser difoses a través dels mitjans de comunicació i així influir en el debat polític. En els darrers temps, l’emergència climàtica ha estat un dels principals temes que han abordat els think tanks coincidint amb les evidències científiques i la major conscienciació social. Tanmateix, existeix un contramoviment neoliberal que nega el canvi climàtic, genera infoxicació i posa traves a l’adopció de polítiques per pal·liar-lo.  Diversos d’aquests laboratoris d’idees participen en aquest contramoviment, amplificat per alguns mitjans de comunicació amb una repercussió limitada.

Un estudi publicat a la revista Climatic Change en el marc del projecte THINKClima liderat per Núria Almiron, professora de la Universitat Pompeu Fabra, amb la participació de Maxwell Boykoff, Marta Narberhaus i Francisco Heras, identifica els vuit think tanks negacionistes i obstruccionistes més importants d’Europa.

Publiquen en anglès, castellà, alemany i francès  i es localitzen a sis països diferents. Al Regne Unit n’operen tres: el Centre For Policy Studies (CPS), la Global Warming Policy Foundation (GWPF) i l’Institute of Economic Affairs (IEA). A França, l’Institut Économique Molinari (IEM). A Alemanya, l’Europäisches Institut für Klima und Energie (EIKE). A Àustria, l’Austria Economic Center (AEC). A Suïssa, el Liberals Institut (LI). I a l’Estat espanyol, l’Instituto Juan de Mariana (IJM). Tots aquests centres de pensament comparteixen una ideologia neoliberal basada en la mínima intervenció dels governs i posicions polítiques properes al conservacionisme i, fins i tot, a l’extrema dreta.

Segons declaracions de l’enginyer i periodista Ferran Puig Vilar a Climatica –revista especialitzada en l’escalfament global– “no és el populisme d’extrema dreta” el que alimenta aquests grups, “sinó el fonamentalisme cristià, que és on es va originar realment el negacionisme climàtic als Estats Units”.

Infoxicació climàtica

L’estudi coordinat per Almiron analitza fins a 1669 textos produïts per aquests think tanks. D’aquests, un 63,93% critica activistes i polítics que treballen per pal·liar el canvi climàtic; un 49,43% inclou mencions que qüestionen la difusió científica; un 38,83% introdueix la idea que “està passant, però qualsevol política serà pitjor que l’escalfament”; un 37,30% inclou la idea que “està passant, però no per culpa nostra o no només per culpa nostra”; un 22,23% parla que “el canvi climàtic no està passant”; i un 10,90% dels textos inclouen la idea que “el canvi climàtic està passant, però és bo, no és dolent”. També s’han detectat referències que qüestionen la legitimitat de l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), el grup d’experts de l’ONU que investiga les causes i els efectes del canvi climàtic al món.

El think tank amb més continguts negacionistes és l’alemany EIKE. El 26,35% dels seus textos inclou la idea que “el canvi climàtic no està passant”. A més, col·labora amb el partit populista de dreta Alternative for Germany (AfD) i està molt ben connectat amb el moviment negacionista nord-americà: han acollit conferències del Heartland Institute i estan a càrrec de la subsidiària europea de CFACT, una organització lobbista nord-americana que ha rebut grans sumes de diners d’ExxonMobil.

“Els missatges que promou EIKE ataquen activistes i polítics del consens climàtic, i especialment Greta Thunberg i el moviment Fridays for Future, argumentant un suposat benestar econòmic si no s’apliquen polítiques climàtiques”, apunta Marta Narberhaus, professora de la Universitat Internacional de Catalunya.

Narberhaus, juntament amb els investigadors José A. Moreno i Mira Kinn, de la Universitat Pompeu Fabra, va analitzar l’aparició d’EIKE a la premsa internacional.

Així, entre el 2007 i el 2020, aquest think tank va tenir presència a seixanta diaris, entre els quals destaquen els alemanys TAZ (9,70% del total d’aparicions), Der Spiegel (7,46%), Die Süddeutsche Zeitung (7,46%), Der Schwarzwälder Bote (5,22%) i Die Welt (5,22%). “Una troballa notable de la recerca és que la majoria dels textos van retratar EIKE negativament (64,93%). És a dir, més de la meitat de les aparicions d’EIKE als diaris van criticar l’activitat del think tank o en van qüestionar la credibilitat”, explica Narberhaus.

Fotografia de diferents integrants de l’Instituto Juan de Mariana, actiu contra el canvi climàtic | Foto: IJM

L’escepticisme climàtic espanyol

L’Instituto Juan de Mariana (IJM) és el think tank espanyol que apareix a l’estudi. Aquesta institució va néixer a Madrid l’any 2005 i manté vincles estrets amb el nucli dur del negacionisme nord-americà, incloent-hi finançament provinent de les indústries fòssils. Com apunta l’estudi, la seva singladura va arrencar amb un seminari contra el Protocol de Kyoto –l’antecessor de l’Acord de París–, al qual va assistir l’escèptic del canvi climàtic Christopher Horner, del Competitive Enterprise Institute.

El nom de la institució prové del filòsof espanyol Juan de Mariana, jesuïta i teòleg que defensava la propietat privada i defensava posar límits clars al poder polític. “L’IJM publica estudis de temàtiques variades, centrades al voltant del liberalisme, així com estudis i articles que no amaguen un marcat tint ideològic. El centre també organitza conferències i seminaris, tot això finançat per donacions, membres i serveis, perquè declara no acceptar subvencions o ajudes. Potser per això a la botiga web es poden adquirir des de llibres fins a samarretes o tasses”, explica Marta Guasp Teschendorff, coordinadora de l’Observatorio de Think Tanks.

Forma part de la xarxa de think tanks Atlas Economic Research Foundation, considerada un satèl·lit d’ExxonMobil; i manté vincles amb el Cato Institute, l’American Enterprise Institute i el Competitive Enterprise Institute, tots ells de marcat perfil neoliberal i ultraconservador i de la tipologia advocacy tanks (propera als lobbies).

La complicitat de Jiménez Losantos

L’IJM, com l’EIKE, també ha copatrocinat diferents conferències internacionals sobre el canvi climàtic organitzades pel Heartland Institute, el think tank capdavanter del negacionisme de l’evidència científica sobre el canvi climàtic antropogènic als Estats Units. Segons Almiron, “aquests molt bons vincles amb els més negacionistes neoliberals nord-americans i els més obstruccionistes britànics fan que de tant en tant tinguin algun convidat reconegut que els permet aparèixer en algun mitjà britànic”.

L’estudi de THINKClima ha localitzat 112 textos publicats a la pàgina web de l’Instituto Juan de Mariana entre el 2001 i el 2018 que critiquen, sense base científica, els missatges i les polítiques per pal·liar l’emergència climàtica. “L’IJM és el que tenia més producció a Espanya, però, tot i això, en tota la seva història vam trobar una producció molt moderada comparada amb els dos grans europeus: l’EIKE i la Global Warming Policy Foundation”, explica Almiron.

El març del 2019, Brussel·les va acollir una jornada sobre negacionisme climàtic en la que va intervenir Geoffrey Supran,historiador de la Universitat de Harvard. En la seva ponència, Supran va assegurar que l’IJM forma part d’una xarxa de negacionisme climàtic ben engreixada i finançada: “És un laberint de persones i diners que connecta a companyies de combustibles fòssils, fundacions, think tanks, empreses de relacions públiques, empreses façana… tot per alimentar una bombolla de propaganda de polítics, falsos activistes, mitjans de comunicació i blocs”, va afirmar l’historiador.

Els opinadors de l’IJM col·laboren amb assiduïtat amb el grup Libertad digital (Libertad digital i esRadio), presidit per Federico Jiménez Losantos. Aquest conglomerat és un dels mitjans de referència de la dreta política espanyola i compta amb una audiència notable a l’Estat espanyol. A part d’aquesta tribuna concreta, l’IJM no compta amb una gran repercussió mediàtica. “Se’ls menciona negativament en altres mitjans, però no tenen una gran cobertura”, afegeix Almiron.

La cadena nord-americana Fox no ha dubtat en alimentar el negacionisme climàtic | Foto: Fox

Eleccions interessades

En un article referent a l’opinió pública sobre el canvi climàtic als Estats Units en el context de la COP25, la Cimera del Clima de Madrid, Sara López Gómez i Antonio Castillo, investigadors de la Universitat de Málaga, van identificar diferències significatives en els mitjans de comunicació nord-americans a l’hora d’informar i seleccionar les fonts.

Els mitjans d’orientació demòcrata (CNN i The New York Times) van emetre notícies relacionades majoritàriament amb les conseqüències del canvi climàtic i iniciatives ecològiques, mentre que els d’orientació republicana (Fox News i Breitbart) es van fer ressò de posicionaments d’activistes i polítics. També es va evidenciar una presència més gran de think tanks en les informacions dels mitjans d’orientació política demòcrata, mentre que els d’orientació política republicana van optar majoritàriament per lobbies o advocacy tanks –think tanks que fan militància o apologia d’una ideologia–. Així doncs, la filia política condiciona la selecció de les fonts informatives amb les corresponents implicacions.

Del negacionisme a l’obstrucció  

En el seu darrer llibre, La nueva guerra climàtica: la lucha por recuperar nuestro planeta, el científic Michael Mann alerta sobre les noves estratègies que segueixen els negacionistes climàtics: passar de la negació absoluta sobre la crisi climàtica al bloqueig. Segons Mann, la negació de l’emergència climàtica forma part del passat. L’evidència científica ha vençut a la desinformació climàtica. Però ara els negacionistes volen desviar l’atenció del problema i entorpir les solucions.

“Hem acabat deixant d’emprar el terme negacionista perquè hem vist que és molt minoritari. El que hi ha clarament és obstruccionisme. És a dir, qualsevol acció per retardar polítiques climàtiques efectives i permetre que els negocis continuïn funcionant amb normalitat”, sosté Almiron.

“Acabem culpant –prossegueix– aquests think tanks neoliberals, però al final, hi ha poc interès general per la por de trasbalsar el món dels negocis. Només es diuen coses molt bàsiques i genèriques, i no s’impulsen polítiques efectives, que són les difícils, perquè obliguen la gent a canviar hàbits i als sectors empresarials a reconventir-se”.

Almiron apunta alguns àmbits clau a l’hora de reduir les emissions que no apareixen a la majoria de les produccions dels think tanks, com el paper de l’economia en la contaminació climàtica, la dieta o el creixement de la població.

Farts de la inoperància dels governs fruit de l’obstrucció i les pressions, alguns científics del clima encapçalats per Bruce Glavovic s’han qüestionat darrerament si té sentit continuar fent recerca i han obert la porta a fer vaga fins que els estats no adoptin mesures contra l’emergència climàtica. “El temps passa”, adverteixen.

El periodisme té la responsabilitat de combatre el bloqueig i la inacció per pal·liar l’emergència climàtica com en el seu moment va fer-ho amb la desinformació negacionista. Hem passat pantalla, però no es pot abaixar la guàrdia. L’obstrucció és real. L’enemic del planeta aguaita i té molts recursos i altaveus.