L’agost és un període estival desèrtic de pluges i, uns anys enrere, de notícies. Al segle passat, els diaris empetitien durant les vacances estivals: les pàgines s’escurçaven, els diaris s’aprimaven, les fotos es repetien en totes les portades i s’hi podia trobar poca informació nova. El país, en general, tancava per vacances.

La manca de nova informació, o simplement d’informació; suposava tota una odissea pels pocs periodistes i estudiants en pràctiques que quedaven de guàrdia a les redaccions en una època on internet i les xarxes socials encara no existien. Com es podien omplir les poques pàgines? I sobretot, amb què?

Així, al segle passat era molt habitual trobar notícies sense cap mena d’interès informatiu, algunes inclús tenien un deix sensacionalista i inventat. Podien ser també rumors o fets sense cap tipus de fonament que podien durar dies impresos en els rotatius, l’única funció dels quals era omplir el buit informatiu.

Així es coneixia a les serps d’estiu, temes buits d’interès informatiu i que segons algunes fonts, tal com explica Gabriel Jaraba, doctor en Comunicació i Periodisme, en un article a Catalunya Plural, asseguren que van néixer amb la primera aparició del monstre del llac Ness als diaris. Altres, com el mateix Jaraba, creuen que el terme va néixer quan un diari va reportar la inèdita troballa d’una serp de grans dimensions a Barcelona (quelcom que sembla que es va repetint sovint). “A causa del baix nivell informatiu, era costum exagerar o inclús inventar-se notícies”, explica Jaraba al Report.cat.

Alguns dels exemples que cita a l’article són notícies que van aparèixer com La gallina de raça de pota blava del Prat que ponia ous d’or, El ave misteriosa que sobrevuela los tejados del Eixample o bé altres històries que agafaven una volada extraordinària com la de la Virgen Conchita, una curandera de Cerdanyola que concentrava llargues cues de persones i sobre la qual el mateix Jaraba va escriure. Recentment, podríem considerar exemples de serp d’estiu titulars com La secuestran en Arizona y aparece en Australia o Mujer embarazada por dos alienígenas, com cita Jaraba, o bé aquests altres temes que fa uns anys van llistar a mèdia.cat.  Malauradament, avui en dia s’ha d’anar molt amb compte amb les serps d’estiu, ja que Internet, i sobretot les xarxes socials, actuen com a multiplicador de fake news i fan viral temes realment inversemblants.

Presents tot l’any

Per tant, encara existeixen? Com assegurava quatre anys enrere el periodista Àlex Gutiérrez en un article a l’Ara, les serps d’estiu “gràcies als mitjans pescaclics, ara campen alegres pels dominis digitals durant totes les estacions”. S’ha produït el que Gabriel Jaraba menciona en el seu article com la serpentització de la informació: sempre hi són presents, simplement van canviant de pell. “L’inconvenient és que en comptes de ser notícies de poc interès amb titulars sensacionalistes, directament s’escriuen fake news, molt més complexes i difícils d’identificar del que aparenten perquè aquí sí que hi ha intenció de desinformació, engany i contradicció de la veritat informativa”, afirma “No són només notícies falses sinó intents deliberats de crear confusió, quelcom molt semblant a la mentida manipulativa”, afegeix.

D’altra banda, la modernització dels mitjans de comunicació, el paper de les agències de notícies (“abans eren molt més esquifides”, apunta Jaraba) i els serveis de notícies de 24 hores fan que sigui pràcticament impossible sofrir sequera informativa. Ara els fets són globals, instantanis i accessibles a través de diferents canals. No passa res si a Catalunya no hi ha novetats; tenim la resta del món per estar distrets.

Morbo inherent

Així i tot, prestem molta més atenció a les notícies inventades. Per què? Com recorda Jaraba, “la informació que generem els periodistes ha de complir tres funcions: informar, formar i entretenir. La indústria de la informació es basa en el fet que cada dia surten notícies diferents i, per tant, cada dia hi ha alguna cosa que ens sorprèn i ens interessa. Els periodistes som compradors i venedors d’atenció per part del públic i aquesta es tracta per les vies de la sorpresa i l’interès”.

De fet, el morbo que ens genera allò desconegut i impossible és pràcticament biològic i inherent a l’ésser humà. “Antigament, no passava absolutament res en les societats civils; les úniques novetats que passaven eren les del calendari litúrgic”, argumenta Jaraba. “La novetat i la sorpresa són concepcions biològiques de la humanitat que ens posen en senyal d’alerta vital. I aquest és el paper dels mitjans: subministrar informació que ens genera atenció i ens creïn aquest estat d’alerta a través del qual necessitem saber més i més per, biològicament, descartar possibles perills”, conclou.