Greenpeace ha donat a conèixer aquest dilluns 240 pàgines de documents confidencials sobre les negociacions pel tractat de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (conegut com TIPP en anglès). La filtració –que es pot llegir a www.ttip-leaks.org– ha donat la volta al món en poques hores ja que, entre altres aspectes, revela pressions per rebaixar la protecció ambiental. Aquesta tipus de filtració per part de Greenpeace, però, cada cop seran més habituals.

“Podem investigar delictes mediambientals allà on passin, ja sigui al mig de la jungla o amb l’ajuda del Rainbow Warrior oceans endins”. Aquesta és la carta de presentació del grup que Greenpeace va posar en marxa el juny passat, Greenpeace Reveals, amb la qual aposten pel periodisme d’investigació com a eina per denunciar accions perjudicials contra el planeta.

Quan està a punt de complir-se un any des de la seva aparició, l’equip de quatre  periodistes que formen Greenpeace Reveals –alguns dels quals han col·laborat amb The New York Times i la BBC– es vanta d’haver aconseguit que algunes de les investigacions que han publicat hagin estat “citades a debats polítics al Regne Unit, emprades per altres ONG” i, fins i tot, “referenciades per candidats a la presidència dels Estats Units”, assegura Maeve McClenaghan, una de les periodistes del projecte, a Report.cat.

Una iniciativa que en només un any ha destapat com els lobbies de la indústria del gas i el petroli es gasten quantitats milionàries per incidir en les polítiques energètiques dels Estats Units i del Regne Unit, o com algunes d’aquestes companyies subvencionen acadèmics de les millors universitats nord-americanes perquè escriguin articles posant en dubte el canvi climàtic i promoure, d’aquesta manera, els seus interessos, entre altres. Informacions que són fruit de “la feina tradicional del periodisme d’investigació”, explica McClenaghan.

Un dels eixos principals

Aquesta periodista britànica –que també forma part de l’Agència de Periodisme d’Investigació (TBIJ, en les seves sigles en anglès)– utilitza una expressió molt encertada per descriure la feina de Greenpeace Reveals: “shoe-leather journalism”, el que literalment vindria a ser “periodisme de sabata de cuiro”, en referència al periodisme de tota la vida.

És un terme anglosaxó creat fa uns anys i que reivindica una aproximació sobre el terreny a les fonts per abandonar la comoditat d’una taula de redacció, una màxima sovint allunyada del periodisme actual. McClenaghan explica que “investiguen a fons” les seves històries i que, en funció de l’interès públic que puguin tenir, decideixen el pressupost que s’ha d’atorgar a cadascuna d’elles.

De fet, amb aquesta iniciativa Greenpeace dóna una especial rellevància al periodisme d’investigació, en col·locar-lo conjuntament amb “la mobilització de l’opinió pública i l’acció directa” com un dels tres eixos principals de l’organització, tal com va afirmar John Sauven, director executiu de l’organització al Regne Unit, mesos enrere al The Guardian. “Aquestes tres àrees és a on els nostres recursos i la nostra gent hi estan anat”, va dir. Un extrem que reitera McClenaghan, que creu que amb el seu equip d’investigadors, Greenpeace està “a l’avantguarda” d’un moviment “molt interessant” pel que faal periodisme d’investigació.

Seguretat per les fonts

El projecte de l’organització ecologista dóna molta importància als informadors, persones de qualsevol part del món que sàpiguen d’algun delicte contra el mediambient o que tinguin documents o dades que els periodistes de l’equip d’investigació puguin utilitzar per treure a la llum activitats il·lícites o perjudicials contra la Terra. En aquesta línia, els investigadors garanteixen l’anonimat de la font, “encara que es preguin accions legals” contra ells, asseguren.

Aquesta protecció de les fonts, bàsica per tirar endavant projectes d’investigació periodística com aquest, es concreta en “encriptació de correus electrònics” i “protocols clars” per mantenir segurs els informants, explica McClenaghan. “Hem treballat de valent per configurar la infraestructura necessària que permeti que els informants es posin en contacte amb nosaltres”, assenyala.

Tanmateix, els informadors no són el centre de la tasca d’investigació. I és que, com diu McClenaghan, “els Papers de Panamà demostren que els informadors i les filtracions poden ser una font molt valuosa d’informació”, tot i que “no l’única”. Per aquesta raó, Greenpeace Reveals fa també utilitza el “periodisme de dades” mitjançant sol·licituds al govern britànic gràcies a la llei de llibertat d’informació o Freedom of Information Act, que garanteix l’accés de tothom, sigui quin sigui el seu origen, edat o nacionalitat, a informacions referents a l’executiu, sempre i quan aquesta “no sigui sensible” o no tingui uns costos “molt elevats”, segons informa la web de l’administració del Regne Unit.

Greenpeace vol acompanyar l’acció directa amb investigacions periodístiques | Foto: Pedro Armestre (Greenpeace)

Pressupost i compromís

Els quatre periodistes de l’equip d’investigació treballen en una redacció al Regne Unit en col·laboració amb els periodistes de l’Energy Desk –el mitjà digital de Greenpeace de notícies sobre el medi ambient– i col·laboradors arreu del món. L’estructura i la manera de funcionar d’aquests dos cossos és similar a la d’un diari tradicional: un equip de periodistes que fan informació diàriament sobre qüestions que afecten el planeta –Energy Desk– i un altre que es dedica a investigar més a fons a mitjà i llarg termini diverses qüestions. “La diferència entre l’Energy Desk i el nostre equip d’investigació és el temps que li podem dedicar a les històries”, assenyala McClenaghan.

El temps, una de les variables de l’equació –juntament amb el pressupost– que fa trontollar el periodisme d’investigació en molts mitjans de comunicació on tenen “els fons restringits i models focalitzats en periodisme ràpid de clics”, es lamenta McClenaghan, qui destaca que amb iniciatives com Greenpeace Reveals i entitats independents com el TBIJ “poden ajudar a omplir els buits” d’aquest tipus de periodisme. “A Greenpeace estic envoltada de gent amb un gran bagatge informatiu i que en sap molt sobre qüestions molt interessants i, alhora, tinc la llibertat d’investigar amb tot el rigor”, un fet que pot ajudar, afegeix, a “omplir un buit a la premsa britànica” pel que fa a investigacions temes mediambientals.

En aquest sentit, Sauven va assegurar que estan “compromesos” amb el projecte, el qual té un pressupost “significatiu”, que pot permetre “no només contactar gent de manera permanent”, sinó també treballar amb periodistes autònoms. Un any després, i amb diversos reportatges que denuncien situacions alarmants pel que fa al medi ambient, Greenpeace Reveals s’intenta erigir com un dels baluards del periodisme d’investigació apel·lant a allò que el va fer gran i determinant en el passat.