The Newsroom: cinc lliçons periodístiques

HBO

Fa pocs mesos que es va posar punt i final a la tercera i darrera temporada de la sèrie nord-americana The Newsroom. Ideada per Aaron Sorkin –també creador de El ala oeste de la casa blanca–, està ambientada en una cadena de televisió de noticies d’àmbit nacional. Cada capítol simbolitza un escenari real (la mort de Bin Laden, l’accident nuclear a Fukushima, l’atemptat a la marató de Boston) i durant la quasi hora que dura cada episodi es barregen les històries personals dels seus protagonistes amb moments sobre com van tractar els mitjans aquells successos.

En molts capítols també es pot veure com ACN, la cadena de televisió on transcorre la sèrie, és un exemple del que Sorkin creu que haurien de fer els periodistes en determinades situacions. Precisament durant el Festival de Cine de Tribeca de l’any passat, Aaron Sorkin va haver de demanar disculpes públiques als periodistes per haver “tractat d’alliçonar-los” després de nombroses crítiques en aquest sentit.

Malgrat tot, sí és cert que algunes de les millors escenes de la sèrie deixen lliçons bàsiques però que els periodistes farien bé de no oblidar. A Report.cat hem rescatat les cinc més destacades:

 

  1. No confonguis una declaració publicable amb un off the record

Molts cops, quan parlem amb una font sobre un tema delicat ens trobem frases com “Vols resposta oficial o off the record?” o “No em citis en això que ara t’explicaré”. Altres cops, podem tenir una font que ens explica fora de micròfon molt més del que ens dirà després ‘en directe’. Si volem seguir les regles (i voler que la font ens continuï passant informació), hem de respectar aquests off the records. No podem fer com Sloan Sabbith (interpretada per Olivia Munn), una de les presentadores d’ACN  que, gràcies al seu nivell de japonès, és l’encarregada d’investigar la crisi nuclear que pateix la zona de Fukushima. Abans de l’informatiu que ella mateixa presenta, Sloan parla amb un tècnic de la zona que li assegura que la situació és molt greu. Si feu el que ella va fer després en directe (comentar el que va dir l’entrevistat extraoficialment) amb el mateix tècnic, podeu enfadar molt el vostre editor.

 

  1. “Un metge decreta la mort de la gent. No les noticies”

Ho hem sentit molts cops des de la facultat però també moltes vegades no ho hem complert, i més els que treballem en el ràpid món governat per les noticies a les xarxes socials. Però és així: per confirmar que una informació és certa has d’esperar a tenir un mínim de tres fonts. A The Newsroom això ens ho va ensenyar el capítol on es tractava el tiroteig contra la congressista nord-americana Gabrielle Giffords al 2011. La noticia saltava a totes les redaccions alhora i els responsables corporatius d’ACN  volien ser els primers en donar la noticia. Això sí, els periodistes de la cadena van fer prevaldre l’ètica i la integritat periodística. “Un metge decreta la mort de la gent. No les noticies”, arriba a dir durant l’escena Don Keefer (Thomas Sadoski), el cap de redacció.

 

  1. Mai l’error d’un altre mitjà és una bona noticia

Per molta competència entre mitjans que existeixi, mai un error d’un altre company d’un altre mitjà pot fer-nos saltar d’alegria. Primer perquè una errada d’un mitjà pot afectar la imatge de la professió en sí mateixa. I segon, per solidaritat i comprensió (a tots ens pot passar). A The Newsroom va quedar clar al capítol on es tractaven els atemptats durant la marató de Boston del 2013. Durant les primeres hores eren moltes les informacions que circulaven i molts periodistes no van seguir el consell anterior. Així es va donar la situació on mitjans com la CNN  s’equivocaven al informar sobre les víctimes i els autors de l’atemptat. A la redacció d’ACN  tot era alegria fins que els superiors els hi recorden exactament com ha de reaccionar un periodista davant l’errada d’un company de professió.

 

  1. A qualsevol lloc podem trobar una noticia

Qualsevol persona té una història a explicar. Alguna d’aquestes històries, fins i tot, poden inspirar una noticia important, com la que des de l’ACN  aborden en un dels capítols de la sèrie. Es tracta de la restricció al dret de vot que desenes de milers de nord-americans pateixen per culpa de no disposar d’ una identificació amb fotografia. Als Estats Units no hi ha un document d’identificació (com el DNI espanyol) i els ciutadans tan sols es poden identificar amb una carnet oficial amb fotografia sempre i quan tinguin el carnet de conduir o el passaport. Però què passa si algú als EUA no té cap d’aquests dos documents? Això és el que tracta Will McAvoy (Jeff Daniels), el presentador estrella de la cadena, en un dels seus informatius. La inspiració? Una desconeguda senyora de 96 anys.

 

  1. No oblidem que un mitjà de comunicació és un negoci

Malgrat no ens agradi, és part de la realitat periodística saber que el mitjà de comunicació que volem crear o en el que treballem s’ha de supeditar a ser un model de negoci sostenible. Trobarem a la vida real propietaris més o menys flexibles, però el que està clar és que si els números no casen o el màxim responsable d’un mitjà no està satisfet, el treball dels editors es fa molt més difícil. En aquest sentit s’entén el paper que l’actriu Jane Fonda interpreta a la sèrie, donant vida a Leona Lansing, la CEO de la cadena de televisió. En un dels primers capítols, Leona manté una reunió amb l’editor en cap per deixar-li clar que no li agradava la forma en la que s’estaven produint les noticies. L’escena, on l’editor li recorda que els fets són el més important, ens mostra fins a quin punt té influència a la redacció el fet que un mitjà és, a la vegada, font d’informació i un model de negoci com un altre qualsevol.

 

Escriure a Report.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.