L’any 2023, la Revista Mediterránea de Comunicación va publicar l’estudi Redes sociales y hábitos de consumo informativo de los jóvenes españoles: un análisis diacrónico (2021-2023) i una de les principals conclusions d’aquest treball és que en els últims anys s’han registrat canvis de gran importància en les rutines informatives de la joventut (entre 15 i 24 anys), sobretot en els canals que fan servir per accedir a les notícies.

Segons aquest estudi, el 39% de la població espanyola prefereix les xarxes socials com a mitjà informatiu, molt per sobre dels que prefereixen la televisió (23%), els webs dels diaris (11%), la ràdio convencional (7%) i la premsa en paper (un 5%).

Paral·lelament, però, també destaca un creixent interès per la informació entre els joves, ja que el percentatge que declara no consumir notícies ha disminuït notablement: el 2021 el 8,3% de la mostra assegurava no consumir notícies mentre que el 2023, aquest queia fins al 3,3%. Com afirma una de les autores de l’estudi, Yaiza Ceballos, “els joves sí que tenen interès en la informació, però no l’obtenen a través dels mitjans de comunicació sinó de les xarxes, que estan més orientades als seus interessos i poden discriminar a nivell visual quin contingut és interessant”.

Les xarxes, principal font

El mateix article confirma que els joves usen habitualment les xarxes socials per informar-se sent Instagram i WhatsApp les més utilitzades (el 90% dels enquestats) seguides per TikTok i Twitch (el 80%). Precisament, TikTok és la xarxa que es converteix durant el període analitzat en la plataforma més usada per accedir a continguts d’actualitat (un 22,6% de la mostra l’usa per informar-se sis o més vegades al dia), desbancant a Instagram.

Les xarxes no només permeten seleccionar el contingut informatiu sinó que també afavoreixen la informació accidental. En aquest sentit, Ceballos explica que aquest fenomen “no és res més que el fet que mentre navegues per Instagram, per exemple, t’apareix contingut d’actualitat sense haver-lo buscat. I si dins de les xarxes busquem informació, l’algoritme encara ens mostrarà més aquest tipus de contingut”, aclareix.

Quan mana l’algoritme

No tothom veu aquest fenomen amb bons ulls. La investigadora Laura Pérez-Altable, autora principal de l’estudi Evitació de notícies en població jove resident a Catalunya, publicat el desembre per la Universitat Pompeu Fabra, adverteix dels perills associats a aquesta dinàmica. “Estem deixant el consum de notícies en mans d’un algoritme que no és transparent, que té uns interessos i que va associat a la proliferació de notícies falses i la desinformació”, afirma. Segons el seu estudi, un de cada cinc joves catalans evita consultar notícies molt o bastant sovint degut, entre altres, al fet que les notícies ja els troben.

Un altre motiu per evitar les notícies és l’impacte emocional negatiu. La recerca diu que, quan aquest tipus de resposta és més intensa, la població jove tendeix a evitar-les molt o bastant sovint en un 28% dels casos. En canvi, quan la intensitat és menor, el percentatge baixa fins al 20%. Una possible solució, segons apunta aquesta investigadora, seria fer un periodisme més constructiu i aportar altres aproximacions per així contrarestar la negativitat.

Dieta mediàtica erràtica

Un altre estudi (A qualitative examination of (political) media diets across age cohorts in five countries) basat en entrevistes a grups focals en cinc països (Alemanya, Polònia, Romania, Espanya i el Regne Unit) en el qual ha participat la Universitat Oberta de Catalunya, explora el concepte de dieta mediàtica dels joves i com aquests seleccionen la informació, evitant el que podríem anomenar com “contingut brossa”.

El grup d’adults joves de l’estudi (entre 18 i 25 anys) considera que té una bona dieta mediàtica, malgrat que no inclouen els mitjans de servei públic, necessaris per a una dieta saludable. “Informar-se només a través de xarxes socials, evidentment, no és tenir una bona dieta mediàtica” afirma categòricament Ceballos. “És impossible consumir una varietat de fonts en xarxes socials perquè el mateix algoritme afavoreix l’aparició de continguts equivalents a les cerques, creant una bombolla informativa en la qual només llegeixes informació afí a les teves creences”, assegura. Tot i que això també ho aplica als mitjans tradicionals. “Quan anem a comprar un diari en concret o escoltem només un programa de ràdio ja estem decantant-nos per una línia ideològica concreta”, afegeix.

La premsa escrita i la ràdio mantenen un bon nivell de credibilitat entre els joves | Foto: Unsplash

Desconfiança cap als antics referents

La desconfiança cap als mitjans tradicionals –els referents a l’hora d’informar-se de les generacions precedents– és un altre aspecte a analitzar. Segons l’estudi How Young People Consume News and The Implications For Mainstream Media, publicat al Digital News Report 2019, ja detectava que els joves creuen que les notícies estan esbiaixades o són poc fiables. Tot i això, l’estudi de la Revista Mediterránea de Comunicación també indica que a Espanya, la premsa escrita i la ràdio mantenen un bon nivell de credibilitat entre els joves. La clau, per ells, no és el mitjà, sinó el creador de contingut a qui segueixen i en qui confien.

Ceballos creu que algunes coses canviaran amb els anys. “A mesura que passi el temps anirem trobant un índex cada vegada major de credibilitat a les xarxes socials, ja que també s’hi pot trobar contingut de qualitat”, puntualitza. D’altra banda, Pérez-Altable, apunta en el mateix sentit i creu que és necessari impartir una ‘educació algorítmica’. “No podem canviar el sistema ni com estan configurades aquestes plataformes, però sí que s’ha de tenir eines i el coneixement per saber com funcionen i valorar si és el que estàs veient és fiable o no”, assegura.

Futur incert dels mitjans tradicionals

Per tant, els joves sí que s’informen, sí que tenen interès en l’actualitat i ho fan en plataformes que els hi són més atractives i amb contingut divers. La tendència no indica pas que la situació canviï així que els mitjans tradicionals han de començar a pensar com oferir la informació  a un públic que no la consumirà com ho fa gran part de la societat actual.

I què cal fer, doncs? Pérez-Altable no s’aventura a fer prediccions, però té clar que en un futur “el periodisme serà molt necessari en les nostres societats. Necessitem referents que ens expliquin el que està passant d’una forma objectiva”. Ho aconseguiran?