Avui dia estem immersos en un context informatiu saturat de continguts. La digitalització ha comportat un augment extraordinari de canals, i en molts casos i per motius diversos, –com els algorítmics– els continguts tendeixen a l’homogeneïtzació.

És per això que la comunicació local pren especial importància a l’hora d’equilibrar comunicativament el país, en un entorn digital que els continguts de proximitat també poden aprofitar per ser rellevants.

Ja fa anys que estudis com Los medios locales ante los desafíos de la red, de Xosé López (2000), assenyalaven que la revolució tecnològica no només multiplica els espais globals, sinó que també ho fa amb els espais locals, afavorint la creació de comunitats amb interessos comuns en el que és local i proper. Per tant, els continguts de proximitat continuen tenint un entorn favorable per atraure audiències i per construir una opinió pública local.

Els primers

Catalunya compta amb una llarga tradició en aquest àmbit. El sistema mediàtic local català va tenir un moment d’expansió després de la Transició, amb iniciatives públiques i privades que van revitalitzar el sector, esdevenint un altaveu de la informació de proximitat en els seus municipis i comarques, que ja comptaven, en molts casos, amb premsa local.

En el cas del panorama radiofònic local, aquest es va veure ampliat per les ràdios lliures, que van proliferar a finals dels anys setanta, així com per les ràdios municipals, que tot just feien les seves primeres passes: Ràdio Arenys i Ràdio Rubí es van convertir el 1979 en les primeres emissores municipals al nostre país, i emeten ininterrompudament fins avui dia.

Els mitjans locals han protagonitzat altres moments importants en la història de la comunicació catalana: Ràdio Olot va ser l’emissora pionera a emetre íntegrament en català després del franquisme en el marc del seu 25è aniversari, el 8 de setembre de 1976, i TV de Cardedeu, que va començar les seves emissions regulars el 23 de juny del 1981, fou la primera televisió local de tot l’estat espanyol.

Un panorama complex

El teixit de la comunicació local al nostre país ha anat guanyant complexitat fins a arribar a on som, en plena era digital, en què la informació flueix en format líquid d’un canal a un altre, de manera transversal. És difícil trobar, avui dia, un mitjà que només estigui present en un canal; trobem exemples d’això en les emissores que també emeten per Internet, en les pàgines web de les televisions, que també són portals de notícies, i en portals de notícies que també ofereixen continguts audiovisuals, per no parlar de les televisions i les ràdios que emeten només digitalment.

Els següents tres mapes pretenen fer un retrat aproximat del panorama comunicatiu local actual a Catalunya, un àmbit amb una gran dificultat de monitoratge a causa de la seva evolució constant i que no compta amb un registre que contempli de manera actualitzada tota aquesta evolució.

En aquesta aproximació destaquen els mitjans de proximitat que ofereixen informació local de manera estable i regular, i que, juntament amb la resta de mitjans, conformen l’oferta informativa per a les persones del seu entorn, independentment de si la comarca a la qual pertany la població a on té l’adreça física la redacció coincideix o no amb la comarca de l’àmbit de cobertura.

D’aquesta manera, es pot visualitzar ràpidament l’oferta d’informació local que tenen a l’abast les persones que viuen a cada comarca.

Ràdios locals

En el primer mapa, observem les emissores de ràdio locals, tant públiques com privades, que emeten regularment continguts de proximitat via FM. Es descarten, però, els repetidors de cadenes nacionals o estatals, donat que no es tracta d’emissores locals en si mateixes.

Com veiem, les comarques que envolten el Barcelonès aglutinen una quantitat elevada d’emissores locals, essent la comarca del Maresme amb l’FM més poblada d’emissores municipals.

Televisions locals

El següent mapa mostra les televisions locals de Catalunya segons el seu àmbit de cobertura TDT a cada comarca. En aquest cas, la comarca amb més oferta, segons l’àrea de servei indicada a les fonts consultades, és el Vallès Occidental, seguida del Barcelonès, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf.

Premsa digital local

Per últim, el tercer mapa mostra les comarques que tenen més i menys premsa digital local cobrint el seu territori. En aquest cas, veiem que el Barcelonès és la comarca amb més portals digitals locals, en part, perquè existeixen nombrosos barris i districtes de la capital que compten amb el seu propi diari digital.