Abillada amb un vestit verd fosc, collarets d’estil indígena i un gran tatuatge d’un Samaúma al braç, veure a Eliane Brum és com endinsar-se en el que més s’estima: la selva i cultura amazònica. Reconeguda com una de les reporteres més premiades de la història del Brasil, autora de gairebé una desena de llibres, documentalista i activista incansable a favor del considerat pulmó verd del món, Brum té previst passar els pròxims tres mesos a Barcelona com a resident internacional del CCCB, on presenta el seu llibre traduït al castellà La Amazonia. Viaje al centro del mundo (Salamandra, 2024).

És per tot això que aquest passat 1 d’octubre ha ofert un esmorzar de premsa al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona on, amb la seva veu pausada i rictus tranquil, ha explicat als periodistes com és viure l’ofici en aquesta zona del món. Un indret marcat pel conflicte i la violència, els incendis deliberats i la tala d’arbres. Però també un món on viuen cultures ancestrals que tenen molt a ensenyar-nos.

“El món està en guerra, però hi ha guerres més visibles que altres. I una que va començar molt abans i que ens superarà a tots, una que compta amb el suport de grans lobbies i governs, és la de l’Amazònia”, relata Brum. Ella ho sap de primera mà, sobretot des de fa set anys, quan va decidir mudar-se de São Paulo a Altamira, un dels epicentres de la destrucció de l’Amazònia i una de les ciutats més violentes del Brasil.

“Em considero una corresponsal de guerra de l’Amazònia”, continua Brum, que també creu que aquesta selva és el centre del món. “Vivim en l’era del col·lapse climàtic i de l’extinció massiva de les espècies, un fet que s’ha produït per culpa d’una minoria d’humans”, adverteix. Una situació que, segons la periodista, ha estat possible també pel fet d’haver fet servir “un llenguatge patriarcal, masculí, binari i blanc”. Assegura que el nou colonialisme són les grans corporacions que accepten que una minoria d’humans estiguin afectant el planeta.

Periodistes amenaçats

Per tot això, aposta per repensar els conceptes de centre i perifèria, així com fixar-se en els estils de vida dels pobles que viuen en harmonia amb la selva amazònica. Una tasca gens fàcil, sobretot pel seu paper com a periodista. Lamenta que viu en un país i en una regió on la seva professió no està ben vista. I això genera tensions. Els assassinats a periodistes i a defensors del medi ambient i els drets humans són constants.

Un escenari que encara ha empitjorat més els últims anys a l’Amazònia amb l’entrada massiva de delinqüència organitzada, que ha provocat morts com la del periodista Dom Phillips. “Pot ser que arribi un punt on ni tan sols puguem entrar a la selva per treballar, igual que va passar amb les faveles quan van ser controlades per faccions organitzades”, lamenta Brum, que col·labora per mitjans de comunicació com The Guardian i The New York Times.

Tot i aquest augment del perill, la periodista brasilera assegura que se sent amb un cert nivell de protecció: “Sempre em dic a mi mateixa que soc una dona blanca i amb molts contactes. Tinc més protecció que les dones líders de la selva, les que precisament lluiten per a tots nosaltres”, afirma.

Donar veu a les dones indígenes

La nova resident del CCCB considera que una part de la seva feina és donar veu a aquestes dones indígenes que s’han posat al peu del canó, al contrari dels homes, molts dels quals s’han corromput amb l’alcohol i altres substàncies. “La selva és dona. Veig la selva en una interrelació amb el cos de les dones: cossos que el món permet envair, violar i matar. Allà la violència de les dones encara és més gran que la de la resta del Brasil, que ja és molta”, assegura. Fins i tot Jair Bolsonaro, a qui la periodista defineix com “un genocida”, havia arribat a dir que “l’Amazònia és com una verge que volen tots els bojos”.

La seva implicació i el fet de viure permanentment en territori amazònic també li passa factura: “Era molt diferent abans, quan cobria temes de l’Amazònia, però després tornava a São Paulo. Ara no només estic amb més risc perquè saben on visc, sinó que encara em genera més impotència veure com cremen les cases dels veïns, les seves escoles… És terrible sentir criatures que et diuen que tenen por de morir cremades, perquè és una cosa que passa cada dia. Algunes fins i tot han vist com els pares han mort assassinats. Són persones que també formen part de la meva vida quotidiana”, lamenta Brum, que també assegura que és molt diferent veure com es crema la selva des de la finestra de casa que des de la pantalla.

Periodista i activista

“S’està produint un holocaust a la selva i ningú diu res”, denúncia. I considera que, tot i que el govern de Lula da Silva és demòcrata en comparació a l’anterior, al Brasil “hi ha molt poc vot conscient pel que fa a les polítiques del medi ambient”.

Per la seva banda, ella considera que fa “activisme en nom del periodisme” i, entre altres projectes, és una de les fundadores de la plataforma de periodisme SUMAÚMA, llançada el 2022 amb l’objectiu d’explicar històries que passen a l’Amazònia, des de la selva i escrita pels mateixos indígenes. Per això, ensenya i forma els periodistes locals perquè en el futur continuïn la tasca que fan periodistes com ella mateixa. “El nostre és un activisme en nom del periodisme, sempre amb el compromís per la veritat i el rigor dels fets”, conclou.