La precarietat dins del sector de la comunicació és especialment incisiva en els periodistes freelance, que són els qui acostumen a patir més irregularitats en les seves condicions de treball. Jornades maratonianes, salaris insuficients i falta d’estabilitat són habituals en el seu dia a dia, motiu suficient perquè des del Sector de Mitjans de Comunicació de Comissions Obreres, juntament amb l’Agrupació de Periodistes, hagin realitzat una enquesta d’àmbit estatal per analitzar l’estat de la qüestió. Un treball que ha de permetre disposar de més eines a l’hora de denunciar la precarietat dels periodistes freelance a les institucions i, també, poder fer negociacions amb empreses i grups empresarials. Aquests són els principals resultats de l’estudi:

Una obligació, més que una decisió

Tres de cada quatre freelance ho són per obligació a causa de la falta d’oportunitats que tenen a l’hora de treballar per compte d’altri. I aquest no és un fet nou: dos de cada tres enquestats ho són des de fa més d’una dècada. A més, el 53% no han treballat mai com a assalariats per a una empresa.

Ingressos baixos i tarifes que no es mouen

La meitat dels periodistes freelance no aconsegueixen ingressar més de 1.500 euros bruts al mes, i només el 15% aconsegueixen ingressos per damunt dels 2.500 euros bruts al mes. Uns ingressos que, d’altra banda, no han millorat en els últims anys, sobretot arran de la pandèmia i la inflació del 2021. Gairebé el 60% dels enquestats mantenen les tarifes des de fa un temps i un 24% admeten que ara fins i tot són més baixes que abans. Només un 17% asseguren que han pujat les tarifes en els últims anys.

La majoria, sense filiació sindical

De fet, un dels principals reptes i prioritats dels autònoms, segons l’enquesta, és   millorar i aconseguir acords col·lectius per al sector a l’hora de pactar les tarifes. Altres requisits són els de disposar de més formació o d’assessoria legal per al col·lectiu. Tot i això, l’estudi assenyala que bona part dels freelance no han considerat encara associar-se o sindicar-se per a tenir el suport d’una organització. Més del 42% dels enquestats no formen part de cap associació professional.

Encara més multitasca

Gairebé el 20% de les persones enquestades per l’estudi asseguren fer multitasca, encarregant-se no només de fer un producte informatiu, sinó també de tota la part tècnica i de producció. Això implica fer moltes més coses i tenir més habilitats de les que inicialment estaven preparats. Queda lluny el fet de ser un professional centrat únicament en un tipus de feina, com seria la redacció, l’audiovisual, la fotografia o el disseny.

Incursió de la intel·ligència artificial

Encara que gran part del col·lectiu enquestat veu l’ús de la intel·ligència artificial com una oportunitat per a la seva activitat professional, hi ha una falta de coneixement per a valorar si és realment una oportunitat o una amenaça. De fet, només un 20% dels enquestats admeten fer servir aquesta tecnologia en la seva activitat professional, mentre que un 32,6% diuen que, tot i que no l’utilitzen, sí que tenen interès a formar-se en aquest camp. Encara és d’hora per veure com la intel·ligència artificial afectarà afectant el dia a dia dels freelance.