Activista, feminista, anticlerical o republicana són uns adjectius que podrien definir a moltes dones de principis del segle XXI, però el cas de Carmen de Burgos és molt anterior, ja que va néixer el 1867, poc abans que destronessin a la reina Isabel II durant la Revolució anomenada La Gloriosa.

La seva família, acomodada, tenia un cortijo a Rodalquilar, prop de la seva Almeria natal, on  passaven temporades. És allà on va aprendre els valors que regirien la seva vida. “En el meu inoblidable Rodalquilar es va formar lliurement el meu esperit i es va desenvolupar el meu cos. Ningú em va parlar ni de Déu ni de lleis, jo em vaig fer les meves lleis i vaig passar sense Déu”, escriuria.

Allà també va ser testimoni de la situació de les dones al camp que, tal com ella mateixa sentenciaria, estava “associada als més durs treballs masculins, suporta la pitjor part d’ells i no és mai consultada ni se l’escolta quan cal deliberar o decidir sobre qualsevol assumpte”.

Massa intel·ligent

Es va casar jove i enamorada per sortir de la tutela dels pares, però va viure més d’una dècada d’infern entre un marit que al final va resultar ser un maltractador i la mort prematura dels seus tres primers fills. Només va sobreviure la Maria, la quarta.

Carmen de Burgos sabia que la independència econòmica era la clau per sortir de la situació i per això va començar a treballar al diari Almería Bufa. També va estudiar magisteri i va presentar-se a les oposicions de mestra. Cap al 1900, un cop guanyades les oposicions, va deixar el marit per tornar, amb la seva filla, a casa dels seus pares. Allò va ser un escàndol per la societat almerienca, així que De Burgos va marxar a Madrid, la ciutat que la va captivar i que la va veure créixer com a mestra i, sobretot, com a escriptora i periodista.

El seu pseudònim més recordat va ser Colombine, però també va escriure sota d’altres com Honorine, Raquel, Marianela, Gabriel Luna i Perico de los Palotes. No tenia cap voluntat d’amagar la seva autèntica identitat, més aviat utilitzava els pseudònims com un joc.

Al cap de poc temps d’arribar a la capital d’Espanya ja era coneguda pels seus escrits sobre temes controvertits de l’època. Ramon Gómez de la Serna, amb qui va tenir una llarga relació amorosa, la definia com “massa intel·ligent per ser una dona històrica d’una manera passional”. I és que Colombine camuflava el caràcter abrandat sota una voluntat pedagògica i de recerca. L’any 1904 va plantejar una enquesta sobre el divorci al Diario Universal. Dos anys més tard, a El Heraldo de Madrid, va impulsar-ne una altra referent sobre el vot femení, amb un resultat de 3.640 vots en contra i 922 a favor. “Queda moralment derrotat el sufragi femení”, va concloure.

La periodista Carmen de Burgos en una de les imatges que es conserven

Llegat immens

Carmen de Burgos va posar a l’agenda mediàtica temes com la necessitat d’igualtat en l’educació entre homes i dones, el divorci o el sufragi universal. Tot i que, com a dona que vivia sola i que tenia una filla a càrrec seu, també va haver d’encapçalar seccions com “Femeninas” a El Heraldo de Madrid, “Notas femenines” a El Globo, o “Lecturas para la mujer” a Diario Universal. D’altra banda, va fundar i dirigir la Revista Crítica, de la qual només se’n van arribar a publicar set números.

Està considerada com a pionera per ser la primera dona a treballar en plantilla a la redacció d’un rotatiu generalista, fet que va passar quan va entrar el 1903 al Diario Universal. I també fou la primera dona espanyola que va exercir com a corresponsal de guerra, al cobrir, el 1909, per l’Heraldo de Madrid, la guerra de Melilla, o un conflicte com va ser la Setmana Tràgica a Barcelona.

El llegat literari i periodístic de Carmen de Burgos és immens. Va conrear novel·la, contes, assajos, biografies, traduccions, manuals, llibres de viatges, a més dels articles periodístics. Es calcula que va publicar més de deu mil articles en 140 diaris i revistes de diversos països.

Només a Espanya va col·laborar a Diario Universal, Heraldo de Madrid, La Correspondencia de España, El País, ABC, El Globo, El Pueblo, Nuevo Mundo, Vida Socialista o La Esfera. I en l’àmbit europeu i americà a Azul, O Mundo, Diario de la Marina, La Prensa, La Revista de Taos o El Regidor.

Carmen de Burgos va morir als seixanta-quatre anys. Era un 9 d’octubre de 1932, set mesos després de l’aprovació de la llei del divorci, amb la Segona República recentment estrenada i amb el reconeixement del dret a vot femení, que a l’any següent ja seria una realitat en les eleccions generals. Tot i això, després de la Guerra Civil, es silenciaria l’obra de Colombine i el seu llibre La mujer moderna y sus derechos, escrit el 1927, va ser prohibit pel règim franquista. En canvi, avui en dia trobem una munió de llibres, articles i estudis sobre la vida i obra d’aquesta dona que va ser tota una pionera que va avançar-se al seu temps.