Amb l’objectiu d’arribar a públics més joves, els mitjans de comunicació han optat per intensificar l’estratègia digital amb més presència a les xarxes socials dominants. I en aquests moments, això implica ser a TikTok, la plataforma preferida per la coneguda com a Generació Z. Aquest pas obliga el periodisme a experimentar amb formats més frescos i dinàmics i, alhora, contribueix a plantar cara a la desinformació entre els més joves.

El 27 de març de 2021, la periodista britànica Sophia Smith Galer va publicar al seu compte de TikTok una cançó inspirada en els cants mariners per informar sobre el bloqueig del canal de Suez a causa de l’encallament de l’Ever Given, un dels vaixells portacontenidors més grans del món. En poques hores, va aconseguir un milió de visualitzacions i va consolidar Smith Galer com una de les periodistes pioneres a fer servir la xarxa social per explicar l’actualitat.

La capacitat de viralitzar continguts i arribar a audiències més joves que no són consumidores de les notícies dels mitjans de comunicació ha empès a diversos mitjans tradicionals a crear comptes a la xarxa social xinesa. La base de dades Mapping Journalism on Social Platforms, creada pel periodista Francesco Zaffarano, registra actualment més de 800 comptes de TikTok de mitjans de comunicació.

“Estem parlant d’audiències que majoritàriament no han desenvolupat l’hàbit d’anar a cercar informació als mitjans de comunicació de forma proactiva. Si els mitjans no fan l’esforç d’anar a trobar-les allà on són, és a dir, a les xarxes socials, les oportunitats d’impactar en aquest públic són gairebé inexistents”, assegura Ferran Lalueza, professor de comunicació a la UOC.

El problema de la desinformació

La xarxa social xinesa compta amb més de mil milions d’usuaris actius a tot el món, fet que la converteix en una de les plataformes més populars del moment. La seva audiència és molt jove, amb més de la meitat dels usuaris menors de trenta anys.

L’algoritme de TikTok és molt efectiu perquè es basa en la interacció de l’usuari a l’hora de proposar continguts. A més, té una gran capacitat per generar contingut viral. Un vídeo ben fet pot ser vist per milions de persones en molt poc temps. S’estima que el 90% de les visualitzacions d’un vídeo de TikTok prové d’usuaris que no són seguidors.

Això ha atrapat a milions de joves que utilitzen TikTok com a motor de cerca i com a font informativa. Segons el Reuters Institute, entre els joves de 18 a 24 anys, aquesta xarxa social és especialment influent: el 44% la fa servir i per al 20% és una font d’informació d’actualitat, sobretot a Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica.

De la mateixa manera, els usuaris de la generació Z recorren cada cop més a TikTok en lloc de Google com a principal motor de cerca. La tendència també s’estén a usuaris entre 25 i 34 anys, que han demostrat un gran interès en aquesta nova forma de navegació que permet trobar informació de manera més dinàmica i interactiva.

Tanmateix, el problema d’aquesta pràctica és la desinformació. Segons un estudi de NewsGuard, plataforma que vigila la desinformació a Internet, un de cada cinc resultats de TikTok conté informació errònia.

Periodistes de tot el món ja utilitzen TikTok per informar

Per aquest motiu és molt interessant que els mitjans de comunicació tradicional, garants de la informació rigorosa i contrastada, facin aquest pas cap a les xarxes com TikTok. Segons Lalueza, l’estratègia de compartir continguts periodístics a TikTok seguint els codis propis d’aquesta plataforma permet obtenir un doble rendiment. “D’una banda, contribuir a combatre la desinformació: quan la desinformació guanya, el periodisme de qualitat perd. I de l’altra, crear marca: convertir els mitjans de comunicació en referents per a un públic que, altrament, els consideraria irrellevants. Potser no captarà audiència de manera sistemàtica ni ho farà de seguida, però quan aquest públic jove necessiti informar-se sobre temes realment rellevants, es plantejarà cercar la informació en aquests mitjans, cosa que ja comporta un gran guany fins i tot si és una acció esporàdica. Es tracta d’una cursa de fons”, assegura.

La regla dels tres segons

TikTok és una plataforma molt creativa que  permet als mitjans de comunicació experimentar amb nous formats i enfocaments per presentar la informació. Per això, cada mitjà utilitza una estratègia diferent al penjar-hi continguts. Per exemple, una de les característiques més destacades del canal de TikTok de The Washington Post (1,7 milions de seguidors) és l’humor.

Els vídeos del diari nord-americà són protagonitzats per joves entre els vint i vint-i-cinc anys que comenten l’actualitat en clau d’humor. L’equip de comunicadors és, sens dubte, la seva  gran aposta. Per la seva part, la BBC News (2,5 milions de subscriptors) també aposta per vídeos breus amb periodistes joves que parlen a càmera.

Un altre estil ben diferent és el del The New York Times (542.000 seguidors) amb un estil més sobri a partir de la participació dels seus editors (no necessàriament perfils molt joves) per informar sobre temes concrets a cada secció. Aquest diari juga amb dos tipus de continguts. D’una banda, la prescripció cultural (llibres, pel·lícules, música…) que els permet generar marca i confiança en els seus lectors. I, per l’altra, l’edició de vídeos curts sense presentador sobre l’actualitat informativa.

Al panorama espanyol, un referent de l’estratègia periodística  a TikTok és El Mundo, (1,3 milions de seguidors). Guacimara Castrillo, que està al capdavant de l’estratègia d’aquest diari en xarxes socials, va afirmar en una conferència a la Universitat Miguel Hernández que a TikTok cal ser més natural que efectista i cal tenir molt en compte la “regla dels tres segons”: si el vídeo no t’ha enganxat en aquest breu temps, el dit farà desaparèixer el contingut: “Quan fem els guions, tenim molt en compte això a l’arrencada. La primera frase, la primera imatge, aquest impacte és la clau de tot per aconseguir que l’usuari es quedi”, sosté Castrillo.

L’estratègia de provar nous formats per arribar a audiències més joves es planteja com una opció encertada. Perquè comporta innovar en la manera com es presenta la informació per seduir a la generació Z, però, també, perquè contribueix a minimitzar els efectes de la desinformació entre els més joves. Ja ho diuen: innovar té premi. TikTok pot ser més que filtres i balls.