Com cada any, professors i investigadors dels estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC s’han tornat a reunir per a establir quines creuen que seran les tendències en comunicació aquest 2024. L’augment de la intel·ligència artificial facilitarà la vida als periodistes, o posarà en perill el futur de la professió? Quins valors s’apreciaran a les campanyes de comunicació? Cap a on apunten les xarxes socials? Descobrim les cinc tendències que, segons aquestsexperts, marcaran el panorama comunicatiu:
Periodisme de solucions amb voluntat local
Aquest 2024 està previst que la intel·ligència artificial travessi de ple el periodisme i modifiqui molts dels rols professionals, encara que també suposarà un punt d’inflexió pel que fa a l’enfocament informatiu i el compromís amb els valors periodístics. En aquest sentit, una de les tendències que destaca Candela Ollé –directora del Màster universitari en periodisme i comunicació digital– és el periodisme de solucions. Una eina que, d’altra banda, resulta clau per a reconnectar amb les generacions Z i Alpha.
La idea bàsica del periodisme de solucions és que, en un món ofegat per les notícies negatives, es traslladi el focus a la identificació dels reptes de l’actualitat i a les possibles solucions a partir de casos d’èxit. És a dir, informació sí, però acompanyada de notícies inspiradores i empoderadores per a fer front als grans reptes globals. Tal com apunten els periodistes Alfredo Casares i Candela Ollé, aquestes històries d’innovació i progrés permetran reconstruir la confiança en els mitjans de comunicació i inspiraran una comunitat informada i compromesa.
D’altra banda, també es preveu un canvi de tendència global en el sentit que s’aposti més per les notícies d’àmbit local, a més d’incidir en informacions sobre la població racialitzada, sovint ignorada en els mitjans de comunicació.
Els deep fake, a primera línia
Si bé el 2023 ha estat el primer any de la presència generalitzada de la intel·ligència artificial en la creació de continguts, aquest any es parlarà molt dels deep fakes, el contingut generat per intel·ligència artificial relacionat amb la informació i la comunicació
Segons el professor Alexandre López-Borrull, s’esperen debats sobre la millora de la verificació i uns codis ètics i morals consensuats per poder afegir valor i no desprestigiar la feina dels professionals. Es té més clar que mai que tota mena d’imatges falses per a il·lustrar notícies a baix cost, així com vídeos falsos per generar narratives i campanyes de desinformació, comporten una pèrdua de la confiança en la informació que consumeixen els usuaris i la societat en general.
Comunicació personalitzada gràcies a la intel·ligència artificial
Una altra les tendències en comunicació d’aquest any, segons Mireia Montaña –professora i directora del Màster universitari en estratègia i creativitat en publicitat–, és la comunicació persuasiva generada a partir de la intel·ligència artificial. Des de fa un temps, empreses i agències estan adoptant aquesta tecnologia com una eina fonamental per optimitzar les seves estratègies publicitàries.
En automatitzar tasques rutinàries i processos repetitius a través de la intel·ligència artificial, que permeten obtenir informació de les audiències de forma molt més precisa, els professionals disposaran de més temps per a centrar-se en tasques més estratègiques i creatives. Això, a part d’oferir una major productivitat, obre les portes a la innovació en el desenvolupament de vies de comunicació més personalitzades, sofisticades i efectives.
La intel·ligència artificial està darrere de moltes noves tendències de comunicació.
Xarxes socials: retorn a l’autenticitat
En l’àmbit de les xarxes socials, al llarg de l’any cada vegada hi haurà més demanda pel que fa a l’autenticitat. Plataformes com Metricool o Hootsuite indiquen que això no només es deriva de la transparència sobre l’autoria dels continguts, sinó també de connectar amb l’essència d’aquests: mostrar la realitat i no només la part idealitzada i perfecta que podem generar a través de les plataformes i aplicacions digitals.
Sílvia Martínez –directora del Màster universitari de social media– explica que el contingut que es mostra sense filtres i que explica les seves limitacions i problemes genera connexió i proximitat amb l’audiència. Aquesta tendència, que impactarà en l’estratègia de marques i de creadors de continguts, permetrà conrear les relacions i fomentar les interaccions amb el públic.
Esdeveniments Z, presencials i inclusius
Per aquest 2024, dins l’àmbit de la comunicació corporativa, la professora Elisenda Estanyol –directora del Màster universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments–, destaca el valor cada cop més elevat que tindrà la presencialitat.
En aquest sentit, la Generació Z agafarà el timó i quedaran enrere els esdeveniments en línia i híbrids fruit de la pandèmia. El públic, assegura Estanyol, vol viure experiències úniques en primera persona i amb valor afegit experiencial. Són experiències que permetran generar i fidelitzar comunitats, com ja s’ha vist en gires de concerts, fires o congressos on s’incorpora una mirada més diversa i inclusiva. D’altra banda, i com en la resta d’àmbits, la intel·ligència artificial també tindrà un paper important a l’hora de personalitzar els missatges per a millorar la relació entre les organitzacions, les marques i els diferents públics.