Quan escriure és una passió, la realitat se’t pot fer petita i necessites recórrer a la ficció per crear mons nous, o explicar-ne d’antics, amb persones inventades o reals, que ajudin a narrar la història. A continuació, presentem nou periodistes –cinc dones i quatre homes–, que, a banda de l’exercici habitual de la professió, han publicat novel·les per drenar la seva necessitat de relatar.

Sílvia Soler        

Compaginava la seva feina periodística amb la creació literària, fins que l’èxit assolit amb l’obra 39+1 (Columna, 2006), de la qual fins i tot se’n va fer una sèrie per TV3, i la bona acollida dels llibres posteriors, van decantar la balança cap a l’escriptura, sense deixar la participació en mitjans de comunicació.

Xavier Bosch

Un cas força similar al de la Sílvia Soler. Amb una llarga trajectòria a diversos mitjans, no només dins la seva especialitat en periodisme esportiu, sinó també en la creació i direcció de programes de ràdio i televisió, la seva prolífica activitat periodística no va ser incompatible amb la construcció de relats. Actualment, les seves obres obtenen les primeres posicions en vendes durant el dia de Sant Jordi. El darrer llibre publicat és 32 de març (Univers, 2023).

Gemma Ruiz

Especialitzada en periodisme cultural –des dels vint-i-un anys treballa als
Serveis Informatius de Televisió de Catalunya–, parteix d’experiències quotidianes o de persones del seu entorn per explicar realitats, sempre des del prisma de la dona. Així doncs, amb Argelagues (Proa, 2016) relata el pas de la vida a pagès, cap a una ciutat tèxtil de principis del segle XX mentre que Ca la Wenling (Proa, 2020) trena la relació entre una catalana i una xinesa i a Les nostres mares (Proa, 2022) –62è Premi Sant Jordi– presenta les vides i les maternitats de diverses dones. Aquest últim va ser el llibre més venut al darrer Sant Jordi.

Martí Gironell

Gironell va treballar a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3 i actualment col·labora en mitjans com El Punt Avui, La República i L’Illa dels Llibres. La seva Besalú natal va ser l’escenari d’El pont dels jueus (Columna, 2007), que li va donar la fama com a escriptor. Especialitzat en la novel·la històrica, amb La força d’un destí (Columna, 2018) va guanyar el Premi Ramon Llull. El seu darrer llibre, El fabricant de records (Columna, 2022), narra la vida del fotògraf Valentí Fargnoli i va valer-li el Premi Prudenci Bertrana.

Maruja Torres

Aquesta incansable periodista –ha treballat en diferents mitjans, sobretot a El Pais, on va estar trenta-dos anys– ha alternat la premsa escrita amb l’elaboració de llibres com l’autobiografia a Mujeres en guerra (Planeta, 1999) –fruit de la seva activitat com a corresponsal al Líban, Xile, Israel-Palestina i Haití–, passant per l’humor a Cegada de amor (Planeta, 2006) fins a la novel·la negra a Fácil de matar (Planeta, 2011). Després de la guerra entre Hesbol·là i Israel, que va cobrir des del Líban, es va instal·lar a Beirut, on va escriure Esperadme en el cielo (Destino, 2009), guanyadora del Premi Nadal. El 2000 havia guanyar el Premi Planeta per Mientras vivimos (Planeta, 2020).

Marga Durá

Aquesta periodista –ha treballat per La Vanguardia, Vanity Fair o Yo Dona, entre altres mitjans, a més de ser subdirectora de Nuevo Vale i cap de redacció a Men’s Health– ha aterrat al món de la novel·la després de dos llibres de no-ficció com Guía para madres rebeldes (Grijalbo, 2018) i Mujeres poderosas (Grijalbo, 2019). El seu debut en la ficció va ser El prodigio de las migas de pan (Destino, 2021). Aquesta setmana, Durá –que continua col·laborant en diferents mitjans– ha presentat la seva segona novel·la, Una pregunta para Elena (Destino, 2023).

David Jiménez

Els seus vint anys com a corresponsal a l’Àsia li han donat a David Jiménez material per escriure cròniques, no només pel diari El Mundo –on va treballar vint-i-dos anys–, sinó també en diversos llibres de viatges. Del seu any com a director del rotatiu madrileny va sorgir-ne El Director (Libros del KO, 2019). En la novel·la El Corresponsal (Planeta, 2022) mescla més elements de ficció, sempre sobre una base real, per explicar com és la vida d’aquesta branca de la professió.

Pepa Roma

Abans viatgera que periodista –primer va anar a fer la volta al món i després va passar per la universitat–, la vida i obra de Roma està marcada pels viatges. En els seus inicis professionals va exercir com a freelance en diversos països, abans d’establir-se a Espanya i començar a escriure relats curts i novel·les que li han valgut diversos premis com l’Azorín de novel·la per Indian express (Planeta, 2011). En el camp de l’assaig ha escrit llibres com De profesión, periodista. El diario como escuela taller (Anaya, 2000).

Javier Reverte

L’únic periodista de la selecció que ja no està entre nosaltres, Reverte no només va ser el gran artífex de la literatura de viatges a Espanya, sinó que també va conrear novel·la, relats, poemes i biografies, juntament amb les cròniques arran de la seva activitat com a corresponsal i enviat especial arreu del món. Banderas en la niebla (Plaza&Janes, 2017) va ser la darrera novel·la.