Quan llegim una notícia sobre l’evolució de la borsa, quan consultem els resultats de les eleccions generals al nostre poble o quan ens volem informar sobre el temps que fa a la nostra comarca, és molt probable que ens trobem amb un text elaborat per la intel·ligència artificial. Aquesta tecnologia ha arribat a les redaccions per quedar-se. I davant d’aquesta realitat, als periodistes ens poden sorgir dues preguntes més o menys desesperades: la primera, “perdré la feina?”, i la segona, “com m’adaptaré a la nova situació?”.
Per resoldre el primer punt, el millor serà preguntar-ho a algú directament implicat en la qüestió. “L’ús de la intel·ligència artificial en la redacció de notícies i articles ha augmentat en les darreres dècades, però encara hi ha molts aspectes de la feina de periodista que requereixen la interpretació humana i la capacitat de fer judicis morals”. Qui parla és ChatGPT, el sorprenent xat de l’empresa de recerca OpenAI que funciona amb intel·ligència artificial. Podem dialogar amb ell per demanar-li informació, perquè ens escrigui un conte amb les nostres indicacions o perquè redacti una notícia sobre el tema que li demanem. Tot i que li falta precisió i no és un gran redactor, aprèn a partir de grans quantitats de textos i és capaç d’estructurar missatges amb sentit gràcies als algoritmes.
El xat diu que “encara” no ens hem de preocupar. La revolució de les màquines trigarà una mica, “encara”. Hi coincideix Susana Pérez Soler, periodista i doctora en Comunicació per la Universitat Ramon Llull. “Si volem un periodisme saludable, la tecnologia no hauria de substituir la persona: podem fer notícies escrites per màquines, però això no ha de substituir els periodistes que tenen bona ploma”, afirma.
Mentre recuperem la respiració, podem mirar d’entendre perquè la indústria periodística s’està bolcant en la intel·ligència artificial. Per a aquesta experta, “es tracta de produir una gran quantitat d’informació d’una manera estandarditzada”. Per tant, “l’automatització de notícies es fa servir per alimentar Google, internet i el periodisme digital”.
Segons News automation and how to leverage it, informe de United Robots, crear notícies amb intel·ligència artificial permet augmentar el volum de continguts d’un mitjà i ampliar la capacitat de cobrir els fets, encara que siguin locals. Igualment, fa possible crear peces amb rapidesa, fins i tot en temps real, i resoldre les feines més feixugues de redacció o de cerca de dades perquè el periodista disposi de més temps de qualitat.
El periodisme de dades és l’especialització preferida de la IA. Pot processar les xifres, comparar-les, observar tendències i fixar-se en les desviacions d’algunes variables que podrien ser notícia. “El periodista ha de perdre la por a descarregar bases de dades que les institucions posen en circulació cada cop més”, assenyala Pérez, “i introduir els Excels en aquests tipus de plantilles”.
Generació automàtica de notícies
Una de les eines d’intel·ligència artificial més utilitzades a les redaccions és la de l’empresa Narrativa. El Periódico, Mundo Deportivo o RTVE en són usuaris. El seu CEO, David Llorente, explica com funciona la generació automàtica de notícies: “amb els milions de notícies que hi ha, a les màquines els resulta senzill extreure patrons de textos que parlen de certs temes, com ara que el Barça ha guanyat per golejada o que la Borsa ha caigut deu punts, i generalitzar. A partir d’aquests patrons i de les dades, pot trobar el context”, apunta. Després, un equip d’editors d’automatització corregeixen les imprecisions del sistema i van creant una llibreria d’expressions vàlides i correctes que la intel·ligència artificial podrà fer servir en el futur per generar el contingut amb les frases adients.
En resum, la generació automàtica de notícies es produeix combinant plantilles de text amb dades objectives. Per a Llorente, aquest sistema facilita crear notícies sobre temes que el mitjà no cobreix, o bé oferir al periodista un primer esborrany que inclogui els fets perquè ell hi incorpori un capa de contextualització. “L’humà, a més de les dades estructurades o no, ha llegit llibres o coneix a algú que li ha aportat informació addicional. És massa informació com per a transmetre-la a una màquina i que aquesta tingui tot el context”, explica.
El representant de Narrativa considera que, amb la intel·ligència artificial, el periodista guanyarà independència a l’hora de fer la seva feina i aconseguir dades. “Si el periodista està obert, pot sortir-ne molt beneficiat”, opina. Perquè així sigui, cal que el professional entengui la tecnologia i que la direcció del mitjà tingui clar què vol obtenir amb ella des del punt de vista estratègic, segons Llorente.
Fact-checking i informació sobre desastres naturals
L’auge de la intel·ligència artificial en el periodisme està començant a donar aplicacions molt concretes. És el cas de les eines de fact-checking. La startup periodística Newtral.es, per exemple, ha desenvolupat les eines de verificació de dades amb intel·ligència artificial ClaimDetection i ClaimHunter. S’encarreguen d’escoltar i detectar declaracions rellevants en els discursos polítics per tal d’estalviar centenars d’hores als periodistes verificadors.
Una altra eina innovadora és la plataforma EarthPress, que s’emmarca dins el projecte SnapEarth per desenvolupar aplicacions basades en l’observació de la Terra. Amb la intel·ligència artificial com a base, EarthPress és capaç de generar en temps reals continguts periodístics sobre desastres naturals, des de terratrèmols fins a incendis forestals. No només inclou articles generats amb intel·ligència artificial, sinó que també processa imatges per satèl·lit de les àrees afectades i recopila publicacions a les xarxes socials relacionades amb el desastre.
Arribats a aquest punt, només ens queda preguntar-li al xat d’OpenAI què podem fer els periodistes per adaptar-nos a la intel·ligència artificial que s’està instal·lant a les redaccions. Ens ofereix cinc consells: primer, “familiaritzar-se amb les aplicacions de la intel·ligència artificial en periodisme”; segon, “desenvolupar habilitats en anàlisi de dades; tercer, “treballar en col·laboració amb equips tècnics”; quart, utilitzar eines d’intel·ligència artificial “com ara l’anàlisi de tendències en les xarxes socials o el processament automatitzat del llenguatge natural”. I, finalment, mantenir “la investigació, la verificació i la contextualització que són essencials per al periodisme de qualitat”.
Hi som a temps, “encara”.