Escrit per Irene Riart i Jordi Rovira

L’esclat de la guerra a Ucraïna ha creat un terrabastall informatiu. Tots els mitjans de comunicació d’arreu s’han afanyat a enviar-hi els seus enviats especials per obrir els telenotícies des del terreny. Ara bé, què suposa això per l’espectador? La realitat és que, immersos en les rutines periodístiques, no podem deixar en segon pla un fet molt evident: el rol de l’audiència i l’efecte social que generen les nostres notícies.

El passat 22 de març, la periodista Carme Colomina escrivia un article al diari ARA on assegurava que “aquesta és una guerra filmada, retratada i retransmesa com cap altre conflicte fins ara” “Des de les imatges de Google Maps –prossegueix– i el seguiment diari dels problemes logístics d’un comboi militar rus de més de 60 quilòmetres de llarg, fins a les fotos d’adolescents penjades a TikTok davant la destrucció d’un edifici esventrat o a la cua per agafar un tren que els porti cap a la frontera. La guerra ens interpel·la per la seva proximitat”. Però, com és possible que sentim tan proper un conflicte que es desenvolupa a més de 2.000 quilòmetres de casa nostra? I ha estat sempre així?

La diferent cobertura dels conflictes

Explicar la guerra no és res nou. Des de l’antiguitat clàssica han existit cròniques bèl·liques i el 1854 William Howard Russell ja es convertia en el primer corresponsal de guerra modern en cobrir la Guerra de Crimea pel The Times.

Però tot va començar a canviar amb la cobertura de la Guerra el Vietnam, on van anar més de sis-cents periodistes acreditats d’arreu del món. La televisió, sobretot, va potenciar encara més l’atenció sobre els combats i per això es considera aquell conflicte com la primera guerra televisada de la història. La forta pressió de l’opinió pública va ser la causa principal de la retirada dels Estats Units. I aquí els mitjans de comunicació van jugar-hi un paper clau, ja que van difondre les atrocitats comeses en el conflicte.

Molt joves ucraïnesos s’han apuntat a l’exèrcit del seu país per lluitar contra Rússia

Des d’aleshores, molts governs han intentat que això no torni a passar. La invasió nord-americana a l’Iraq el 2003 n’és la prova. Dies enrere, el periodista Sergio C. Faniul recordava en un article a Retina que el 1991 va tenir lloc la Guerra del Golf, considerada la primera guerra televisada en directe –un pas més després de Vietnam– que es va poder seguir còmodament des del sofà de casa. Això si, veient les retransmissions de la CNN amb bombardejos llunyans. No es veien els “danys col·laterals”, és a dir, la mort de civils. Els polítics havien après la lliçó de Vietnam.

El següent pas va donar-se a la guerra de Síria, iniciada el 2011.”Va ser la primera guerra que podies seguir per les xarxes socials. En aquell moment hi havia més llibertat a Internet i el flux d’informació era continuat”, assegura Iago Moreno, sociòleg expert en fenòmens digitals en un article  a El Periódico de España, on recorda que l’ISIS pujava a les xarxes els vídeos de les decapitacions dels presoners.

Enguany, ens trobem, doncs, amb la guerra d’Ucraïna, que no només s’està lliurant a les portes del nostre continent sinó que, a més, té un seguiment exhaustiu, intens i continuat per part dels mitjans i de la població en general. S’ha tornat a anar un pas més enllà que a Síria. I ara amb el conflicte a Ucraïna ja es parla obertament d’un excés d’informació constant, en la qual els mitjans i les xarxes marquen uns ritmes informatius, sempre accelerats i fent-nos sentir l’última hora amb vertigen.

Ciutadans constantment informats

Davant la invasió russa a Ucraïna, tots els periodistes hem optat per dedicar-li grans titulars. És lògic perquè es correspon amb les necessitats informatives del moment. Malgrat això, l’auge d’Internet i la hiperconnectivitat, reforçada per les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp, han fet que rebem inputs constants d’aquest conflicte. Vivim en una sensació d’hiperinformació.

Faniul ho expressava així: “La invasió d’Ucraïna és l’espectacle al voltant del qual han girat les nostres vides en els últims dies, sempre amb la tele posada, sempre pendents de les xarxes socials, sempre comentant els nous avenços de les tropes russes o la resistència heroica del poble ucraïnès en la barra del bar o a l’ascensor de casa. Coneixem aquesta guerra amb precisió mil·limètrica i els nostres mitjans ofereixen puntualment tots els detalls de cada esdeveniment, els bombardeigs de les principals ciutats, la crisi dels refugiats, la peripècia de la mateixa cobertura periodística, les reaccions nacionals i internacionals, a més d’un prolix context enciclopèdic”.

Una de les moltes protestes ciutadanes contra la guerra d’Ucraïna. Foto: Chuko Cribb

Prova d’això és que alguns mitjans catalans han arribat a publicar més de trenta informacions sobre la guerra en deu hores, Twitter està ple d’“últimes hores”, Instagram s’omple d’imatges virals i sorgeixen milers de comentaris al minut sobre el conflicte en les diverses xarxes socials del moment. Alguns, de fet, ja anomenen la guerra d’Ucraïna com la primera guerra de TikTok i The Times avisava que a la plataforma xinesa hi havia més de 600 milions de visualitzacions sota l’etiqueta #ukrainewar. Però, quins problemes pot provocar aquest excés informatiu?

Els efectes de l’excés de notícies

Aquesta immediatesa comporta sovint una sobreinformació en l’audiència. Davant d’això, és normal sentir confusió i angoixa generalitzada, a més de veure com, sense voler, també afecta el nostre dia a dia. Estrès, treball ineficient i desmotivació són alguns dels símptomes més evidents de la sobrecàrrega informativa, agreujada, a més, per la recent pandèmia viscuda a nivell global.

Alguns experts recorden que Internet és una eina que modula les nostres emocions, tal com va passar amb la pandèmia de la Covid, de la qual tot just estem sortint-ne i que a molts els ha deixat amb les emocions al límit, amb el que això implica. Perquè la cobertura de notícies traumàtiques i les imatges que inunden les xarxes socials poden afectar la salut mental dels espectadors.

En aquest sentit, en un article a la revista Time, Roxane Cohen Silver, investigadora de la Universitat de Califòrnia sobre cobertura mediàtica i trauma, apunta que diferents estudis suggereixen que la cobertura de notícies sobre la pandèmia ha generat una angoixa mental en moltes persones a la qual ara cal afegir la guerra. I això, segon Cohen Silver, “pot empitjorar aquests sentiments”. Aquesta experta també ha demostrat que les persones propenses a l’ansietat acostumen a buscar informacions de crisis per alimentar un cicle constant d’angoixa del qual és difícil sortir-ne. Molts especialistes també recorden que la sobreexposició a informació bèl·lica ens pot tornar menys empàtics, convertint-nos en una mena d’autòmats emocionals.

És impossible predir el final de la guerra a Ucraïna. Ningú sap quant temps durarà ni quin serà el desenllaç. I a mesura que se succeeixen els dies les informacions i imatges virals s’amunteguen als nostres dispositius i, és quan informem, que també som partícips d’aquest excés d’informació. Una situació excepcional sense armes pel mig, però on també pot haver-hi víctimes innocents.