Es va fer passar per boja per escriure sobre les condicions de vida d’un manicomi de Nova York, va simular ser una obrera d’una fàbrica de caixes per denunciar les condicions de treball i va batre el rècord de fer la volta al món en menys de vuitanta dies. Tot això i més va fer la periodista Nellie Bly, considerada com la precursora del periodisme d’investigació als Estats Units i de la qual aquest 27 de gener es compleixen cent anys de la seva mort. La seva va ser una vida plena d’adrenalina que va desafiar totes les convencions i prejudicis de l’època. Però, qui era realment Nellie Bly?
Contra els prejudicis
Nascuda a Pennsilvània el 1864, Elizabeth Jane Cochran va iniciar la seva carrera de periodista quan tenia vint-i-un anys. Concretament, el dia que va llegir una columna plena de prejudicis sexistes en el diari local The Pittsburgh Dispatch. Al text, titulat Per a què són bones les noies, l’autor criticava a les dones que volien cursar una carrera o allunyar-se de les tasques domèstiques. Enfurismada, la jove va enviar una carta sota el nom de Nena òrfena solitària per rebatre a l’autor. Un escrit que va impressionar tant a l’editor del diari, George Madden, que la va citar l’endemà a redacció i li va oferir feina com a periodista.
En aquella època, si una dona escrivia en un diari, no podia revelar el seu nom real, per això va començar a firmar com a Nellie Bly, el nom d’una cançó molt popular a la ciutat trenta anys abans. Tot i que l’editor volia que Bly escrivís sobre temes de moda, jardineria o teatre, seccions que tradicionalment s’encarregaven a les dones periodistes, ella va optar per fer textos més controvertits. La llei del divorci –que considerava obsoleta–, els treballs de les dones a les fàbriques o les desigualtats salarials van ser algunes de les temàtiques que va abordar la jove Bly, aconseguint la simpatia de bona part dels lectors. Però no tant dels anunciants, que es van queixar i finalment van provocar que la jove acabés renunciant a la seva feina.
Crítica i mediàtica
A canvi, va decidir marxar uns mesos com a corresponsal del diari a Mèxic. Hi va anar amb la seva mare i des d’allà va enviar cròniques on criticava a l’aleshores president Porfirio Díaz, a qui va descriure com un “tsar tirànic”. Durant sis mesos va retratar les desigualtats del país, on la població vivia en condicions “detestables” mentre que la classe alta vivia en l’opulència. També va intentar contribuir a erradicar els prejudicis que es tenien als Estats Units sobre el seu país veí. Uns escrits que més tard va compilar en el seu llibre Sis mesos a Mèxic.
Les seves crítiques al porfiriat van fer que acabés sent expulsada del país. Per això, el 1887 es traslladà a Nova York, on va trobar feina de periodista al diari sensacionalista New York World, de Joseph Pulitzer. Una de les seves primeres feines va ser la de fer-se passar per boja amb l’objectiu de poder internar-se al manicomi de l’illa de Blackwell. Durant deu dies va viure en primera persona les condicions demencials en què vivien les internes, com les dutxes d’aigua freda, el menjar ranci i les tortures físiques. El resultat de la seva feina va ser una crònica que va alertar als lectors i a les autoritats, que van posar fil a l’agulla i van millorar la vida dels pacients amb malalties mentals.
A partir d’aquell moment, Nellie Bly començà a fer-se mediàtica amb els seus reportatges, on sempre mantenia el seu compromís de no quedar-se callada –una cosa poc habitual a les dones de l’època– i practicava el periodisme d’investigació immersiu. Alguns dels seus treballs més destacats van ser el de fer-se passar per una indigent en un alberg, simular ser una mare soltera en el mercat negre de nounats o interpretar a una criada que buscava feina. En els seus textos, treia a la llum qüestions tan provocadores aleshores com les desigualtats de gènere o el vot femení. I als seus editors tot això ja els anava bé: quan ella publicava, es multiplicaven les vendes del diari.
Nellie Bly va ser una periodista profundament incòmoda a la seva època
La volta al món
Un dels punts culminants de la seva carrera es va donar el 1889, quan Bly li fa una proposta al seu editor: vol fer la volta al món en vuitanta dies, igual que Phileas Fogg, l’heroi de la novel·la de Jules Verne. Al principi, el cap de redacció s’hi nega al·legant que és impossible que ho aconsegueixi perquè una dona necessita algú que la protegeixi i perquè hauria de carregar massa equipatge. Bly insisteix i fins i tot amenaça en proposar-li el tema a la competència.
És així com el 14 de novembre de 1889, amb tan sols un petit equipatge de mà, Bly agafa un vaixell de vapor en direcció a Anglaterra. Un viatge que la fa recórrer 40.100 quilòmetres passant per països com el Japó o la Xina. Fins i tot fa una parada tècnica a la casa de Jules Verne, a Anglaterra, que té interès per conèixer-la.
Finalment, setanta-dos dies, sis hores, onze minuts i catorze segons després, Bly arriba a Nova York. No només ha arribat abans dels vuitanta dies de la novel·la, sinó que ho ha aconseguit tota sola i sense problemes. Per la seva banda, els editors del diari estan encantats del gran èxit que ha tingut el reportatge, que s’ha anat publicant per entregues durant més de dos mesos. Nellie Bly és una autèntica estrella mediàtica i tot un referent per a moltes dones
L’adeu d’un referent
Tot i el seu èxit com a periodista, el 1895 Bly es casa amb el milionari Robert Seaman i deixa la seva feina durant una temporada. Fins i tot s’encarrega de la direcció de les empreses de metal·lúrgia del seu marit, que mor el 1904. Una tasca que no li surt bé i que l’obliga a tornar al món del periodisme. Comença a escriure per a l’Evening Journal, on fa un reportatge sobre el sufragi femení el 1913 i durant cinc anys es converteix en una de les primeres dones corresponsals de guerra a Àustria durant la Primera Guerra Mundial.
Quan torna als Estats Units, Bly escriu en una columna per a The Journal, on busca llars per als nens orfes, fins que mor el 27 de gener de 1922 a Nova York a causa d’una pneumònia. Tot i que amb el temps s’ha acusat Bly de ser insensible i de caure en prejudicis racistes en els països que visitava, la seva tasca com a dona pionera en el periodisme immersiu ha estat molt aclamada per als periodistes nord-americans. El 2017 es va publicar el llibre La vuelta al mundo en 72 días otros escritos (Capitan Swing), on es repassa la seva biografia i tots els seus textos més mediàtics. Una obra on queda palès que Nellie Bly no només va ser una periodista que es va dedicar en cos i ànima a denunciar les injustícies socials, sinó que també va lluitar per donar veu a les dones, fins aleshores silenciades.