El debat no deixa de créixer. Augmenten els esforços creatius. I es tanquen en un calaix, per sempre, termes que ja no són d’aquesta època. Que s’entenen, però que cada vegada ens consta més d’escriure o pronunciar davant un micròfon. El llenguatge inclusiu és un repte que cada redacció afronta d’una manera diferent, ja que els termes neutres no són sempre la solució. En tot cas comptem amb uns aliats fidels en els periodistes més joves. Perquè no els hi sonen determinades paraules o expressions. Perquè ells, senzillament, mai han escrit “minusvàlid” o “mariconada”, “moro” o “manicomi”.

Dins dels àmbits de la migració, les discapacitats o la salut mental, l’objectiu de no discriminar i comunicar de manera inclusiva comporta substituir una sèrie de termes. Però en qüestió de gènere, les expressions excloents, homòfobes, sexistes, androcèntriques i bàsicament no respectuoses plantegen, de vegades, el desdoblament de gènere. Una situació, però, que a la pràctica, no sempre és viable. I, per tant, no s’aplica. Sobretot quan el periodista té un nombre de caràcters limitat, com és el cas dels titulars d’un diari.

“De vegades la fórmula inclusiva és antiperiodística. En el dia a dia sí que t’atures a reflexionar sobre l’ús d’una expressió o altra per intentar ajustar-te a un llenguatge més propi d’aquests temps. Però al final cada mitjà hauria de decidir quin nivell de llenguatge inclusiu pot assumir”, reconeix Joan Antoni Guerrero, periodista del diari digital El Món.

Per la seva part, Marta Morros, coordinadora del servei d’assessorament lingüístic de RAC1 i RAC105, destaca els canvis que han fet en els últims temps, però a la vegada admet les limitacions. “En ser un mitjà oral, no podem fer molts passos més enllà de com parla la societat. A l’oient li seria estrany, entorpiríem la comunicació. Intentem ser el màxim d’inclusius possibles, però tenint clar que la comunicació és la prioritat”, admet. Morros també assegura que eviten les duplicitats de manera contínua. “Si ho féssim enfarfegarien molt el text, és poc oral”, afirma per després reconèixer el hàndicap que suposa utilitzar un nou terme a la ràdio, “ja que quan el llegeixes i no l’acabes d’entendre pots tornar-ho a llegir, cosa que no passa quan escoltes la ràdio”.

Desterrar expressions

Les expressions que acostumen a assumir els periodistes de TV3 o Catalunya Ràdio van quedar recollides en el llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que va començar a gestar-se catorze anys enrere i que, finalment, va veure la llum el 2011. Aquest llibre incorpora documents i guies per actualitzar-se i incorporar noves recomanacions. Perquè, com explica Eduard Boet,  coordinador de la Comissió del llibre d’estil, “seguint el referent de la BBC, aquí també estem oberts a incloure noves formes que el llibre ens permet adaptar, però sempre des de la més pura recomanació, sense prohibir ni obligar a res a cap periodista”.

Boet assegura que el llibre d’estil s’hi fixa i molt en el llenguatge inclusiu per tractar de desterrar termes com “violència domestica”, “hostesses” (i no auxiliars de vol), “dones de la neteja”, “la Merkel” o “les noies del Barça”, per referir-se a les futbolistes que defensen amb tant d’èxit els colors del FC Barcelona. A la secció d’Esports de RAC1 també hi han inclòs certs canvis i actualment, per exemple, especifiquen sempre si es parla d’un equip masculí, no només si és femení com es feia abans.

En un altre mitjà públic, en aquest cas l’Agència Catalana de Notícies, només s’utilitzen determinats termes no inclusius si la persona entrevistada ha parlat d’aquesta manera, llavors se li respecta amb les cometes pertinents. A l’agència que dirigeix Marc Colomer no fan servir el llenguatge no binari del que tant es parla últimament. I també es dona, cada vegada amb més freqüència, la situació en la qual un redactor vol fer servir un terme plural en femení si, per exemple, ha cobert una manifestació on hi havia més dones que homes.

“L’important és que se’ns entengui”, insisteix Magí Camps, filòleg i periodista de La Vanguardia, que recorda vells termes que es feien servir en cursiva perquè encara no havien estat acceptats. Camps reconeix que, de vegades, es troben “solucions artificials”. “Tots hem de ser conscients de la importància del llenguatge, però sense crear fórmules màgiques”, afegeix. En el cas dels noms en plural com ciutadania o joventut, aquest periodista creu que “existeixen noms que ajuden, però també és veritat que algunes d’aquestes propostes inclusives amplien els seus significats. El llenguatge inclusiu al 100% només l’apliquen les persones molt i molt conscienciades. Pel que sempre hem de mirar és perquè el llenguatge escrit reflecteixi com es parla, com s’expressa la societat. Com a mínim intentar-ho”, conclou Camps.

Els mitjans -a la foto, TV3-, com a part de la societat, també viuen els canvis en el llenguatge | Foto: Vicente Pruna (Capçalera)

Guies orientatives

L’Ajuntament de Barcelona o la Mesa per la diversitat a l’audiovisual (impulsada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya) són algunes de les entitats que han desenvolupat una sèrie de recomanacions o consells pels mitjans de comunicació. En el cas del consistori de la capital catalana es va editar una guia on exposa els termes a substituir sempre que es pugui, com ‘immigrant il·legal’, ‘mare soltera’ o ‘persones de color’.

El CAC, per la seva part, ha reclamat “desfer tòpics i prejudicis i fugir de paraules connotades molt negativament”. I, en el cas del Govern d’Andorra, a través d’una proposició de llei, la meta del llenguatge inclusiu arribava a l’obligació. “En cap cas el nostre llibre d’estil obliga a fer servir un llenguatge concret. No volien complicar la vida a cap periodista. No hem d’influir, només mostrar un bon ús del llenguatge, uns principis. Pedagogia i divulgació constant. I la màxima prioritat no és fer servir un terme o un altre, sinó que l’audiència comprengui les nostres informacions”, assegura Boet.

Canvi de mentalitat

Als diaris natius digitals Crónica Global i Nius –diari digital de Mediaset–, també són molt conscients dels canvis de llenguatge i apunten que potser és tan important tenir un llibre d’estil propi com anar de la mà de periodistes joves, que tenen més que interioritzat aquest llenguatge que tracta de no deixar enrere a ningú. “Intentem enfocar les notícies sota aquesta filosofia, encara que de vegades es fa difícil buscar un títol que s’ajusti del tot. Encara que es tracti d’un mitjà digital, mantenim un límit de caràcters i paraules” explica María Jesús Cañizares, la sotsdirectora de política de Crónica Global.

A Nius, per la seva banda, destaquen una de les recomanacions per a promoure l’ús del llenguatge inclusiu de Nacions Unides: “Procurar que el missatge, oral o escrit, sigui clar, fluid i concís. I que els textos escrits siguin llegibles”. Per Techu Baragaño, sotsdirectora d’aquest diari nascut el 2019 i que ja compta amb una mitjana de 4,1 milions d’usuaris únics, “no hi ha millor manera de definir una de les principals obstinacions de Nius, oferir als seus lectors un context amb el qual entendre el món. Tot i que el debat del llenguatge inclusiu no provoca acalorades discussions a la sala de reunions de Nius, confiem a no quedar-nos enrere en retratar la realitat mentre acompanyem en el seu ritme a l’evolució de la llengua”.

Respecte a l’evolució del debat sobre com informar de manera inclusiva, Joan Antoni Guerrero creu que aquest ha augmentat en els darrers anys “a les xarxes socials, com a factor de ‘pressió’, sobre la nostra feina. I llavors no només ens podem veure condicionats per directives al nostre mitjà, sinó també per factors ‘ambientals’ i estats d’opinió”.

En el que totes les persones consultades estan d’acord és en el canvi de mentalitat que suposa l’arribada de periodistes més joves a les redaccions. Redactors que reclamen aquest llenguatge, que ho tenen més que assimilat. I que quasi no es creuen que abans es podien publicar termes com ‘persona de color’ o ‘paralític’. “Els joves venen molt més conscienciats a la vegada que hi ha hagut una acceleració en buscar formes de millora, estem en el bon camí”, assegura Boet.