Abans de la creació de la primera facultat de Ciències de la Informació a Catalunya, ja existia l’Escola Oficial de Periodisme que va ser un centre d’estudis oficials de periodisme fundat a Madrid i amb una subseu a Barcelona a principis de la dècada dels anys cinquanta. Posteriorment, la subseu de Barcelona va ser reconeguda com a emplaçament propi el 1968 sota la direcció del periodista Julio Manegat Pérez fins al seu tancament el 1975. Els estudis universitaris de Periodisme apareixen oficialment als anys 1970 i serà en aquest context, que naixerà la primera facultat catalana.

La Universitat Autònoma de Barcelona va posar en marxa al curs 1971-72 la primera facultat de Ciències de la Informació a Catalunya amb els primers estudis en Periodisme de rang universitari i, un any més tard, s’inicia la carrera de Publicitat. El primer degà va ser Víctor Reina Bernáldez, catedràtic de Dret Canònic, fins l’any 1975 i en la primera promoció no es superava la cinquantena d’estudiants.

L’actual degana de la Facultat, María José Recoder, en el llibre Docencia e Investigación en Comunicación en España –editat l’any passat per l’ATIC (Asociación de Universidades con Titulaciones en Información y Comunicación)– escriu el primer capítol, titulat De Ciencias de la Información a Ciencias de la Comunicación: cincuenta años de estudios de Comunicación en la UAB, on explica que “les primeres classes de la llicenciatura de Periodisme es van impartir en uns locals del carrer Egipcíaques de Barcelona”, en ple barri del Raval. I afegeix que “dos anys més tard, la facultat es va traslladar al municipi de Cerdanyola de Vallès (a l’anomenat campus de Bellaterra) on va compartir espai amb els estudiants de Dret i Econòmiques”, fins que en el curs 1987-88 es va inaugurar l’edifici propi de la facultat, que incloïa aules, laboratoris, la biblioteca i l’hemeroteca.

Aquells primers anys

La catedràtica de Periodisme Teresa Velázquez, exalumna de la primera promoció de Periodisme i actualment professora emèrita de la facultat, recorda que “la carrera era de cinc cursos anuals, repartits en dos cicles. El primer cicle constava de tres cursos i, el  segon cicle, de dos”.

L’alumne tenia dues opcions per configurar els estudis. L’opció A: Periodisme amb Filosofia i lletres i Dret, i l’opció B: Periodisme sol. L’opció A significava que hi havia assignatures que es cursaven en les altres dues llicenciatures i només calia cursar les específiques de Periodisme. L’opció B, en canvi, implicava que s’havien de cursar totes les assignatures.

Velázquez va cursar l’opció de Periodisme amb Filosofia i Lletres i els professors que va tenir, entre d’altres, van ser Miquel de Moragas (Teoria de la Informació), Eugeni Giral (Economia de l’Empresa Periodística); José Luís Martínez Albertos (Redacció Periodística I-Informació); Llorenç Gomis (Redacció Periodística II-Opinió); Anna Batllebò (Teoria i tècnica de la Informació Audiovisual) i Manuel Vázquez Moltalbán (Història de la Comunicació). Cal afegir que les assignatures citades segueixen vigents en l’actual pla d’estudis del grau en Periodisme.

Per la seva part, Juan Carlos Esteban, un altre antic alumne de la facultat que actualment es dedica a la consultoria de comunicació, recorda que “als alumnes de primer any del curs 1975-76, els professors els van donar ‘l’aprovat general polític’, en un moment de molta agitació política”. Pel que fa a les sortides laborals, Velázquez admet que “afortunadament, no hi havia el problema que hi ha avui respecte a les sortides professionals”.

Foto aèria actual de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB |  Foto: UAB

Reestructuració de la carrera

A partir del 1992, s’estrena un nou pla d’estudis a la facultat i neixen noves especialitats. En primer lloc, desapareix el nom de Ciències de la Informació i les dues llicenciatures que hi havia fins al moment, es divideixen en tres especialitats (llicenciatura en Periodisme, llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques i la nova carrera de Comunicació Audiovisual). Cadascuna, s’estructura en un primer cicle de dos anys en comú (de les tres carreres) i un segon cicle també de dos anys que esdevé l’especialització. A més, la durada es redueix de cinc a quatre anys i les assignatures s’estructuren a partir d’un sistema de crèdits.  Així mateix, un any més tard, el centre canvia oficialment de nom: de facultat de Ciències de la Informació passa a dir-se facultat de Ciències de la Comunicació.

Perfil similar

La implantació a partir del 2007 del nou plau d’estudis universitaris conegut com a Pla Bolonya va significar l’adaptació i unificació de criteris educatius en tots els centres europeus i, a la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, les llicenciatures es van convertir en estudis universitaris de grau.

“Sempre hem procurat que el nostre professorat estigui integrat al voltant d’un cinquanta per cent per professionals de la comunicació en exercici i, l’altra meitat, per professorat en plantilla”, assegura Carmina Crusafon, vicedegana de Docència, Professorat i Alumnat de la facultat. Respecte a l’estructura docent, fins fa poc constava de professor ajudant, professor titular i catedràtic, però actualment s’ha ampliat amb dues categories laborals més com són professor lector i professor agregat.

El perfil de l’alumnat, però, segueix sent el d’un “estudiant interessat en l’actualitat i en explicar què passa al món en les seves diverses temàtiques com l’esport, la política o la cultura, a més de tenir un tarannà que li agrada relacionar-se amb altres persones”, afirma Crusafon.

Eines diferents, oferta variada

Les eines disponibles, en canvi, han canviat molt. La multiplicitat de dispositius i el desenvolupament tecnològic han ampliat els canals d’accés a la informació, i això ha facilitat que l’exercici del periodisme sigui més fàcil. Per contra, hi ha el problema de la desinformació i ara, més que mai, són necessaris els professionals en Periodisme per verificar les notícies i evitar caure en les fake news.

Sobre les sortides laborals dels recents graduats, des de la UAB admeten que cercar feina als mitjans de comunicació tradicionals ja no és una prioritat. Molts alumnes busquen i troben oportunitats en mitjans digitals i en la gestió de les xarxes socials, a més dels gabinets de comunicació d’empreses i institucions i de les consultores de comunicació. Per tot plegat, l’actual taxa d’inserció laboral dels graduats d’aquesta facultat se situa entorn del 85%.

Altrament, s’ha ampliat l’oferta formativa amb els graus de Comunicació de les Organitzacions (fruit de la demanda per part de gabinets i consultores de comunicació) i Comunicació Interactiva (on es combinen estudis en comunicació digital i amb formació tecnològica com programació i big data, entre altres matèries).

Respecte al futur més immediat, “la facultat vol seguir liderant la formació universitària en comunicació, amb una aposta clara per donar resposta als reptes que planteja la transformació digital de la nostra societat”, conclou Crusafon.

Amb aquest propòsit la facultat ha presentat el projecte COMTEC, que és l’estratègia per a la dècada del 2020. Sota el lema On la Comunicació es troba amb la Tecnologia, té com a objectiu liderar la conceptualització, la formació i la reflexió des de la comunicació de la transformació tecnològica, impulsada per la digitalització, que està vivint la nostra societat.