Per segon any consecutiu la pandèmia aigualeix la diada de Sant Jordi. Poques parades de llibres i roses ocuparan els carrers. No obstant el confinament ha propiciat un any prolífic de llibres escrits per periodistes. Des del Centre de documentació Montserrat Roig del Col·legi de Periodistes de Catalunya destaquen deu publicacions editades els darrers sis mesos, a càrrec de periodistes catalans. Reportatges històrics amb perspectiva de gènere, assajos sobre la professió, biografies o entrevistes. Una mica de tot per gaudir i aprendre.

Bona lectura!

Dones a les ones (Elvira Altés)

El llibre neix fruit d’una exposició amb el mateix nom, comissariada per l’autora, que pretén explicar i visibilitzar la història de les dones de ràdio a Catalunya. Des de les secretaries i actrius de radioteatre als anys vint del segle passat, a directores de programes en prime time de l’actualitat. Altés trena les trajectòries vitals de les protagonistes amb la història social i política del país. Presenta tant les dones amb veu i vot durant la república, com l’alliçonament que rebien en l’època franquista. Totes hi tenen cabuda: locutores, tècniques, periodistes, guionistes i productores. Les seves veus s’escolten en aquest reportatge històric.

Com TV3 no n’hi ha (via) cap (Salvador Alsius)

La portada presenta una cara coneguda per la generació X. Alsius fou un dels primers presentadors dels telenotícies de TV3. En el llibre recull les vivències i punts de vista sobre el passat, present i futur de la cadena televisiva catalana. Reflexiona sobre el repte d’engegar una televisió als anys vuitanta, amb una clara funció de servei públic. Exposa el ventall de dubtes, decisions, errors i encerts. Malgrat tot, creu que es va aconseguir renovar el panorama audiovisual de l’estat. També analitza aspectes periodístics, polítics o sociolingüístics, posant una mirada als nous reptes en el segle XXI: l’envelliment de l’audiència perquè les noves generacions prefereixen altres tipus de plataformes, la mutació de les pautes de consum, les tecnologies que les marquen… Ofereix una visió des de la seva llarga trajectòria professional davant i darrere la pantalla.

El Joven Porcel: una ascensión literaria en la Barcelona de los años sesenta (Sergio Vila-Sanjuán)

Dècada dels seixanta. Un mallorquí amb vint i pocs anys aconsegueix fer-se un lloc en els mitjans de comunicació més destacats del país com La Vanguardia o l’ABC. Són celebrades les seves entrevistes a Destino o Serra d’Or, i obté diversos premis com a novel·lista. L’obra ressegueix el recorregut de la joventut de Baltasar Porcel, i presenta el retrat d’una època, de la mà d’un periodista amb formació històrica. Porcel i Vila-Sanjuán es van conèixer el 1980, i van estrènyer la relació a partir del 1987 quan van compartir redacció a La Vanguardia. L’amistat es va perllongar fins al 2009 quan mor el polifacètic autor. El 2014 Vila-Sanjuán va rebre la proposta d’escriure sobre la vida de Porcel. No era fàcil glossar-ho en un sol volum, i va preferir centrar-se en la vessant més desconeguda: l’època de joventut. Aquest llibre, doncs, és el resultat de la immersió a tota la documentació de l’Arxiu Porcel, facilitada per la família del difunt i l’Arxiu Nacional de Catalunya.

L’Emergència climàtica a Catalunya: revolució o col·lapse (Santiago Vilanova)

La desinformació plana en tots els àmbits de la societat, i el canvi climàtic no n’està exempt. A banda de periodista i escriptor, Santiago Vilanova exerceix com a consultor ambiental. Vol allunyar falsos mites i incògnites d’un dels reptes de present i de futur més importants del segle XXI. En aquest assaig vol exposar i conscienciar dels perills, i les formes de rectificar el nostre comportament sobre diversos aspectes com el consum, la producció, el treball, l’alimentació, la gestió del territori i l’energia. El llibre està estructurat en tres grans eixos: el col·lapse ecològic, la revolució i una nova governança. El col·lapse ecològic està cada cop més a prop. Les glaceres dels Pirineus estan desapareixent, la situació de deltes com l’Ebre i el Llobregat empitjora. Cal una revolució on el paper de la societat civil és clau. Destaca la figura de Greta Thunberg i iniciatives com Fridays for future. Aquesta revolució ha d’anar acompanyada d’una nova governança on es repensin les energies que mouen el món.

Intrigues i poder al Vaticà (Vicenç Lozano)

Qui millor que un periodista i historiador, especialista en Itàlia i el Vaticà, enviat especial de TV3 a Roma durant dècades, per explicar les claus d’un petit estat no sempre transparent. Aborda temes tant polèmics com els escàndols de pederàstia, la banca vaticana, els documents de Pius XII sobre l’holocaust, la mort de Joan Pau I, l’informe Vatileaks… Lozano posa el focus en personatges tan coneguts com Lech Walesa o Lluís Martínez Sistach, i també a un espia sense nom o un funcionari de la Santa Seu. Una obra clau per conèixer a fons un estat amb un poder més enllà de la religió.

Tot està per dir / Tomàs Alcoverro (a cura de Plàcid Garcia-Planas)

Beirut. Mot evocador de cinquanta anys de la vida de Tomàs Alcoverro, el corresponsal més longeu a l’Orient Mitjà. La portada il·lustra l’inici de la història, un kalàixnikov en mà; la contraportada avisa que la narració finalitza amb flors. El llibre és fruit de converses pandèmiques entre dos companys de feina de la secció Internacional de La Vanguardia: el mateix Alcoverro parla amb Plàcid Garcia-Planas, redactor en cap de la secció. Desgranen una llarga vida dedicada al periodisme, que recentment s’ha vist premiada amb l’Ofici de Periodista, reconeixement atorgat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Sindicalisme periodístic: 130 anys d’activisme laboral i professional en el periodisme català

Publicació editada pel Sindicat de periodistes (SPC), a cura de professionals que hi han format part des de diversos àmbits d’actuació. Fa un recorregut dels inicis dels moviments sindicals, fins als reptes en el segle XXI. De l’embrió a la consolidació i l’expansió en el marc de la FEP, la Federació Europea de Periodistes. També aborda la fundació del Sindicat de Treballadors de Premsa de Barcelona (STPB) el 1977; el segon Congrés de Periodistes catalans el 1992; l’Assemblea de Sant Cugat, un any més tard, on s’estableixen les claus de la constitució de l’SPC, que presidirà Enric Bastardes fins al 2001. No es deixa de banda la igualtat amb un article que destaca el protagonisme de les dones en el creixement de l’SPC. És rellevant la frase que pronuncia l’argentí Dardo Gómez, que fou president després del mandat de Bastardes, en l’assemblea de 1993: “Compañeros, ¿no os dáis cuenta que nos están basureando?” El 2021 no sona anacrònica.

Terra de dones: pageses a Catalunya (Laura Saula)

La periodista de La Mira entrevista vuit dones del món rural català, de diverses edats i procedències. Dona veu a ramaderes i agricultores les quals expliquen el seu dia a dia: les inquietuds, els somnis, els esculls a superar pel fet de ser dones en un món d’homes. I  el convenciment que no canviarien la seva vida per a res del món. En l’era de la intel·ligència artificial, és una bona lliçó prendre consciència que seguim necessitant aliments i persones que vetllin per les vaques, vedelles, vinyes, oliveres, porcs, pomes o conills de la nostra terra.

Sol com un mussol (Jordi Basté)

Així es sentia Jordi Basté durant els primers mesos de confinament. Positiu de Covid, amb part de l’equip malalt, i davant el repte de seguir fent sis hores de ràdio diàries en mig d’una pandèmia. El llibre mostra les vivències d’una de les veus més conegudes a Catalunya. El director d’El món a RAC1 des de 2007, narra què el fa patir i què el fa somriure en una època complicada. “Assumeix amb coratge les pors, errors i contradiccions”, segons el doctor Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona. Mònica Terribas, competència de Basté quan encapçalava Els matins de Catalunya Ràdio, escriu el pròleg.

El Fill del xofer. Els fils secrets del poder: ascens i caiguda d’Alfons Quintà  (Jordi Amat)

Després de Ramon Trias Fargas o Josep Maria Vilaseca Marcet, Jordi Amat escriu la biografia d’Alfons Quintà, una figura controvertida en el món del periodisme. El que fou director de TV3 a l’època Pujol, va posar fi a la seva vida després d’assassinar la seva dona. Una trajectòria fosca que va ser analitzada a Report.cat. Tot un relat de les clavegueres del poder a Catalunya.