Gran part de la informació dels mitjans de comunicació està basada en dades numèriques extretes d’investigacions científiques, informes governamentals o estudis d’empreses que han utilitzat mètodes estadístics. La interpretació correcta dels resultats juga un paper essencial en la comunicació de la informació. Per això, el periodista ha de tenir una cultura estadística bàsica que permeti realitzar el seu treball de forma rigorosa, ètica i professional. Tanmateix, aquesta competència no està present de manera generalitzada entre els professionals de la comunicació, tal com es desprèn dels errors estadístics que realitzen reiteradament. Alguns són fruit de les presses, però també hi ha els que es deuen a la ignorància.

José María Sorando, professor de secundària jubilat i actualment autor de llibres de divulgació matemàtica i de la web matematicasentumundo.es, considera que “la manca d’una anàlisi assossegada de la informació numèrica, que es podria fer tan sols des del sentit comú, evitaria titulars com ‘A Espanya hi ha 142 bars per habitant’ o ‘Mig milió d’aficionats del Castelló acudiran al camp de futbol del Reial Saragossa’. Aquests són exemples reals”.

Realment, hi ha errors tan absurds que poden fer gràcia, com un titular d’un diari gallec que afirmava “Fallece por segundo día consecutivo una mujer de 103 años”. O el titular que resava: “Cantabria tiene 131,73 reclusos por habitante, con 705 presos”. Segons el titular podríem concloure que la comunitat càntabra té 5,35 habitants. L’error del titular era que la taxa no era per habitant, sinó per cada 100.000 habitants.

Exemple d’un titular que conté un error estadístic | Font: ABC blogs

El virus i les xifres

Un exemple actual de la necessitat d’aquests coneixements estadístics bàsics és la informació dels darrers mesos amb relació a la Covid-19: “Ens han mostrat corbes, gràfics, percentatges… de vegades mal explicats. Si el comunicador no entén el que està dient, no pot transmetre-ho adequadament a l’audiència. És molt important que els comunicadors entenguin, expliquin i ofereixin una informació acurada de la realitat”, afirma Jordi A. Jauset, divulgador científic i autor del llibre Estadísitca para periodistas, publicitarios y comunicadores (2007).

El seguiment estadístic de la pandèmia ha suposat referències abundants a termes i conceptes com creixement exponencial, aplanar la corba, taxes d’augment, velocitat de contagi, models matemàtic, etc. “Poques vegades hi ha hagut tantes referències matemàtiques a les notícies. I no sempre van ser encertades”, afirma Sorando.

Segons aquest divulgador matemàtic, una primera confusió al principi del confinament era preguntar-se: ‘Com diuen que millorem, si cada dia hi ha més nous infectats que el dia anterior?’. “El que es reduïa era el percentatge de nous contagis sobre el total de contagiats previ, el que suposava una bona tendència encara que en números absoluts s’empitjorés”, explica Sorando.

El concepte “aplanar la corba” també va comportar alguns errors: “Quan per fi s’aplanava la corba hi va haver algun titular que deia que ens acostàvem al punt d’inflexió. En realitat ens acostàvem al màxim… afortunadament, perquè un punt d’inflexió és aquell on canvia la curvatura de la gràfica i, en el cas esmentat, si la corba cada vegada creixia menys, un punt d’inflexió hauria suposat que hagués començat a créixer cada vegada més”, aclareix Sorando.

Absoluts i relatius

Una altra mala interpretació de les dades és el que es coneix per “fal·làcia dels nombres absoluts” consistent en comparar un fenomen en termes absoluts en llocs amb magnituds poblacionals molt diferents. En aquest cas és necessari recórrer als números relatius, a les taxes per habitant. Josu Mezo, de Malaprensa, es fa ressò d’aquesta fal·làcia en el cas dels mitjans nord-americans informant del nombre de morts a causa de la pandèmia. Molts mitjans –entre ells The New York Times– publicaven que els Estats Units eren el país del món amb més casos i més morts per la Covid-19. I era cert, però aquesta dada era poc informativa perquè els Estats Units és un dels països més poblats del món. “El que és rellevant per saber com de ‘greu’ és l’epidèmia en un país no és el nombre total de víctimes sinó el nombre amb relació a la població: i aquí, els Estats Units, estan encara bastant millor que uns quants països del món” aclareix Mezo.

A banda d’aquests, els periodistes també han comès els errors clàssics per falta d’anàlisi matemàtica d’allò que es diu. Per exemple, la següent notícia: “Una conseqüència positiva del confinament és la reducció de les escombraries. A Madrid, s’ha passat de recollir uns 3 milions de quilos al dia a només 24.000 quilos”. L’embolic amb els números és considerable:  “D’1 quilo per habitant a 8 grams seria una enorme reducció”, apunta Sorando.

Ser de lletres no és excusa

John Allen Paulos, professor de Lògica de la Universitat de Temple (Filadèlfia) i autor de diversos llibres de referència sobre l’analfabetisme matemàtic com El hombre anumérico (1988) o Un matemático lee el periódico (1995), ja ho va advertir fa anys: “Massa sovint els periodistes fan servir els números com a decoració de les notícies”.

En aquest sentit, Marta Casals, diplomada en estadística i consultora en el Màster Oficial de Bioinformàtica i Bioestadística de la UOC, considera que “sovint per a donar veracitat o recolzar les notícies es donen valors, percentatges, taxes i indicadors sense saber si són reals o realistes. Dona la sensació que si posem nombres tot queda més creïble i, en alguns casos, el que fas és enredar més al lector”.

Sovint els periodistes s’escuden en el tòpic: “és que jo sóc de lletres”, diuen. Sorando considera que és una mala excusa: “Ser ‘de ciències’ no m’eximeix de la necessitat de parlar i escriure correctament. Ningú pot defensar l’hemiplegia cultural en aspectes bàsics”. D’acord amb això, Jauset creu que “els ‘números’ no són exclusius dels científics i dels enginyers, físics, químics… De la mateixa manera que un enginyer ha de saber redactar i sintetitzar, un periodista hauria de dominar un mínim de coneixements bàsics de càlcul numèric i estadístic”.

Aquesta animadversió dels periodistes vers els números ve de lluny. Generalment, per accedir als estudis de periodisme els estudiants opten per cursar el batxillerat d’Humanitats i ciències socials. En aquests estudis hi ha l’assignatura de Matemàtiques aplicades a les ciències socials que, entre més temari, toca la probabilitat i l’estadística:  “Aquesta base hauria de ser més que suficient per a la part matemàtica del seu futur exercici professional. Potser falta un enfocament aplicat a casos quotidians en el batxillerat. Després, en el grau universitari, no tenen una assignatura matemàtica com a tal, però la correcció lògica i numèrica hauria de ser un eix transversal present en totes les matèries, com suposo que ho és la correcció lingüística”, opina Sorando.

Tanmateix, Jordi A. Jauset, creu que els currículums de batxillerat estan mal orientats. “Un estudiant de batxillerat artístic hauria de tenir els mateixos coneixements bàsics de càlcul que un estudiant de batxillerat científic. Aquest darrer, a més, ha d’aprofundir en conceptes més orientats a la investigació, la qual cosa no li serà d’utilitat, en principi, a l’estudiant de lletres. Però, almenys, tots dos tindran una base adequada, que ara no existeix. No pot ser que un alumne accedeixi a la universitat sense entendre què és un increment o decrement percentual”, sosté aquest divulgador científic.

Equivocacions recurrents

Moltes de les equivocacions que comenten els periodistes a l’hora de treballar amb xifres són recurrents. Una d’elles consisteix en no aplicar la lògica. El passat mes d’abril El País va publicar en portada: “Más de 900 millones de toneladas de ropa usada acabaron en vertederos de España en 2017”. Un lector va compartir amb el Defensor del lector del diari el següent càlcul: cada espanyol, inclosos nens i ancians, hauria tirat 20 tones de roba a l’any, és a dir, deu furgonetes de mida mitjana. Evidentment, el titular era erroni. No eren 900 milions de tones, sinó 900 milions de quilos. I és que molt sovint es confonen unitats de mesures: metres cúbics per litres, kilòmetres per kilòmetres quadrats, tones per kilograms, etc.

Un altre exemple del mateix diari sobre el mal ús de conceptes estadístics. Notícia del passat desembre:  “Morir en Andalucía es un 38% más probable que en Madrid”. La possibilitat de morir és la mateixa (100%) a qualsevol territori. Finalment es va rectificar el titular: “La tasa de mortalidad es un 38% más alta en Andalucía que en Madrid”. “Molt sovint es treuen conclusions errònies i se’n fan titulars absoluts”, apunta Casals.

El valor escandalós de xifres extremes crida l’atenció del periodista a l’hora de titular. Però una quantitat que a primera vista pot semblar d’interès periodístic pot estar ocultant un problema de precisió o una mala interpretació. També és habitual fer un mal ús dels percentatges com, per exemple, la suma de les parts que superin el 100%, sumar percentatges amb base de càlcul diferent o una mala interpretació de la mitjana. Un exemple d’aquest darrer cas el trobem a les informacions referents a l’informe PISA. “És impossible que tots els països estiguin per sobre de la mitjana. L’important, si estem per sota, és saber si aquesta diferència és significativa o no”, apunta Sorando.

També és habitual la traducció quasi literal però errònia dels “billions” que apareixen a les notícies d’agències nord-americanes i que es tradueixen com a “bilions”. El problema rau en el fet que als Estats Units un bilió són mil milions; però a casa nostra un bilió és un milió de milions. La diferència és molt significativa: “Aquesta mala traducció multiplica per mil la realitat i produeix autèntiques barbaritats informatives com ‘Cristiano Ronaldo supera el bilió d’euros anuals en ingressos’, quasi com el PIB espanyol”, assenyala Sorando.

Per a Casals, un altre error que es comet sovint és “extreure les dades o els gràfics de fonts que no són fiables o de fonts no oficials”. En aquest context, quan un periodista rep una informació recolzada per un estudi sembla que aquesta sigui una veritat inapel·lable. La crossa “segons un estudi…” serveix tant per una enquesta amb una mostra no representativa com per a un rigorós estudi científic. Un estudi, doncs, no és significatiu si no s’adjunten les seves dades essencials.

Error o manipulació?

Els gràfics són un registre que sovint compta amb errades de proporció. No obstant això, de vegades la magnitud d’aquests errors poden plantejar una intencionalitat. Analitzem per exemple aquesta gràfica que va publicar el diari 20 minutos l’any 2008. La imatge presenta errors en les proporcions de les barres d’alguns diaris. Concretament, 20 minutos va voler perjudicar els seus competidors de la premsa gratuïta (destacats en color blau cel). Què! i El Paístenien un nombre de lectors similars, però a la gràfica estaven ben allunyats). En el cas del diari ADN, se l’infravalora respecte a Metro, tot i pràcticament l’iguala en nombre de lectors i se l’equiparava gràficament amb El Mundo (a qui superava en mig milió d’exemplars).

Exemple d’error en les proporcions de les barres dels diaris gratuïts | Font: Matematicasentumundo.es

Un altre exemple de gràfic sobredimensionat és en una informació del programa Espejo público (Antena 3) del 2015 que beneficiava clarament al llavors líder de Ciudadanos, Albert Rivera. La imatge feria referència a una enquesta d’El Paísamb les proporcions correctes. Un 40% dels enquestats opinava que Albert Rivera era el president que necessitava Espanya, però la proporció de la barra que li va atribuir Antena 3 era de més del 60%. Error o manipulació? La conclusió és que cal analitzar críticament les gràfiques.

Gràfic erroni que va mostrar el programa Espejo público | Font: Atresmedia

Alguns errors que hem vist poden resultar divertits, però erosionen la credibilitat del mitjà de comunicació. Per això, és necessari una major atenció sobre les informacions estadístiques. Com hem vist, moltes equivocacions són recurrents i, per tant, evitar-les no és complicat. “Es podrien organitzar seminaris de formació centrats en els aspectes matemàtics més usuals de les notícies, que en realitat són pocs però molt freqüents. Així mateix, és important que, de la mateixa manera que a les redaccions hi ha una revisió ortogràfica, hi hagi una revisió matemàtica”, conclou Sorando.

Igual que la gravadora, el bloc de notes o el mòbil, la calculadora, doncs, també hauria de ser una amiga inseparable dels periodistes.