A l’antiguitat els éssers humans tenien mancances d’informació i, en canvi, ara en qüestió d’una dècada amb l’auge de les xarxes socials (Twitter, Facebook…), això ha canviat significativament, perquè els ciutadans poden accedir a moltes més dades i fonts informatives que mai. La xarxa, doncs, ha multiplicat de manera absolutament exponencial les fonts de coneixement, tot i que la qualitat de la informació no és igual, i això està constatat. I a més, aquest nou panorama informatiu està causant problemes sociomèdics en una part de la població a nivell mundial.
I és que, a nivell mèdic, l’excés d’informació a les xarxes socials, per una banda, ha alterat la nostra capacitat per prendre decisions, i per l’altra, tenir massa informació pot provocar el que es coneix com la ‘síndrome de fatiga informativa’ o ‘infoxicació’, segons Alfons Cornella, consultor d’innovació d’empreses.
Aquest síndrome consisteix en una situació d’intoxicació informacional, en la qual el ciutadà té un excés d’informació per processar i, com a conseqüència, sorgeix l’ansietat, que pot repercutir també en la quantitat i qualitat del son i pot donar lloc fins i tot a accidents, tal i com ha explicat en més d’una ocasió el doctor Eduard Estivill, pediatra, neurofisiòleg i especialista en medicina del son.
Com afrontar la fatiga informativa?
El doctor Estevill recomana “posar-nos uns horaris d’ús de les xarxes socials i de el mòbil”. I també que “almenys tres hores abans d’anar a dormir, cal apagar el mòbil, desconnectar de les xarxes socials, no consultar Internet”, perquè segons l’expert “és una actitud positiva que ens pot ajudar a conciliar millor el son. Fàcil de dir i difícil de fer. Però cal fer-ho. No tenim una altra solució. El cervell necessita desconnectar per poder dormir”. “Els mitjans de comunicació -afegeix- són només una part d’aquesta societat en què ens ha tocat viure. Tot va de pressa, sense pausa, sense temps per a nosaltres, sempre exposats a complir expectatives”. Per la seva part, Estallo també afegeix que “silenciar el mòbil en determinades circumstàncies, com per exemple a la consulta del metge o a l’església, haurien de ser pràctiques habituals i no extraordinàries”, perquè s’ha de saber connectar i desconnectar de la informació que constantment rebem via xarxes socials.
Tot i això, el psicòleg Juan Alberto Estallo, del Centre Forum de l’Hospital del Mar, no creu que “es pugui parlar de malalties especifiques derivades de les xarxes socials”, i alhora adverteix que “qualsevol persona que arribi a la conclusió que es troba massa exposada a la informació simplement ha de racionalitzar les seves fonts sobre la base de prioritzar la informació realment rellevant” per així evitar estrès, ansietat, confusió, superficialitat i falta d’atenció, a més de danys en les relacions personals.
Un exemple de tot això és Twitter, on sovint es nota que l’excés d’informació provoca desinformació, ciberassetjament i l’augment de les conegudes fake news o els rumors. Malgrat tot, Estallo afegeix que “més que perjudicar a la comunicació, les xarxes socials el que han fet ha estat portar-nos a una nova dimensió. De la mateixa manera que l’aparició dels mitjans de transport motoritzats va incidir en el concepte de viatjar i el temps dedicat a això, les xarxes socials han suposat un salt qualitatiu en la forma de relacionar-se”.
Mentides que preocupen
Una altra conseqüència d’aquest excés d’informació són les mentides que corren per la Xarxa i que sovint angoixen i desconcerten als ciutadans. En aquest sentit, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), juntament amb els col·legis de les quatre demarcacions catalanes, van signar el maig de l’any passat un conveni per vetllar per la salut de la ciutadania i combatre les fake news relacionades amb la salut.
Uns mesos abans, al novembre de 2018, es va publicar el primer estudi sobre mentides en l’àmbit de la salut, elaborat per l’Observatorio de Bulos de Salut -plataforma de l’Asociación de Investigadores en eSalut (AIES)- i Doctoralia. Es tractava d’una enquesta realitzada a 300 metges que mostrava dades realment cridaneres
I és que dos de cada tres metges ha atès en la seva consulta pacients preocupats per alguna notícia falsa o engany de salut durant l’últim any. Una altra dada reveladora és que el 77% dels metges atribueix a les xarxes socials i WhatsApp l’increment de rumors i fake news sobre salut. I, finalment, també s’ha de destacar que gairebé un 80% dels 300 metges enquestats creu que internet, i el ‘doctor Google’ no és un lloc segur per buscar informació.
