Preocupació i esperança han estat dues de les sensacions que han transmès els participants del NewsXchange, el congrés anual de l’European Broadcasting Union que aquest novembre ha tingut lloc a París. Preocupació per l’estat actual del periodisme; la pèrdua de confiança dels ciutadans en els mitjans, les cobertures esbiaixades, les fake news, el paper dels gegants tecnològics com Facebook o l’impacte de la intel·ligència artificial. Però també esperança pel fet de ser conscients dels problemes i per les iniciatives que s’estan portant a terme per intentar dignificar la professió i recuperar la confiança de l’audiència. A continuació, us expliquem els cinc reptes del sector, segons el NewsXchange:

Pèrdua de confiança en els mitjans

La confiança dels ciutadans en els mitjans de comunicació ha registrat un descens del 2%, de manera que actualment, segons el Reuters Institute for the Study of Journalism, només el 42% confia en el periodisme. I no es la única dada preocupant que s’ha posat de relleu al NewsXchange. Segons The Associated Press-NORC Center for Public Affairs Research, només el 3% dels nord-americans creu que la informació dels mitjans està sempre basada en fets; el 18% pensa que sovint; el 47%, de tant en tant; el 24%, rarament; i el 7%, mai.

Partint d’aquestes xifres, experts del sector han debatut sobre el perquè de la pèrdua de confiança en els mitjans, que atribueixen, en bona part, a la cobertura esbiaixada de la política i de determinats moviments socials.

La cobertura dels armilles grogues a França ha estat un dels temes més polèmics. Eric Scherer, director d’Innovació de France Télévisions, ha admès haver rebut crítiques tant dels manifestants com del govern de Macron –com ara posar llenya al foc per perpetuar el conflicte entre les dues parts– i ha reconegut que van veure tard “l’ascens del moviment i la violència de la policia”. Tot i així, assegura que sempre han intentat informar basant-se en els fets i aportant el context necessari per a explicar-los.

També s’ha parlat de la cobertura de Donald Trump i el Brexit, dos temes que, segons el tractament mediàtic, han comportat una pèrdua de confiança en el periodisme, tal com han apuntat la majoria de ponents. Fins i tot, una desconnexió del públic amb els mitjans –o determinats mitjans–.

Sally Buzbee, editora executiva d’Associated Press, afirma que la política i la societat estan polaritzades i que és normal trobar-se a persones que “desconfien dels mitjans”. Per tal de recuperar la confiança dels ciutadans, reclama “separar els fets del soroll” i apostar per la qualitat, mentre que Waleed Aly, presentador del canal de televisió australià Ten Network, reivindica “la importància de la diversitat dels periodistes a les redaccions”.  “No es pot manipular la informació perquè l’audiència vegi el món com nosaltres creiem que és”, ha afegit Ulrik Haagerup, director de Constructive Institute.

Explicar la veritat

Davant de la pèrdua de confiança en els mitjans, Clarissa Ward, corresponsal internacional de la CNN, s’ha mostrat també partidària de fer alguna cosa per evitar que el desencís de la ciutadania vagi a més i, en aquest sentit, ha realitzat una sèrie de recomanacions. La primera és molt senzilla: “Hem de fer-ho bé, no ens podem tornar a equivocar. Les paraules han de ser precises”.

A més, ha advertit que, davant de l’obsessió per ser els primers a publicar una notícia, assumint el risc que hi hagi algun error, “la gent recordarà qui es va equivocar i no qui va ser el primer”. La segona recomanació és que ens centrem a explicar la veritat. Admet que “tots els mitjans informen de manera esbiaixada”, ja que “ningú és completament imparcial o neutral”. Ara bé, el que no està disposada a acceptar és que hi hagi qui diu que la veritat o els fets no existeixen o qui intenti erosionar-los. Finalment, Ward aconsella aprofitar les oportunitats que ens ofereixen la pluralitat de veus i les plataformes tecnològiques per tenir un major impacte i arribar a audiències diferents.

 Clarissa Ward, corresponsal internacional de la CCN, al NewsXchange | Foto: Stefano Santucci

Lluita contra les fake news

El 85% dels europeus creu que les notícies falses són un problema, segons l’Eurobaròmetre de la Comissió Europea. Tot i això, la part bona és que cada cop hi ha més iniciatives per a combatre-les. Els ponents del NewsXchange n’han destacat Faktisk –impulsat conjuntament pels principals mitjans de Noruega– o News Guard, que és una extensió del navegador que indica la fiabilitat del mitjà i si anteriorment ha publicat notícies falses.

També hi ha parlat Estelle Cognacq, directora adjunta de la redacció de France Info, que ha remarcat la importància del fact checking i del double check. Aquest darrer concepte el posen en pràctica fins i tot amb la informació que prové de les agències de notícies. Cognacq afirma que hi desconfien i que per això s’asseguren que el contingut dels teletips sigui cert, comprovant-lo tot de nou. De tota manera, considera que a dia d’avui “combatre les fake news és impossible i que, per tant, el que podem i hem de fer és dir la veritat i ser rigorosos”. La directiva de France Info afegeix que “ser el primer a donar una notícia ja no és una prioritat per a nosaltres. Ara volem guanyar-nos la confiança de l’audiència i verificar la informació és clau per aconseguir-ho”.

Conviure amb les plataformes

Els gegants tecnològics han estat un dels focus de les crítiques, sobretot Facebook. Segons Tanit Koch, cap de redacció del canal alemany RTL, “Facebook no és el culpable que hi hagi notícies falses, però sí de la seva amplificació i de permetre que els que les propaguen se’n surtin”. Per la seva banda, Brendan Cox, consultor i impulsor de Survivors Against Terror apunta que “les plataformes tecnològiques no són neutrals, estan prenent decisions editorials sobre el que veiem al nostre News Feed. Hi tenen responsabilitat”.

I Facebook, present al NewsXchange, s’hi ha defensat, admetent alguns errors. “Confiar en Facebook pot ser, de vegades, difícil, però estem compromesos amb un periodisme fort i independent”, ha afirmat Jesper Doub, director de les relacions amb els mitjans de la companyia a Europa, Àfrica i l’Orient Mitjà. També ha explicat que han treballat molt per lluitar contra la desinformació  i les fake news i ho continuaran fent, especialment tenint en compte les properes eleccions presidencials als Estats Units que tindran lloc el 2020.

“És just criticar-nos pel que va passar el 2016 (durant els darrers comicis), però hem millorat”, va reconèixer Doub. També ha recordat que la seva missió continua sent connectar a la gent i que gràcies a la plataforma, amb més de 2.300 usuaris a tot el món, els mitjans arriben a una major audiència.

En qualsevol cas, el toc d’humor l’ha posat el periodista britànic James Ball, que ha bromejat dient que “Facebook i el periodisme tenen una relació terrible. Si fossin una parella, tothom els hagués dit que ho deixessin estar”.

Aprofitar la intel·ligència artificial

L’European Broadcasting Union ha presentat al NewsXchange un informe sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en els mitjans i una de les primeres conclusions és la por o reticències que hi ha en un primer moment. De fet, dos de cada tres caps de redacció es mostren preocupats pels efectes de l’automatització. Ara bé, durant la presentació, els ponents, Maike Olij i Atte Jääskeläinen, n’han volgut destacar les oportunitats. Per exemple, l’anàlisi d’enormes quantitats de dades amb una velocitat que a dia d’avui els humans no podem assolir, la creació i traducció de continguts –més aviat senzills– o la personalització de la distribució.

Com a exemple d’una iniciativa positiva, els autors han esmentat una eina de la Universitat de Standford que es basa en la intel·ligència artificial per a detectar i analitzar continguts esbiaixats i denunciar-ho. L’automatització aporta coses bones, però també reconeixen que té un costat fosc. Per exemple, contribueix a crear vídeos manipulats o deepfakes i alhora ens ajuda a detectar-los.

Sigui com sigui, Olij i Jääskeläinen coincideixen que els periodistes no seran substituïts per la intel·ligència artificial, però moltes tasques seran automatitzades. “I no hi ha alternativa, no ens podem quedar fora”, haurem de conviure-hi, adverteix.