El passat diumenge vam votar en les eleccions municipals i europees. Un mes abans, el 28A, vam fer-ho en les eleccions generals al Congrés i Senat. La pregunta és: realment vam votar allò que desitjàvem? O potser la nostra decisió estava influïda pels mitjans? Des de mitjans del segle XX, acadèmics i experts han realitzat diferents estudis que, malgrat no oferir una conclusió clara, sí expressen una relació entre els mitjans emprats per informar-se i el partit al qual es vota.

El que sí sembla una realitat és el fet que estar informats -consumir informació als mitjans, siguin aquests els que siguin- anima a votar. A mode d’exemple, el politòleg Pablo Simón explica en un article com, avui en dia, estem actualment davant un jovent que “no llegeix el diari tant ni de lluny com els seus pares, sinó que l’ha substituït per la televisió, un mitjà que aprofundeix molt menys en la política”. D’aquí se’n deriven els alts nivells d’abstenció entre els més joves. I és una tendència a nivell mundial. Un exemple molt conegut és la votació del brexit: els menors de 25 anys eren, alhora, els més partidaris de romandre dins la Unió Europea,  i van ser els qui menys van a anar a votar el dia del referèndum.

Consumir informació als mitjans, doncs, ens determina a una major participació a les eleccions. La següent qüestió és si els mitjans que escollim per informar-nos també determinen el nostre vot. Aquí les conclusions no són tant clares. La resposta més curta que es pot donar és: sí, els mitjans pels quals ens informem ens influeixen en el vot però l’efecte depèn també d’altres variables com el nostre nivell educatiu, la nostra edat i la nostra fidelitat de vot.

Un experiment realitzat a Washington DC fa 13 anys va intentar resoldre el dubte de si és l’elecció de mitjà el que influeix la ideologia o al contrari. Poc abans d’unes eleccions, més de 1.000 voluntaris van participar en aquest experiment. Després d’una enquesta prèvia, a la meitat d’aquestes persones se’ls va assignar que llegissin des d’aleshores fins a les eleccions el Post (mitjà demòcrata segons els investigadors) i a l’altra meitat elTimes (mitjà republicà). La conclusió va ser que haver llegit el diari assignat sí va influenciar en la seva elecció el dia dels comicis.

A més indecisió, major influència

A Espanya i Catalunya, les enquestes post-electorals tant del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) com del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) respectivament també reflecteixen una relació entre el mitjà que un espanyol o català escull -especialment si parlem de televisió- i el partit al qual es vota. Amb un nivell cada vegada més creixent d’indecisos als darrers comicis -tant el 28A (42%) com el 26M (entre el 21% i el 36% segons el municipi)-, la campanya electoral en sí mateixa i qualsevol informació apareguda als mitjans cobren més importància a l’hora de definir l’opció escollida pels ciutadans. Si bé un estudi publicat pel The Washington Post revela que els debats electorals no influeixen gaire en el vot, sí ho fa “la visió del mitjans sobre el debat”. És a dir: ens afecta què diu el diari o els informatius que va guanyar el debat.

La conclusió, doncs, és que malgrat entre la gent amb més estudis i de major edat la influència és menor, els mitjans de comunicació que escollim per informar-nos marquen la nostra decisió de vot. Excepte aquells que sempre voten al mateix partit -màxima fidelitat de vot-, escoltar o llegir informacions en un determinat mitjà poden fer variar l’orientació del vot. Un darrer exemple: segons detalla Politikon, els qui van escollir La Sexta o Cuatro per informar-se durant el 2015, tenien entre un 5,5% i un 13% més de possibilitats d’acabar votant a Podemos a les eleccions generals de desembre d’aquell any.

Xarxes socials, nou canal d’influència

En els darrers anys, les xarxes socials s’han convertit en un canal d’informació política, amb especial intensitat entre els joves, tal com demostra el darrer Digital News Report, del Reuters Institute. El més sorprenent és que aquestes xarxes socials, especialment Facebook i Twitter, tenen una alta capacitat d’influir en el vot dels electors. Tal com demostra un estudi de l’agència de màrqueting digital Elogia (publicat un dia després de les eleccions del 28A), 1 de cada 4 espanyols va afirmar que les xarxes socials havien influenciat el seu vot i un altre 44% va reconèixer que ho va fer parcialment. Només un 33% dels enquestats no va anar a les urnes influenciat pel que havia vist, llegit o escoltat a les xarxes socials.

Els diferents analistes, com els d’Elogia, alerten que el perill de les xarxes socials és la manca de filtres i l’abundància, especialment en període electoral, de les conegudes com fake news. En aquest sentit, són els joves els més vulnerables ja que, per una banda i tal com s’ha esmentat, són els més ‘desinformats’, i de l’altra, quan s’informen ho fan a través d’aquestes xarxes socials i no sempre de fonts com mitjans o perfils de periodistes (un 79% dels joves entre 18 i 29 anys segueixen activament la política per mitjà de les xarxes socials segons el mateix informe d’Elogia).

Aquest ús intensiu de les xarxes socials pot cronificar el fet que els joves no “aprofundeixin” en la informació política el que, en paraules de Pablo Simón, pot intensificar la ja existent “bretxa generacional” a les urnes. “Existeix tota una generació que ens veiem destinats a que siguin les generacions més grans les que decideixin per nosaltres”, expressa Simón.

En un context on la fidelitat de vot s’esvaeix, el nivell d’indecisos creix i els mitjans de comunicació i xarxes socials prenen un paper important. En definitiva: si en aquestes darreres eleccions has estat un dels milers d’indecisos, és possible que els mitjans de comunicació que consumeixes a diari hagin influït, ni que sigui en part, en el teu vot.