La proliferació de notícies falses ja és més que una realitat, és un nou paradigma que nodreix la base de la desinformació i el descrèdit del periodisme. La rapidesa amb què els continguts es difonen a través d’internet i les xarxes socials, juntament amb la precarietat dels mitjans de comunicació i el ritme trepidant que imposa la digitalització, han abonat el creixement exponencial de les fake news a l’Estat espanyol.
Per aquest motiu, el dimecres 21 de novembre va tenir lloc una taula rodona sobre l’impacte social de la propagació de fake news i la postveritat al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Organitzada dins el XV Festival de cinema i drets humans de Barcelona, s’hi van exposar alguns els principals problemes de la proliferació de notícies falses i es va apuntar com, des dels mitjans de comunicació, se’n pot minimitzar l’impacte.
A la taula rodona van assistir-hi diversos periodistes i experts en comunicació com Cristina Ribas, directora de comunicació digital de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Ràfols, president del Sindicat de Periodistes de Catalunya, Toni Navarro, director del XV Festival de cinema i drets humans de Barcelona i Josep Carles Rius, exdegà del Col·legi de Periodistes i president de la Fundació Periodisme Plural.
Ribas va explicar que, tot i que sempre han existit les notícies falses, amb l’arribada d’Internet, aquestes han proliferat com mai. “Però també és precisament usant Internet que, avui dia, està a l’abast de tothom desmentir les fake news”, va comentar. Així mateix, assenyalava una culpabilitat compartida a l’hora d’alimentar les fakes news. “Hem de ser conscients que aquí hi juga tothom: polítics, mitjans, lobbies poderosos i els propis usuaris. Per això cal que deixem la hipocresia de banda i ens traiem les caretes”, criticava.
Ribas també es va lamentar de la perillositat que pot tenir una mala praxi informativa a l’hora de propagar informació. “De fet, de la desinformació a les fake news hi ha un pas i, tot sovint, queda difús. I lamentablement ho podem comprovar cada dia”, advertia. Per això, una de les principals solucions a l’hora d’evitar o controlar la proliferació de les notícies falses rau, precisament, en formar a una ciutadania crítica i ben informada, que sigui capaç de detectar els paranys de les notícies falses.
Espanya, medalla d’or en desinformació
Per la seva banda, Toni Navarro explicava que existeix una debilitat i una certa desprotecció social a l’hora d’assumir i processar totes les fake news que proliferen en l’àmbit de la comunicació i que impacten diàriament sobre la societat.
De fet, segons un estudi publicat per la Universitat d’Oxford, els mitjans de comunicació de l’Estat espanyol són els menys creïbles de tots els països consultats a Europa. Si bé és cert que amb l’ús d’internet i la immediatesa es va apreciar un creixement exponencial de fake news arreu, no tots els països europeus tenen la mateixa qualitat informativa. Això doncs, a què es deu aquesta poca credibilitat dels mitjans espanyols?
Tots els ponents van coincidir en què la precarització del sector és, probablement, un dels principals problemes. La font d’ingressos de la majoria de mitjans de comunicació ha canviat i, actualment, ja no és la publicitat. Això ha polaritzat els mitjans de comunicació i molts d’ells s’han vist empesos en sustentar-se en empreses privades, lobbies de poder i partits polítics. Aquest fenomen, sumat a la manca de recursos en la qual treballen molts periodistes i, per tant, suposa un empitjorament de les pitjors condicions laborals, afecten a l’elaboració de les notícies i el seu contrast i rigor.
Toni Navarro, Francesc Ràfols, Joan Carles Rius i Cristina Ribas, a la taula sobre fake news i el seu impacte social, el passat 21 de novembre | Foto: Silvia G. Farreny
Anhels de postveritat
Per Francesc Ràfols, la responsabilitat i importància de protegir-se de les fakes news també recau sobre els mateixos usuaris, el seu esperit crític i una educació ciutadana que el sustenti i ajudi a detectar els principals paranys de les notícies falses. Així mateix, reafirmant l’estudi de la Universitat d’Oxford, Ràfols ho té clar: “Les fakes news no són un fenomen nou. De fet, la mentida prolifera sustentada en els interessos dels diferents lobbies i agents de poder, que existeixen des de fa molts anys”. “Així, –va prosseguir–un dels principals problemes de l’Estat espanyol és que la majoria de mitjans treballen per algun d’aquests interessos poderosos”, concloïa.
D’aquesta manera, la propagació de les fakes news no només es veu sustentada per les xarxes socials, que l’escampen pol·linitzant els anhels de postveritat d’alguns ciutadans, sinó també dels principals lobbies de poder a través de mitjans convencionals, fins fa poc amb una forta càrrega de credibilitat social.
Per a Ràfols, una de les millors maneres d’evitar aquest fenomen és a través d’una formació de qualitat, que brindi a la població eines i sentit crític per a protegir-se de les informacions i notícies falses. “I això només es pot aconseguir impulsant mesures legislatives des del govern, que donin pes i importància a la comunicació”. A més a més i en aquesta línia de treball, des del Sindicat de Periodistes, actualment també s’està divulgant una guia per combatre la desinformació a l’era de la postveritat, elaborada i editada per la Federació Internacional de Periodistes (FIP), on s’explica com lidiar amb les fake news, com enfrontar-s’hi al dia a dia i diferents maneres de combatre-les.
Instrumentalització política
Per la seva part, Josep Carles Rius explicava que la perillositat d’aquest nou fenomen, rau, precisament, en posar en dubte la tasca nuclear dels periodistes: la defensa de la veritat. Per Rius la solució passa principalment pels periodistes. “S’ha de saber fer autocrítica des dels mitjans i no culpabilitzar només als polítics o a la manca de crítica de la població, ja que hi ha molts mitjans que no fan el seu paper de cercadors de la veritat, fomentant la crisi de confiança que existeix”, va criticar. “La instrumentalització política dels mitjans és, probablement, un dels principals motors de les fake news”, es va lamentar.
Rius també apuntà a la postveritat com un dels principals propulsors de les fake news. “Hi ha una part de la població que rebutja la veritat, que es creuen les fake news perquè, simplement, els interessa la realitat que ofereixen ja que simpatitzen amb les seves idees, creences o prejudicis”, va assegurar.
Segons Rius, alguns exemples de postveritat els trobem en les campanyes de Trump, Bolsonaro, Salvini o amb el propi Brèxit. El president de la Fundació Periodisme Plural va explicar que la base on se sustenten les fake news són, precisament, aquests lectors i espectadors que busquen completar una realitat fictícia amb notícies falses basades en les emocions, els prejudicis o els interessos propis, entre altres aspectes.
“La tasca central i nuclear del periodisme és la defensa de la veritat, i amb aquest nou fenomen no només la posa en dubte, sinó que també posa en dubte la qualitat democràtica”, es lamentava Rius, que també va apuntar als governs com els motors de canvi que poden aturar aquest nou paradigma de desinformació.