Internet s’ha convertit en la font de comunicació i informació global per excel·lència. Ens ha canviat el món, ha revolucionat la forma d’entendre i veure les coses i ha implicat un gran pas tecnològic i evolutiu en la societat. L’usuari és portaveu de les seves idees, les seves opinions i s’han creat diferents comunitats col·laboratives que beneficien a tots i no només a uns quants. Arribats a aquest punt, el passat 14 de desembre, la Comissió Federal de Comunicacions (FCC), –que té com a president al republicà Ajit Pai, nomenat per Donald Trump–, va aprovar (per tres vots a favor i dos en contra) el projecte anomenat ‘restaurar la llibertat a Internet’ amb l’objectiu d’eliminar la neutralitat de la Xarxa als Estats Units.

Si finalment aquest 2018 s’aplica aquesta llei als Estats Units, els primers perjudicats seran els ciutadans dels EUA. A Europa, de moment la llibertat d’accés està garantida gràcies a una normativa i un reglament d’obligatori compliment de tots els països membres de la UE. I sembla que no hi ha intenció de modificar-ho. Tot i això, molts serveis que utilitzem provenen dels Estats Units –des de Facebook fins al mateix Google– i, per tant, allò que facin les operadores en aquell país pot acabar repercutint a la resta del món.

Dues velocitats

La idea d’una Internet lliure, sense censures, fou aprovada per la mateixa FCC al 2015, durant l’Administració Obama, amb l’objectiu d’oferir un tractament equitatiu de tràfic de continguts web per a tots els internautes. Es considerava la Xarxa com un servei públic i apostava per garantir l’accés universals als continguts de la Xarxa.

A partir d’ara, en canvi, la forma en què es distribuirà la informació serà de dues velocitats ja que els grans proveïdors (Verizon, Comcast i AT&T) dels Estats Units podran cobrar pel temps de navegació o forçar als usuaris a pagar unes tarifes extres per accedir a certes webs. La mesura, una demanada d’aquests proveïdors, implicarà un sistema de diferents velocitats. O el que és el mateix: la fi de la igualtat dels usuaris.

El mateix dia que es va aprovar la llei, la companyia nord-americana de telecomunicacions AT&T feia públic un comunicat on afirmava estar en contra dels principis establerts per la FCC. “No bloquegem llocs web, ni censurem contingut en línia, ni escanyem o degradem el tràfic en funció del contingut, ni discriminem injustament en el nostre tractament del tràfic d’Internet”, deia el comunicat. Però la seva declaració es contradiu amb el que van fer el 2015, quan es van mostrar contraris a la llei que garantia la neutralitat de la Xarxa.

Benefici d’uns pocs

La decisió de la FCC va ser aplaudida per les companyies de telecomunicacions i implica l’activació d’un monopoli de les empreses que controlen Internet, que tindran l’avantatge per accelerar l’accés als seus continguts. En canvi, les grans companyies de banda ampla com Netflix, Facebook, Spotify, Amazon i Google es troben davant una gran frustració i corren un risc important de perdre usuaris.

“Crec que Internet començarà a assemblar-se molt més a la televisió per cable”, advertia Tim Ryan, congressista demòcrata d’Ohio, en un vídeo elaborat pel Business Insider, web nord-americà de notícies financeres i comercials. “Hi haurà –afegia Ryan– un carril ràpid per a alguns, i si hi ha un carril ràpid, també hi ha un carril lent. De manera que determinaran qui entra en el carril ràpid i qui queda relegat al carril lent o no tindrà cap accés”.

Moltes empreses de serveis en línia hauran de pagar a canvi d’oferir els seus continguts a màxima velocitat. Això suposa una Internet a dues velocitats. La xarxa social Vimeo, que permet compartir i emmagatzemar vídeos digitals d’alta qualitat, va realitzar un vídeo (“Per què necessitem la neutralitat de la xarxa?”) on deixava clar que la decisió de la FCC és una gran amenaça a la Internet oberta i gratuïta. En el vídeo es mostra com les poques empreses que controlaran la xarxa tindran el poder de bloquejar el tràfic, cobrar per un servei prioritari i afavorir el seu propi contingut. Segons Vimeo, multinacionals com Google o Facebook podran pagar aquestes tarifes, però, què passarà amb les petites companyies que corren el risc de ser limitades en la navegació?

Ajit Pai, president de la Comissió Federal de Comunicacions | Foto: Lance Cheung

Peatge pels usuaris

Les diferències, doncs, seran entre els que paguen i els que no. Un dia després d’aprovar-se la llei, el corresponsal d’El País als Estats Units, Jan Martínez Ahrens, publicava un article en el qual distingia als usuaris entre “rics i pobres. Ràpids i lents”. Qui pagui, serà un usuari VIP. Qui no, es veurà limitat a navegar per la Xarxa amb molts serveis i continguts restringits.

Quan viatgem en avió, per exemple, el que paga un bitllet de business class pot accedir a uns beneficis majors, ja sigui un seient més còmode, un millor servei i més ràpid… és a dir, una prioritat pel simple fet de pagar més. En canvi, els altres tenen un servei econòmic però sense avantatges de cap mena. De la mateixa manera, els internautes que no puguin pagar passaran a formar part de l’audiència passiva, un dels rols que en el seu moment havíem deixat enrere gràcies a la neutralitat de la Xarxa.

El periodisme local, perjudicat

I tot això, com afectarà al periodisme? Tot apunta que el periodisme local nord-americà també es veurà amenaçat. L’11 de desembre, tres dies abans de la polèmica votació, Adam Hersh, estudiant de l’Stanford Center for Internet and Society i economista sènior d’American Progress, –organització d’investigació i promoció de la política pública progressiva dels EUA–, va publicar un article on advertia que els proveïdors de serveis d’Internet potser no donaran a les notícies locals “una segona oportunitat”.

Segons Hersch,  la tarifa que es demanarà per navegar amb prioritat és un cost que els proveïdors de notícies locals no podran pagar, situant-los així en una posició de desavantatge enfront de proveïdors de continguts com Google o Facebook, competència directa a causa que els usuaris s’informen més per notícies soltes que troben a les xarxes socials que no pas per la mateixa pàgina web dels mitjans. Els mitjans locals enforteixen les comunitats i les mantenen informades i connectades, a més de destapar informació que altres mitjans més grans mai s’haguessin interessat per publicar. Per tant, perdre la viabilitat provocarà, segons Hersh, una Internet amb menys espai per les notícies de proximitat.

Són moltes, doncs, les conseqüències d’aquesta nova llei de l’Administració Trump. Un cop aprovada, només hi haurà dos maneres d’impedir la seva aplicació: els tribunals i una nova llei. Però cap de les dues opcions sembla tenir, a curt termini, gaires possibilitats d’èxit. Definitivament, Internet es troba a la corda fluixa.