La precarietat al periodisme és un fet denunciat i quasi inqüestionable des de fa anys. A finals del 2015, una enquesta realitzada per Report.cat apuntava, entre altres dades, que més de la meitat dels periodistes catalans se sentien explotats a la seva feina (53,6%). Però si, dins la professió, hi ha un col·lectiu pel qual el dia a dia es fa encara més dur aquest és el dels autònoms. A banda de sentir-se més explotats que la mitjana (60%), un 71% dels freelance diuen no estar fent el tipus de periodisme que els agradaria i 9 de cada 10 confessa que no tenia pensat ser autònom al iniciar la seva carrera professional.
A banda de les dades que revelen les enquestes, els autònoms tenen, respecte als professionals assalariats, majors dificultats en les seves condicions laborals. Treball en negre, falsos autònoms, condicions molt precàries… cada cop són més els treballadors que veuen com se’ls recomana ser autònoms per aconseguir una feina que no estarà ben remunerada i on el periodista haurà d’assumir els costos de treballar pel seu compte. Aquesta va ser una de les denuncies que a mitjans de juny es van poder escoltar al primer Congrés de les Professions, organitzat pel Col·legi de Periodistes, el de Disseny Gràfic, el de Publicitat i Relacions Públiques i el de l’Audiovisual.
En una taula dedicada als aspectes relacionats amb el treball autònom i la relació amb Hisenda i Seguretat Social, la presidenta de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC) , Sandra Zapatero, va reclamar a les institucions la falta d’un epígraf concret per als professionals de la comunicació com a primer pas per dotar de millors condicions laborals als periodistes i altres professionals del sector que treballen per compte propi. A dia d’avui, l’epígraf al qual la majoria de periodistes autònoms s’adscriu és el que fa referència als “pintors, ceramistes i escultors”. “Els professionals necessiten estar ben representats davant l’Administració”, va denunciar Zapatero.
Durant la jornada també es va parlar d’un dels temes que més dubtes genera entre els periodistes freelance, com és la poca claredat a l’hora d’aplicar IVA. “És molt complex determinar a què s’aplica i a què no”, apunten des de la CTAC, tot i que consideren que quan es tracta de “redacció de textos per mitjans de comunicació” és clar que no s’aplica l’IVA, mentre que els treballs relacionats amb la comunicació corporativa impliquen, en línies generals, l’aplicació de l’impost.
Tant Zapatero com la resta de ponents van criticar l’absència al Congrés dels representants d’Hisenda i la Generalitat que havien sigut convidats. Precisament Zapatero portava en la seva presentació una llista de cinc regulacions que el sector dels freelance a la comunicació necessita. Entre aquestes, a banda de l’epígraf concret i la clarificació de l’IVA, destaquen la revisió dels convenis col·lectius i una major lluita contra l’intrusisme laboral.
Tot junt provoca una situació asfixiant per als treballadors freelance. Segons l’Informe Anual de la Professió Periodística, editat per l’Asociación de Prensa de Madrid (APM), en el darrer any s’han incrementat un 60% els periodistes que realitzen algun treball com autònom i el 73% d’aquests afirmen que ser autònom serà la clau del futur.
Major precarietat entre freelance
Durant la jornada també es va reflexionar sobre les causes de la precarietat als sectors representats al Congrés i, més concretament, entre els treballadors autònoms. Per a Zapatero, l’anomenada ‘tarifa plana’ per treballadors per compte propi –50€ de quota fixa durant els primers mesos i augment progressiu–, és una trampa que no soluciona gaire la situació. “La tarifa plana és un caramel molt dolç, però no ens enganyem: als sis mesos ja no són 50€”, advertia la representant de CTAC, que mostrava com el 20% dels autònoms abandonen aquesta situació laboral als 18 mesos, quan s’acaben totes les bonificacions. A més, dels que continuen treballant per compte propi, el 85% cotitza la base mínima.
Altres dades que corroboren el que adverteix Zapatero són, per exemple, les de la Federación de Trabajadores Autònomos (ATA), que aquesta primavera advertia que la majoria dels periodistes que s’han donat d’alta com autònoms en els darrers vuit anys s’han vist obligats a acceptar treballs precaris i mal remunerats. “Darrerament estem veient com sorgeixen alguns periodistes autònoms als quals obliguen a prestar serveis ridículs i que no estan en consonància amb la seva feina”, lamentava el president d’ATA, Lorenzo Amor, durant la presentació de les dades.
Relacionat amb la precarietat que va planejar en els discursos durant tota la jornada està el fet que, en paraules de Jordi Camallonga, de la UGT, es troben “moltes persones preparades” i poca oferta laboral, el que provoca precarietat perquè quan una empresa busca treballadors, “té molt on escollir”. “El panorama és desolador i les perspectives és que vagi a pitjor”, lamentava Jesús del Hoyo, degà del Col·legi de Dissenyadors Gràfics. Per mirar de fer front a aquesta situació, Camallonga va fer una crida als diferents col·legis professionals organitzadors de la jornada per a que replantegin “el seu paper davant la nova realitat”, recomanació que va ser ben acollida pels representants dels diferents col·legis. “No hem de mirar les coses que ens diferencien, sinó allò que ens uneix”, va reivindicar Marta Fernández, degana del Col·legi de l’Audiovisual, que espera que a partir d’ara els col·legis “uneixin esforços per canalitzar-los” en reivindicacions conjuntes. La lluita contra la precarietat i la regulació de la situació dels treballadors autònoms són els dos primers reptes marcats a l’agenda.
