El paper de les dones als espais d’opinió dels mitjans de comunicació catalans està lluny de la paritat. Aquesta és la principal conclusió de l’informe del grup #OnSónLesDones, presentat el passat dimarts al Col·legi de Periodistes per les periodistes Natza Farré, Gina Diéguez i Fulvia Nicolàs i que ofereix un recompte estadístic de la presència de dones a les tertúlies televisives i radiofòniques així com als articles d’opinió dels mitjans escrits.

La clau per entendre la presència femenina en aquest tipus d’espais és, segons les dades ofertes, la titularitat del mitjà en qüestió. Els públics tenen xifres que són properes o arriben a la paritat, mentre que els privats són els que deixen a les dones en una situació de major inferioritat.

Prova d’això és que la presència de dones a les tertúlies de RAC1 els darrers sis mesos se situa en un 27% dels col·laboradors. En canvi en els diferents espais de Catalunya Ràdio, la xifra ascendeix fins el 37%, fregant doncs el 40%, considerat el llindar de la ‘paritat tècnica’. Malgrat tot, l’emissora del grup Godó és l’únic mitjà privat que se salva de les crítiques per la manca de paritat ja que els altres encara tenen percentatges més baixos.

En el cas de les televisions, TV3 sí assoleix el 40% de presència femenina mentre que 8TV es queda en un 23%. Per la seva part, als diaris impresos i digitals, l’espai dedicats a articles d’opinió signats per dones es limita a un 18% i 21% respectivament. “Tots ells són de titularitat privada”, insisteixen les autores de l’informe.

Des d’OnSónLesDones celebren les dades dels mitjans públics i es mostren optimistes amb l’evolució de Catalunya Ràdio i TV3, però recorden que queda molta feina a fer als mitjans de titularitat privada. “Que menys d’un de cada cinc articles d’opinió publicats estigui firmat per una dona és, a aquestes alçades del segle, tan inexplicable com indignant”, denuncien a l’informe.

El Nacional, el mitjà menys equitatiu

El recompte realitzat per OnSónLesDones –que engloba els últims sis mesos del 2016 i del qual es van presentar les primeres conclusions el passat novembre– mostra com La Vanguardia i El Periódico són els dos diaris impresos que menys espais d’opinió dediquen a les dones (un 17% en ambdós casos). Però, sens dubte, la crítica més forta se l’emporta un digital, El Nacional, on la presència d’articles opinatius signats per dones no arriba ni al 10%. Des del col·lectiu es critica que el seu director, José Antich, presentés el març passat el digital com un espai on es “donarà veu de forma equilibrada a la societat catalana” però, pel que sembla, en la igualtat de gènere, no està sent així.

A la resta de mitjans escrits la situació de la dona no és gaire millor: només Nació Digital supera el 30% de presència femenina i entre els mitjans impresos tan sols l’ARA arriba al 20%. Respecte a la ràdio i a la televisió, els percentatges són més equitatius, tot i que es manté la diferència encara existent entre mitjans públics i privats.

Vulneració de la llei

Durant l’acte, al qual varen assistir en primera fila la directora de l’ARA, Esther Vera, la directora de Nació Digital, Karma Peiró, i la periodista de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, les periodistes d’OnSónLesDones van recordar que el fet de no complir amb la paritat als espais d’opinió va en contra de la Llei d’Igualtat, de 2015, que obliga als mitjans privats que reben algun tipus de subvenció pública a “promoure l’autoria femenina mitjançant mecanismes d’acció positiva”.

Així, des del grup no només fan una “crida als professionals dels mitjans” per “promoure l’opinió de les dones” sinó que també demanen “a les institucions catalanes perquè obliguin als mitjans infractors a complir” la llei i acabar així amb una situació que, alerten, “infrarepresenta, infravalora, i en alguns casos menysté” les dones.

En una segona part de l’acte, Peiró, Terribas i Vera van participar en un debat on es van buscar iniciatives per millorar la presència femenina als espais d’opinió. Atenta al debat estava la consellera d’Afers Socials, Dolors Bassa, que va reclamar “l’espai que les dones mereixen” des del seu compte de Twitter. Lidia Heredia, també present al debat, va celebrar l’existència del col·lectiu OnSónLesDones com un element de pressió mentre que Diéguez va recordar que el recompte ha estat dels espais opinatius perquè, precisament, aquests “generen opinió” entre la societat.

Pressió des de les xarxes socials

El grup #OnSónLesDones, format per una cinquantena de dones, es va constituir el juny de 2016 per treballar en estudis com el presentat aquest dimarts al Col·legi de Periodistes, on es denuncia l’actual situació als mitjans de comunicació i es reclama una paritat real en la professió. Amb l’ajuda de la difusió que donen el seu canal de Facebook i compte de Twitter, a més d’un bloc on es poden consultar tots els informes generats, la filosofia de treball del grup és “treballar per demanar que es doni veu i s’escolti les dones expertes als mitjans de comunicació del nostre país”.