Aquest dijous ha estat presentat l’Informe de la Professió Periodística 2016 que cada any edita l’Asociación de Prensa de Madrid (APM) i que ja s’ha convertit en un referent al sector. En aquest edició es confirmen algunes tendències, com l’augment del percentatge de professionals autònoms, especialment als mitjans de comunicació, el pessimisme dels propis periodistes respecte el futur dels diaris impresos i l’increment de lectors i usuaris als mitjans digitals. “Els canvis que s’anunciaven ja estan entre nosaltres”, apunta Victoria Prego, presidenta de l’APM, a les primeres pàgines de l’informe.
L’informe també apunta cap a una concentració de l’ocupació en la comunicació corporativa, el que per Prego és sinònim d’oportunitat. “És evident que les ofertes de treball per periodistes no descendiran, tot al contrari, poden augmentar, tot i que sí es diversificaran”, explica. En aquest sentit, el dossier també revela quins són els mitjans preferits per la societat per informar-se i on s’inverteix la publicitat.
Des del Report.cat presentem les principals conclusions d’aquest document, amb especial atenció a les tendències del sector i a les condicions de treball dels professionals.
Autònoms per necessitat
El context professional està obligant cada cop a més periodistes a fer-se autònoms. Si el 2015 el percentatge de freelance era del 25,6%, aquest 2016 s’ha incrementat fins al 26,8%. Un lleuger ascens que confirma una tendència que es dibuixa des de l’inici de la crisi econòmica. La dada és molt més alta en el cas dels fotoperiodistes i càmeres, el 63,9% dels quals treballem per compte propi
En aquest sentit, el més preocupant de l’informe, i que coincideix amb l’enquesta que Report.cat va elaborar fa més d’un any, és el fet que el 75,1% dels freelance admeten ser-ho “forçats per les circumstàncies”. Es quasi un punt percentual més que l’any 2015 i una mostra de com han canviat les redaccions els darrers anys, amb un increment “preocupant” dels falsos autònoms, tal i com assenyalen des de l’APM.
Font: APM
En qüestió de salaris, la diferència entre els periodistes autònoms i els contractats es deixa notar. Mentre més del 75% dels professionals amb contracte situen els seus ingressos mensuals entre els 1.000 i els 3.000 euros, el 32,8% dels autònoms que treballen per mitjans cobren menys de 1.000 euros al mes.
En el cas de la comunicació corporativa, el 67,5% dels professionals contractats cobra més de 1.500€ al mes i només un 9% cobra menys de 1.000€. Així, la situació dels autònoms en aquest àmbit és fins i tot una mica més precària que entre els que treballen per mitjans.
La inestabilitat laboral associada als freelance es deixa notar a l’hora de tractar amb possibles pressions, tant externes al mitjà com internes. Mentre un 74,8% dels periodistes contractats afirmen haver cedit en alguna ocasió a pressions, en el cas dels autònoms el percentatge ascendeix fins el 81,9%.
Pel que fa al tipus de mitjà, els autònoms es concentren als mitjans nadius digitals i a les revistes, mentre que els periodistes amb contracte treballen a la televisió, la premsa diària en paper i la ràdio.
Font: APM
Jovent optimista, veterans realistes
Si alguna cosa està canviant, segons l’informe de l’APM, és l’optimisme entre els professionals, especialment entre els més joves, que semblen molt confiats davant els nous reptes de la professió. És així com s’explica que hagin incrementat un 8,9% els matriculats a llicenciatures i graus de Periodisme entre el curs 2014/15 i el 2015/16.
A més, entre els que acaben la carrera i es troben davant el moment de buscar la seva primera feina al sector, s’ha més que triplicat en un any el nombre de joves que estan segurs que trobaran feina aviat. Però el percentatge de optimistes moderats (els qui creuen que tenen alguna possibilitat de treballar en el periodisme) també ha patit un augment important: del 24,1% el 2015 al 42,3% aquest 2016.
Les dades d’atur avalen aquest lleuger optimisme: a Catalunya l’atur del sector va descendir en un 5,4% el darrer any i al conjunt de l’Estat ho va fer un 9,1%. Els que ja tenen feina, però, continuen sent molt escèptics respecte les oportunitats de futur i a les oportunitats laborals de milers de nous periodistes que es llicencien cada any a les facultats. El 74% dels llicenciats creuen que surten masses nous periodistes cada any i un 82,4% consideren que els estudis de Periodisme no s’adeqüen a la realitat de la comunicació actual.
Font: APM
Respecte el futur del paper, crida l’atenció el fet que si be l’any 2012 només un 14% dels periodistes pronosticaven la desaparició dels diaris impresos, aquest 2016 el percentatge ha pujat fins a un gens menyspreable 44% (només un 19% considera que no hi hauran grans canvis a mig termini i un terç dels enquestats creuen que hi hauran canvis dràstics a les redaccions dels diaris).
Autocrítica: sensacionalisme i falta de rigor
Preguntats per quines són les causes per les quals el periodisme esta perdent credibilitat entre la societat, els treballadors de la professió identifiquen, en aquest ordre, bàsicament tres: el sensacionalisme i tendència a l’espectacle dels mitjans, la falta de rigor al no contrastar certes informacions i els interessos econòmics i/o polítics dels principals grups de comunicació. El 79,3% dels periodistes, a més, acusen a la televisió de ser el mitjà que crea la imatge negativa del periodisme.
Font: APM
Font: APM
A la professió continua, a més, una diferència de gènere que s’exemplifica especialment a nivell de salaris. Mentre un 18,5% dels homes amb contracte en un mitjà cobra més de 3.000 euros al mes, només passa en un 8,2% de les dones que es troben en la mateixa situació. En el cas dels gabinets de comunicació, un 16,2% dels homes cobren més de 3.000 euros mensuals per només un 7,7% de les dones.
La televisió, el principal mitjà informatiu
L’informe de l’APM també inclou una enquesta a més de 1.000 persones per conèixer millor com s’informa la societat. La principal conclusió és que els informatius de televisió són la principal font de noticies, especialment pels més grans de 50 anys. La segona opció són els mitjans digitals, sense gaires diferències ni per edat ni per sexe. La que seria quarta opció a nivell general, les xarxes socials, són (amb un 70% d’ús) la primera font d’informació per als joves entre 14 i 24 anys.
Font: APM
La inversió publicitària es continua concentrant, de llarg, a la televisió. Mentre a la premsa s’ha reduït un terç en quatre anys (de 931 milions el 2011 a 617 milions el 2016), la televisió acumula aquest 2016 més de 1.900 milions d’euros (el 2011 es van invertir 2.230 milions). Com a curiositat, la inversió publicitària als mitjans digitals només ha crescut dels 425 milions d’euros de 2011 als 435 milions d’enguany.
I pel que fa a l’audiència, 2016 ha estat l’any de les plataformes de televisió per Internet, que han més que duplicat el nombre d’usuaris respecte l’any anterior i quasi triplicat els usuaris respecte a fa quatre anys. La premsa impresa, per la seva banda, va frenar la caiguda de lectors el 2015 i enguany s’ha estabilitzat.
Sobre el futur dels mitjans digitals, el 71,8% dels periodistes pronostiquen que la publicitat serà la principal font de finançament, seguida de l’opció de pagament per continguts i, en tercer lloc, el contingut patrocinat.
