Text: Adrián Caballero, Sílvia Garcia Farreny, Laura Saula i Jordi Urtasun
Disseny gràfiques: Laia Guarro
L’inici del procés sobiranista de Catalunya es fa difícil de determinar. No obstant això, hi ha un moment que ha quedat com el punt d’inflexió: l’11 de setembre de 2012. Aquell dia1,5 milions de persones, segons dades de la Guàrdia Urbana, col·lapsaren el centre de Barcelona demanant, sense embuts, la independència de Catalunya en la manifestació més important de la història de Catalunya.
Davant l’assistència massiva a la Diada, molts polítics de Madrid van parpellejar amb les imatges que van impregnar pantalles, diaris i ones de ràdio. Què estava passant? Per què, de sobte, tota aquella gent sortia al carrer amb una demanda tan explícita com trencadora? Una ullada a la premsa editada a Madrid mostra com dies abans d’aquell Onze de setembre quasi no es va prestar atenció a les plaques tectòniques socials que feia temps que s’estaven movent a Catalunya. Per això, l’actitud desacomplexadament independentista de tanta gent va fer saltar moltes alarmes davant aquella munió de ciutadans que havien sortit al carrer per reclamar un canvi polític radical.
En aquell context dominat per la sorpresa i un punt d’improvisació, la polèmica va envoltar informacions com la del Telediario 2 de la 1, que va treure la notícia en cinquè lloc, quan ja havien passat vint minuts d’informatiu. Un fet que va incendiar les xarxes socials i que va obligar a la direcció de tve a disculpar-se.
TREBALL EXHAUSTIU
Des d’aleshores, doncs, la cobertura sobre els moments claus del procés iniciat a Catalunya el 2012 ha rebut nombroses crítiques. La prova és que tan sols amb un clic es poden trobar a Internet diferents portades que, sovint, sense necessitat de cap comentari escrit, ja parlen per si soles per les diferències en el tractament.
Però, tan diferent és la informació a un costat i altre del pont aeri? És veritat, tal com adverteixen algunes veus crítiques, que hi ha certes informacions que a un lloc s’obvien i a l’altre es magnifiquen? Fins a quin punt a Madrid donen, més enllà de les evidents línies editorials contràries al procés, un discurs dels fets que no es correspon amb la realitat? O això és un argument injustificat de sectors sobiranistes i el que passa és que a Catalunya s’estan inflant determinades informacions?
Per respondre a aquestes preguntes
sense apriorismes, quatre periodistes de Report.cat –el nou portal que ha impulsat el Col·legi de Periodistes de Catalunya– han analitzat més de 3.000 pàgines de vuit diaris, quatre editats a Catalunya (La Vanguardia, El Periódico, ara i El Punt Avui) i quatre a Madrid (El País, El Mundo, abc i La Razón).
L’elecció d’aquestes capçaleres respon a la capacitat d’influència i a la seva representativitat. En el cas dels diaris editats a Madrid, l’estudi tan sols s’ha centrat en les edicions per a tot Espanya, ja que les informacions tan sols produïdes per al públic català complicaven la metodologia.
Per analitzar si hi ha diferències, o no, en el discurs mediàtic a Catalunya i Madrid, s’han estudiat a fons els moments àlgids del procés i, per tant, els moments de major producció de notícies: les Diades de 2012, 2013 i 1024 i el 9N.
DADES I TENDÈNCIA
Al llarg dels últims temps, ja havien aparegut estudis que apuntaven en aquesta direcció, assenyalant les diferències entre la premsa catalana i la madrilenya, com El tratamiento en la prensa del movimiento independentista en Cataluña de Laura Alonso (Universitat Jaume I de Castelló) o El debate sobiranista en la prensa española, escrit per Gabriel Sánchez i publicat a Cuadernos de Periodistas, revista de l’Asociación de la Prensa de Madrid (apm). No obstant això, l’estudi de Report.cat es diferencia pel major volum d’informació analitzada i pel tipus de metodologia emprada.
I és que en les més de tres mil pàgines estudiades s’han tingut en compte factors qualitatius i quantitatius. Per exemple, per mesurar els espais de textos i imatges s’ha utilitzat una plantilla amb setze quadrants que permetien calcular amb precisió l’espai que ocupaven les informacions. Després, tenia lloc l’anàlisi qualitatiu marcant amb un color determinat la notícia en funció de si aquesta informava de manera favorable, contrària, neutral o sobre la tercera via. Amb aquesta diferenciació es pretén observar, per una banda, el tipus de notícies que han primat els diaris i, d’altra banda, observar si la línia editorial afecta la cobertura de cada mitjà. També es van comptabilitzar les fonts de les informacions i les paraules més utilitzades, cosa que permet estudiar l’ús del llenguatge i la preferència per uns conceptes –com a marcs conceptuals– o uns altres. Finalment, s’ha analitzat el pes i l’ús de les imatges.
DIFERENTS DISCURSOS
La principal conclusió de l’estudi és que, efectivament, existeixen diferents maneres d’explicar el procés sobiranista català i que, a grans trets, no s’està explicant el mateix des dels diaris de Barcelona i de Madrid, tot i que en cadascun dels dos llocs hi ha mitjans més parcials i altres més plurals. Aquesta conclusió se sustenta, sobretot, en l’anàlisi del tipus d’informacions i opinions publicades i, sobretot, en la tendència de les mateixes.
D’aquesta manera, les notícies i opinions que informen des d’un punt de vista favorable (o que incideixen en aspectes positius) del procés tenen una major presència a Catalunya i les desfavorables (o que incideixen en aspectes negatius) sobresurten, amb diferència, en els rotatius de Madrid, sobretot entre els conservadors. En aquest sentit, les paraules més utilitzades i l’estudi qualitatiu de les imatges només han reforçat aquesta conclusió.
Així doncs, la polarització informativa i opinativa és rotunda. Perquè si bé els mitjans més centralistes o sobiranistes alimenten més que ningú aquests discursos parcials, els rotatius que es troben entremig no participen tant d’aquest fet, però mantenen unes proporcions favorables al procés, en el cas català, i contràries, en el cas madrileny. El patró, doncs, es repeteix, tot i que la contundència del mateix ve marcada per si es tracta d’un diari declaradament escorat en una banda o no. Per tant, tot i els necessaris matisos de cada cas, es pot dir sense por a equivocar-se que la procedència del mitjà determina que notícies i opinions siguin de signe favorable o contrari al procés
NOTÍCIES POLARITZADES
Una de les primeres diferències observades és en el volum d’informació, molt més alt en la premsa catalana, en una proporció de 70% (l’equivalent a 1.772 pàgines) versus 30% (755 pàgines). Tant a Catalunya com a Madrid, els rotatius amb les línies editorials més polaritzades són els que dediquen més espai al procés dins el seu entorn. A Catalunya són l’ara i El Punt Avui, mentre que a Madrid els diaris conservadors deixen enrere El País.
La cobertura de les cites més importants del procés també mostra com, des del 2012, no ha parat de créixer l’espai que li han dedicat tant de Catalunya com de Madrid, malgrat que el punt àlgid dels primers va ser la Diada del 2014 i, en el cas dels segons, el 9N.
Una dada que es repeteix també en l’anàlisi de les portades és que el 2012, la majoria se centraven en la informació posterior a la Diada. Dos anys més tard, en canvi, el 2014, la primera plana dels diaris ja en parlava els dies previs. La tendència d’aquestes portades mostra dades similars, si bé oposades. Un 62,1% de les catalanes informaven des d’un punt de vista favorable al procés i a Madrid un 62,3% ho feien de manera desfavorable.
A l’hora d’analitzar el “color de les noticies torna a repetir-se el mateix resultat, amb un 62% de les 1.717 informacions de la premsa catalana favorables per un 71,5% de les 869 informacions de la premsa de Madrid contràries. La contundència dels resultats reforça la idea que les notícies solen ser una eina per reforçar-ne la respectiva línia editorial.
Un altre aspecte interessant és la distribució cronològica del pes de les informacions. Així, els dies previs a la diada els diaris de Madrid més centralistes –La Razón, El Mundo i l’abc– acostumaven a treure, en proporció, molta informació sobre el procés. Mentre que, en canvi, en els diaris sobiranistes –ara, El Punt Avui– aquest fet era inversament proporcional. És a dir, treien més informació a partir del dia després, un cop consumat l’èxit de la jornada.
En el cas de les peces d’opinió, és on es dóna una major polarització. Un 75% de les opinions publicades en mitjans catalans són favorables al procés, mentre que a Madrid un 83,8% hi són contràries. Cal destacar que en cinc diaris (ara, El Punt Avui, El Mundo, La Razón i l’abc) no s’ha trobat ni tan sols una opinió que s’oposi a la línia editorial del mitjà.
L’estudi també ha observat que, en els dies previs, els diaris conservadors de Madrid publicaven moltes peces –sobretot d’opinió– contràries al procés però que, a partir del dia després i un cop finalitzada la jornada amb una participació massiva, aquests es moderaven i fins i tot semblaven acceptar algunes crítiques a l’executiu central, així com la necessitat d’alguns canvis, tot i mantenir l’esperit crític. A mesura que passaven els dies, tanmateix, aquests mitjans es tornaven a posicionar en contra del procés sense tants matisos. També s’observa que els diaris conservadors de Madrid sustenten una part important de la seva cobertura del procés en peces d’opinió. En canvi, els diaris sobiranistes són més partidaris de completar les notícies amb peces informatives com poden ser reportatges o entrevistes.
AMAGAR LES XIFRES
En canvi, un dels paràmetres qualitatius més sorprenents és en l’àmbit de les xifres. Mentre que els diaris sobiranistes utilitzen una gran quantitat de nombres per xifrar la massiva assistència de les tres Diades, els diaris de Madrid, sobretot els tres conservadors, quasi no n’usen i prefereixen narrar la jornada amb expressions subjectives a l’hora de descriure el nombre de persones que havien participat a l’acte.
En aquest sentit, s’ha de destacar que les grans xifres de set dígits que defineixen l’èxit de cadascuna de les tres Diades no apareixen mai en els titulars dels rotatius madrilenys i que, en bona part dels casos, cal buscar a dins el text per saber quantes persones hi havia.
Pel que fa a les imatges, el seu ús també és inversament proporcional entre els diaris centralistes i sobiranistes. Així, el Punt Avui i l’ara farceixen el diari de dobles pàgines, suplements especials, portades, capçaleres, etc., favorables al procés, mentre que els diaris conservadors de Madrid –El Mundo, l’abc, La Razón– solen limitar-ho a il·lustracions complementàries, en alguns casos, fins i tot evitant que hi apareguin estelades o imatges que relacionin el procés amb un ambient festiu. Un recurs habitual és utilitzar imatges de detall o molt tancades, defugint preses aèries que mostrin una massiva participació. A més, les fotografies acostumen a minimitzar l’eufòria col·lectiva i, en alguns casos, s’utilitzen imatges que poden relacionar-se amb entorns radicalitzats que no tenen a veure amb el procés català.
Una altra de les diferències és que les informacions de manifestacions i activitats paral·leles celebrades a l’estranger –sobretot arran de la Via Catalana i el 9N– no solen trobar-se a la premsa de Madrid, que se centra, especialment, en el que passa a Catalunya.
El mateix passa amb els reculls de premsa internacional, una pràctica catalana. Així doncs, el ressò del procés a l’exterior és força menor als mitjans madrilenys, que en limiten bàsicament el radi d’acció a les informacions circumscrites al territori català.
EL MARC CONCEPTUAL
Les paraules també són analitzades a l’estudi a nivell quantitatiu en un exercici que permet mostrar la força de determinats marcs conceptuals a nivell polític. Així, mentre a Madrid es parla més d’“Espanya’ i de “Mas” i “Rajoy” –personalitzant el procés en alguns dels líders–, a Catalunya són més habituals termes com independència, consulta o política, més properes a la idea d’un moviment popular de base.
I seguint amb l’anàlisi del conjunt de paraules, l’estudi de Report.cat també analitza de qui són les que apareixen en forma de declaracions. És a dir, a quins polítics donen més veu els diferents diaris. En aquest punt per primer –i únic cop– en tot l’estudi, els percentatges són similars, ja que les declaracions favorables al procés es donen en un 59,2% dels casos en la premsa catalana i en un 52,2% a Madrid.
Això s’explica, sobretot, per la força de la presència indiscutible d’Artur Mas, el primer del rànquing de declaracions en set dels vuit diaris analitzats, amb l’única excepció de La Razón, que opta per Mariano Rajoy.
PARCIALITAT INDISSIMULADA
Un exemple de la indissimulada manca d’imparcialitat d’alguns mitjans es troba en els suplements especials, cd, els regals i tota mena de marxandatge de tall sobiranista. D’aquesta manera, tant l’ara –el que més– com el Punt Avui regalaven o feien promocions amb productes independentistes de tota mena. En els casos analitzats, els productes ja venien anunciats tant a la portada com a l’interior i als suplements. A més, El Punt Avui en diverses ocasions fins i tot elaborava articles amb el mateix format que les notícies, que tenien com a objectiu la venda de samarretes i altres productes proclius a la causa. Aquest marxandatge anava acompanyat, en l’apartat informatiu, de guies i peces orientatives que buscaven ajudar els ciutadans que tenien pensat participar en els diferents actes previstos. En el cas d’El Punt Avui, per exemple, hi havia dies en què el gruix de les pàgines amb informacions referents al procés representaven un 70-80% del conjunt del diari.
Un altre aspecte significatiu, però aquest en la premsa de Madrid, és la castellanització de noms catalans. Així, l’abc o La Razón castellanitzaven els noms de dirigents catalans (“Arturo Mas”, per exemple), especialment en columnes i articles d’opinió. Una pràctica que es contravé amb els llibres d’estil d’aquests mitjans, que no tradueixen els noms de persones que estan en altres llengües, amb l’única excepció de les famílies reials.
Un altre exemple que mostra aquesta parcialitat són els encapçalaments d’alguns diaris. És curiós contraposar dos dels ideològicament més allunyats entre si, com El Punt Avui i l’abc. Mentre el primer fa servir un dibuix amb una persona corrent amb una estelada i l’etiqueta (hashtag) #CatalunyaVolViureEnLlibertat, que es repeteix en totes les pàgines que tracten el procés. L’abc titula amb un encapçalament amb una forta càrrega pejorativa (V de la vergüenza o El desafío soberanista).
També hi ha articles altament capciosos. Per exemple, el dia de la celebració de la Via catalana, l’abc publicava un article (“Star System Catalán”) en què apareixien des de Joel Joan, Maria Lapiedra a Teresa Forcades, entre altres, amb un popurri de cares estranyes i gestos forçats dels suposats “ídols” del moviment independentista. Tot plegat, acompanyat de paraules com esperpéntico, delirio o patraña.
POLARITZACIÓ EVIDENT
Finalment, una de les conclusions més plausibles és que els diaris han radicalitzat les postures a mesura que el procés ha anat evolucionant. Així, comparant les peces de la diada del 2012 amb les últimes analitzades –les del 9 de novembre–, s’observa una polarització evident en les postures. D’aquesta manera, la majoria dels diaris favorables al procés, que el 2012 equilibraven les notícies favorables, contràries i neutres, el 9N mostren una davallada d’aquestes últimes i de les contràries en els respectius editorials, i viceversa. A Madrid, en canvi, hi ha el cas d’El Mundo, que el 2012 va publicar força peces neutrals, i fins i tot alguna favorable, mentre que el 9N brillaren per la seva absència.
Així doncs, es pot afirmar que els vuit diaris analitzats han anat polaritzant unes informacions i opinions a partir d’unes línies editorials sovint tan rocoses que no admeten discrepàncies. Es tracta, doncs, el procés sobiranista des d’òptiques diametralment oposades. Sembla que els rotatius analitzats se cenyeixen a la cèlebre frase de Jaume Serra: “la neutralitat és, potser, el més eixorc dels egoismes”.
