Les xarxes socials prenen, des de fa temps, un paper important en el periodisme digital. La major part de les visites que reben els mitjans de comunicació provenen de Twitter i Facebook i la portada cada cop té un pes menor. Per aquest motiu, les webs que executen una estratègia efectiva de xarxes socials tenen un major èxit de visites. Gràcies a això s’han creat nous llocs de feina a les redaccions, com els especialistes en posicionament digital (SEO) i els community manager (gestors de les xarxes socials), entre d’altres.

Però el pes de les xarxes socials als mitjans també té cada cop més influència en el treball dels propis periodistes. Els mitjans, especialment els nadius digitals, comencen a donar importància al domini que els periodistes tenen de les xarxes. Una de les darreres ofertes de feina que podem trobar a la borsa de treball del Col·legi de Periodistes prové del mitjà Economia Digital, amb seu a Barcelona, i en la qual es buscava un redactor. A banda d’aptituds periodístiques i “domini absolut del castellà i anglès”, els responsables d’aquest diari especialitzat requerien algú amb més de 2.500 seguidors a Twitter i un nivell no inferior de 50 a l’eina Klout (que mesura de l’1 al 100 la influència digital d’una persona). “No s’entrevistarà ningú que no pugui demostrar les habilitats idiomàtiques i de xarxes socials”, es podia llegir a l’oferta de feina.

Preguntat per aquesta oferta de feina, el director d’Economia Digital, Manel Manchón, argumenta que “el periodista s’ha convertit en el canal de transmissió de les seves peces” i considera que, en l’actual entorn digital, “quant més seguidors té un periodista, les seves publicacions tenen major repercussió”. Al cap i a la fi, el model de negoci de bona part dels mitjans es basen en transformar el nombre de lectors en ingressos per publicitat. Relata Manchón que la decisió de publicar aquesta oferta de feina va ser debatuda a la redacció. “Et trobes periodistes molt bons però que al món digital no treballen tant bé com ho feien al paper” denuncia Manchón, qui considera que és per culpa d’una baixa influència a les xarxes, el que acaba transformant-se en poques visites dels seus articles. “De vegades, notícies que a les 10 del matí no arrencaven, les he compartit al meu compte de Twitter i s’han acabat convertint en la noticia més llegida del dia”, comenta Manchón.

Qüestionat pel fet que, curiosament, cap persona de la redacció d’Economia Digital -ni tant sols la community manager!- compleix amb els requisits exigits a l’oferta publicada al Col·legi de Periodistes, Manel Manchón reconeix que “s’ha tirat molt alt per veure què donava el mercat”. El director d’aquest mitjà amb més 38.000 seguidors a Facebook i més de 28.000 a Twitter considera que el que necessiten és “gent molt àgil en temes de xarxes socials”, per sobre fins i tot de l’experiència. “No buscàvem algú amb molta experiència. Més aviat pensàvem en algú àgil i amb potencial de creixement”.

Però no només Economia Digital busca ja redactors nadius digitals i amb molt seguidors a les xarxes socials. Altres mitjans i, fins i tot, empreses de tot tipus donen cada cop més valor al fet que els seus treballadors, especialment els de departaments de comunicació i màrqueting, demostrin l’efectivitat de les seves habilitats digitals amb un nombre alt de seguidors. De les darreres 20 ofertes de feina publicades al portal britànic Journalism.co.uk, set tenen relació amb les xarxes socials o el domini d’aquestes és un requisit per aplicar-hi. En alguna d’aquestes, fins  i tot, el fet de ser graduat en Periodisme és només un requisit ‘extra’.

Els editors de les publicacions més reconegudes a nivell mundial donen cada cop més importància al paper que Twitter, Facebook, Tumblr i els blogs juguen en la construcció i difusió de les noticies. Roberto Coloma, cap de France Press a Singapur, comentava al 2010 que “les xarxes socials ajuden als periodistes a entendre quins temes interessen realment als ciutadans”, tot i advertir que “cal anar amb compte de les distorsions que provoquen i no confondre opinions amb fets”.

Jennifer Alejandro: “Per molts, la classificació d’un periodista segons si és de premsa escrita, televisió o digital serà cosa del passat”

En aquest sentit, en un estudi realitzat per Reuters Institute, en el qual van participar, a més de Coloma, 135 periodistes de les principals capçaleres arreu del món, es comença a intuir un canvi en la manera de treballar que els periodistes han d’afrontar -i adaptar-s’hi a ella- a partir d’ara. “Jo haig d’editar la meva noticia, tuitejar-la, crear un podcast i presentar-la en un petit vídeo i tot com a part del meu treball”, explicava en aquest estudi un periodista australià. “És divertit però estressant”, es queixava. Precisament, una de les principals conclusions d’aquest estudi del Reuters Institute és el fet que els rols tradicionals de les redaccions -fotògraf, editor, redactor, etc.- estan fusionant-se en cadascuna de les persones que hi treballen al mitjà de comunicació. “Crec que la pròxima onada de treballs ben pagats al periodisme digital serà per aquells que sàpiguen fer una bona recerca, escriure de forma elegant i, al mateix temps, sigui capaç de compartir el seu treball i aconseguir clients pel mitjà”, expressa en una entrevista el periodista Jed Wexler, fundador i director de l’agència 818 Agency, amb seu a Nova York i especialitzada en la creació de continguts.

Espai per la marca personal

Queda clar que editors i redactors coincideixen en que el nou treball del periodista involucra la capacitat tant per compartir les noticies a les xarxes socials com per seguir fent bon contingut –“tenir una bona agenda de contactes seguirà sent el primer requisit d’un periodista”, opina Manchón-. Fins i tot sembla que l’especialització dels professionals quedarà relegada al tema i no tant al tipus de mitjà. “Per molts, la classificació d’un periodista segons si és de premsa escrita, televisió o digital serà cosa del passat”, escriu Jennifer Alejandro, la directora de l’estudi del Reuters Institute abans citat.

Tot apunta, doncs, a una importància cada cop més gran del treball de redactor i la seva capacitat d’especialització temàtica i aportació al mitjà pel qual escriu. El concepte de personal branding -marca personal-, associada fins ara al màrqueting de les empreses, comença a ser rellevant pels professionals, especialment els freelance, que cada cop són més, segons apunten les darreres enquestes.

Per aquests nous professionals ‘tot terreny’, les xarxes socials no han de ser res desconegut. “És essencial que una persona que es dediqui al món de la comunicació estigui present a les xarxes socials”, explicava la consultora Marta Royo en un article del Report.cat sobre personal branding. Les possibilitats que s’obren pels professionals autònoms són grans davant una realitat on les redaccions cada cop són més petites, els redactors més veterans tenen gran capacitat analítica i força contactes però menys experiència en eines digitals i el model de negoci de les capçaleres es basen en monetitzar quantes més visites millor. Per això cal, malgrat alguns periodistes encara ho critiquen, ser conscients de que el nombre de seguidors i les habilitats en xarxes socials són ja un factor determinant, per sobre de l’experiència, en cada cop més entrevistes de feina al sector.